José Luis Pardo
_Aula_Castelao_Filosof%C3%ADa._Que_%C3%A9_a_sa%C3%BAde.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1954 (70 anys) Madrid |
| Catedràtic d'universitat | |
| 2008 – | |
| Professor associat | |
| 1995 – 2001 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid - doctorat (–1986) Universitat Complutense de Madrid - llicenciatura en filosofia i lletres (–1980) |
| Director de tesi | Jacobo Muñoz Veiga |
| Activitat | |
| Ocupació | professor titular (2001–2008), catedràtic de batxillerat (1983–2001), assagista, filòsof |
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid (1995–) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Santiago Auserón |
| Premis | |
José Luis Pardo (Madrid, 1954) és un filòsof i assagista espanyol.
Va rebre el Premi Nacional d'Assaig 2005 pel seu llibre La regla del juego. És catedràtic de la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, on imparteix Corrents Actuals de la Filosofia. També treballa a l'Escola Contemporània d'Humanitats. Se'l considera un dels difusors més notables del pensament de Gilles Deleuze a Espanya.[1] És especialista en filosofia francesa contemporània i ha traduït autors com Guy Debord, Giorgio Agamben o Emmanuel Lévinas. Col·laborador habitual en diverses publicacions especialitzades, algunes de les seves publicacions destacades són La regla del juego. Sobre la dificultad de aprender filosofía (Premi Nacional d'Assaig, 2004), La intimidad (València, Pre-textos, 2004), Esto no es música. Introducción al malestar de la cultura de masas (2007) i Nunca fue tan hermosa la basura (2010).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Begoña Egurbide. Amor Fati». Web. Arts Santa Mònica, 2012. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ «José Luis Pardo». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Patricia Soley-Beltran ¡Divinas! Modelos, poder y mentiras |
Premi Anagrama d'Assaig 2016 |
Succeït per: Remedios Zafra El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital |