John Vidal
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Ocupació | pirata  |
John Vidal (fl. 1727) fou un pirata menor americà d'origen irlandès que treballà durant uns pocs anys prop de Ocracoke Inlet, a Carolina del Nord. L'acompanyava la família Farley amb ell, de la que destaca Martha Farley, una de les poques dones jutjades per pirateria a Amèrica.
El maig de 1727, van liderar una sèrie d'atacs tant a un naufragi com a uns quants vaixells petits, entre ells la goleta Anne i Francis,[1] a prop d'Ocracoke Inlet, en una piragua.[2] La seva tripulació es trobava composta per la familia Farley (Martha i Thomas Farley i els seus dos fills), i dos pirates més, Edward Coleman i Thomas Allen
Vidal es trobava en un vaixell de rem amb tres presoners que havia capturat quan aquests el van dominar i el van lliurar a les autoritats locals. Thomas Farley va escapar i es desconeix el seu destí final. Coleman i Allen van ser capturats mentre eren a terra després que els residents locals informessin sobre ells.[3]
Carolina del Nord no tenia cap Tribunal d'Almiralitat per jutjar pirates,[4] però el governador Richard Everard va acceptar transferir-los a Williamsburg, Virgínia per a que s'enfrontéssin a un tribunal de vicealmiralitat. El judici va començar el 15 d'agost de 1727.[5] Els dos còmplices de Vidal van ser declarats culpables i penjats, mentre que l'execució de Vidal es programà per a més endavant. Per la seva banda, Marta Farley fou absolta.[6]
El governador de Virgínia, Robert Carter, va concedir una pròrroga a Vidal. Va escriure sobre ell a Everard: "T'he de dir que sent poca compassió per persones convictes per aquest crim... Sembla molt clar, pel testimoni contra ell, així com la resta, que el seu cor estava completament preparat per perpetrar la més negra de les vilanies, Si bé els designis li auguraven una manca total d'èxit."[7]
El recent anomenat tinent de governador de Carolina del Nord, William Gooch, va escriure a Anglaterra en nom de Vidal[8] després que els seus assessors suggerissin que la concessió de clemència seria una bona manera de començar el seu mandat. Es va suspendre l'execució i el setembre de 1727 Vidal va ser indultat.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Brooks, Baylus C.. Quest for Blackbeard: The True Story of Edward Thache and His World (en anglès). Lake City FL: Lulu.com, 2016, p. 318–319. ISBN 9781365258855 [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ «Letter from Robert Carter to the Board of Trade, [post August 17, 1727]». [Consulta: 14 juny 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Anne Bonny and Mary Read: Female Pirates and Maritime Women (Page Two)», 13-05-2016. [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ Druett, Joan. She Captains: Heroines and Hellions of the Sea (en anglès). Nova York: Simon and Schuster, 2001, p. 102. ISBN 9780743214377 [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ Newell, Sam «A Man of Desperate Fortune The Career and Trial of John Vidal - North Carolina Periodicals Index». digital.lib.ecu.edu, 12, 1, 2004, pàg. 6–17 [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ Duncombe, Laura. Pirate Women: The Princesses, Prostitutes, and Privateers Who Ruled the Seven Seas (en anglès). Chicago: Chicago Review Press, 2017. ISBN 9781613736043 [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ «Letter from Robert Carter to William Robertson, September 2, 1727». [Consulta: 14 juny 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «America and West Indies: September 1727 | British History Online» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ «GOVERNOR WILLIAM GOOCH, A FAITHFUL TRUSTEE FOR THE PUBLIC GOOD». [Consulta: 14 juny 2017].