Josep Miralles Marín
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1792  Vilafranca (País Valencià) | ||
| Mort | 15 maig 1844 (51/52 anys) Benassal (l'Alt Maestrat) | ||
| Altres noms | el Serrador | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, militar carlí | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
.jpg)
Josep Miralles Marín el Serrador (Vilafranca, 1792, 15 de maig de 1844) fou un militar carlí valencià.
Durant la Guerra del Francès va unir-se a la partida de fra Asencio Nebot, que lluitava contra Louis Gabriel Suchet,[1] i posteriorment, en ser cridat a quintes en la Guàrdia Reial, va desertar fent de serrador, fins que fou detingut i dut a València, d'on va escapar, unint-se amb el seu germà Manuel a la partida reialista de Romà Bonet Chambó durant el Trienni Liberal ascendint a tinent de llancers per mèrits de guerra.[2]
Casat amb Francisca Edo de Benassal, en 1833, amb l'esclat de la guerra civil es va presentar amb el seu germà Manuel i altres realistes de Benassal que havien combatut durant el Trienni Liberal a Morella després de l'aixecament de la plaça, sent nomenat tinent de cavalleria, sent el cap de la cavalleria valenciana, i Comandant General de València, havent ascendit a Brigadier. En novembre de 1835 va assetjar infructuosament Llucena, fou derrotat a Toga el gener i després de la victòria a la batalla de Bañón[3] fou derrotat a Soneixa després de cremar-la en juliol de 1836,[4] es va unir a l'Expedició de Miguel Gómez Damas que intentà infructuosament prendre Madrid[5] atacà Llucena dos cops[6] i atacà Ademús en 1837[7] Poc després, el Serrador fou derrotat a Castelló però va prendre Torreblanca i fou derrotat a Benicarló i no aconseguí prendre Sant Mateu.[8] Per divergències amb Ramon Cabrera i Grinyó fou destituït i es retirà a Benassal,[9] passant la infanteria, 600 homes, a Vicent Barreda i Boix La Cova i la cavalleria al coronel Mars.[10] Al final de la guerra en 1840, presentant-se a indult al general Antonio Buil y Raso quan aquest va entrar al poble.[2]
En 1843, tornat La Cova de França es va unir a la seva partida, sent nomenat Comandant General del Maestrat, morint amb el seu nebot Ramon Miralles Boca Negra a la Masia de Covatelles al barranc de Montlló, a Vilafranca, el dia 15 de maig de 1844, l'endemà que La Cova morís a Vistabella.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Escrig Fortanete, 1998, p. 332.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Jefes militares del Carlismo en el Maestrazgo» (en castellà). El Maestrazgo carlista, 27-09-2009. [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 193.
- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 176-180.
- ↑ Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352.
- ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (LAB - MAD). Madoz, 1850, p. 413.
- ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488.
- ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 165. ISBN 8497614488.
- ↑ Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volum 60. Sociedad Castellonense de Cultura, 1984, p. 107.
- ↑ Emigrado del Maestrazgo. Vida y hechos de los principales cabecillas facciosos de las provincias de Aragon y Valencia (en castellà). Oficina de Lopez, 1840, p. 114.
Bibliografia
[modifica]- Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843.
- Escrig Fortanete, Joaquim. Llucena: una historia de l'Alcalatén : sociedad, poblamiento y territorio. Universitat Jaume I, 1998. ISBN 8480211725.