Vés al contingut

Josep Casas i Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Casas i Costa
Biografia
Naixement1874 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mortgener 1950 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Badalona
14 abril 1931 – 1r febrer 1934
← Lluís Ysamat i LazzoliJoan Deulofeu i Arquer →
Alcalde de Badalona
1r gener 1914 – 1r gener 1918
← Martí Pujol i PlanasJaume Martí i Cabot → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, impressor Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Federal Nacionalista Republicana Modifica el valor a Wikidata

Josep Casas i Costa (Badalona, 1874- gener de 1950) va ser un impressor i polític català. D'ideologia republicana i nacionalista, va arribar a ser alcalde de Badalona entre 1914 i 1918, en coalició amb els lerrouxistes, imposant-se a la coalició de dretes liderada per la Lliga Regionalista, i de 1931 a 1934, essent el primer alcalde electe de la Segona República.

Biografia

[modifica]

Dedicat a l'àmbit de la impressió, juntament amb el seu germà Joaquim, va ser propietari d'una impremta situada al carrer de Francesc Layret.[1][2] Va casar-se amb Anna Sabater.[3]

Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). El 1913 va formar part de la candidatura de la coalició republicana, on es van unir el seu partit i el Partit Radical, per tal d'obtenir la victòria davant de la coalició de dretes que governava la ciutat.[2] L'aliança va provocar crítiques de l'oposició i de la premsa, que van considerar que la UFNR havia renunciat al nacionalisme.[4] No obstant això, la coalició va imposar-se a les eleccions i Casas va ser esdevenir alcalde.[2] Va ocupar l'alcaldia fins al gener de 1918, substituït pel també federal nacionalista Jaume Martí i Cabot.[4] Una de les demandes de la seva alcaldia va ser la creació d'una biblioteca per part de la Mancomunitat de Catalunya.[5]

El 1931, al final de la Dictadura de Primo de Rivera se celebren eleccions municipals que esdevingueren plebiscitàries per al futur de la monarquia d'Alfons XIII i els resultats a Badalona foren 17 republicans en Coalició d'Esquerres, principalment a l'entorn d'Esquerra Republicana de Catalunya i 15 de la Lliga Regionalista, carlins i el Círcol Catòlic. Amb la proclamació de l'Estat Català, a Badalona es constitueix un Comitè Republicà i s'escull i es nomena alcalde a Josep Casas.[6][7]

Les primeres mesures del seu consistori va suposar el canvi de nomenclator i mesures de laicistes. El 1932 es va inaugurar l'Hospital Municipal, es va substituir de manera progressiva l'enllumenat de gas per l'elèctric, i es van fer diverses obres públiques per pal·liar l'atur forçós.[7] També es va proclamà a Margarida Xirgu filla adoptiva de la localitat el 1933, i a ella i a Enric Borràs se'ls atorgà la Medalla de la Ciutat.[8] El 28 de gener de l'any següent també va atorgar-li la medalla d'or a Pompeu Fabra, que va ser nomenat fill adoptiu. A més, es convocà el Premi Fabra per a treballs de lingüística, però mai es va arribar a atorgar.[9]

Va morir a Badalona el mes de gener de 1950.[10]

Referències

[modifica]
  1. «Cent anys de la mort de Joaquim Casas Costa». Museu de Badalona, 20-01-2021. [Consulta: 1r novembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Albaladejo, Jordi; Zambrana, Joan. Inicis d'un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona 1950-1920. Badalona: Edicions fet a mà, 2005, p. 20. 
  3. «Don José Casas Costa». La Vanguardia, 04-01-1950.
  4. 4,0 4,1 Villarroya, Joan (dir.). Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999, p. 191-192. 
  5. «Pro-biblioteca». Gent nova, 06-10-1917.
  6. «En l’aniversari de la Segona República Espanyola». Museu de Badalona, 14-04-2020. [Consulta: 1r novembre 2021].
  7. 7,0 7,1 Carreras García, Montserrat; Vall Serra, Núria. La II República a Badalona 1931-1936. Una població industrial en crisi. Badalona: Museu de Badalona, 1990, p. 85-92. 
  8. «Margarida Xirgu: El teatre d'aficionats i Badalona». margaridaxirgu.es, 2011. [Consulta: 14 juny 2013].
  9. Pradilla Cardona, Miquel Àngel (coord.). De llengua i societat. De la reforma fabriana a la reforma normativa de l'IEC. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2021, p. 56. 
  10. «Necrológicas». Revista de Badalona, 07-01-1950.


Càrrecs públics
Precedit per:
Martí Pujol i Planas
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona

19141918
Succeït per:
Jaume Martí i Cabot
Precedit per:
Lluís Ysamat Lazzoli
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona

19311934
Succeït per:
Joan Deulofeu i Arquer