Vés al contingut

Joaquim Pellicena i Camacho

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Pellicena i Camacho
Nom original(ca) Joaquim Pellicena i Camacho
(es) Joaquín Pellicena y Camacho Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Joaquín Pellicena y Camacho Modifica el valor a Wikidata
8 desembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1938 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Manila Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista
PartitLliga Catalana
Família
GermansPedro Pellicena y Camacho Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Pellicena i Camacho (Valladolid, 8 de desembre de 1871 - París, 1938)[1] fou un periodista i polític català d'origen madrileny, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia

[modifica]

Segons Manuel Ossorio y Bernard, Pellicena va néixer a Valladolid el 8 de desembre de 1871 i va començar a estudiar segon ensenyament a Canet de Mar, acabant-lo l'Ateneu de Manila.[2] En 1898 va fundar en unió del seu germà Pedro, la capital filipina, el periòdic El Soldado Español; i signat el tractat de París, que posava terme a la sobirania d'Espanya sobre les illes, tots dos germans van fundar el gener de 1899 La Unión Ibèrica, periòdic que va iniciar un moviment d'aproximació entre peninsulars espanyols i indígenes, per la qual cosa va ser suprimit pel general americà Hughes l'1 de març de 1899.[2] Pellicena va protestar-ne i reclamar en va.[2] La seva instància va ser retornada per Hughes amb la següent nota: «La publicació de La Unión Ibèrica ha estat suspesa perquè afavoria la causa dels nostres enemics, amb els qui estem en obertes hostilitats».[2] Els interessats van rebre aquesta contestació, que no deixava lloc a dubtes, quan la majoria dels que van formar el cos de redacció i l'empresa de La Unión Ibèrica havia tornat a Espanya.[2] Els dos joves que havien inspirat aquell periòdic van decidir llavors fundar un altre pel seu exclusiu compte, i el 10 d'abril va aparèixer El Noticiero de Manila, que va seguir publicant Joaquim Pellicena.[2] Va fundar i va dirigir també el periòdic escrit en tagalog Bayan Filipines («Poble Filipines») i va ser redactor i copropietari d'El Tío Paco.[2]

El 1917 va marxar de les Filipines i s'establí a Barcelona, on fou elegit president de l'Associació de Periodistes de Barcelona de 1922 a 1932. Alhora, milità a la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana), fou director tècnic de La Veu de Catalunya el 1918-1933, regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1931-1934 i diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.[3]

En esclatar la guerra civil espanyola fugí amb el dibuixant Valentí Castanys, disfressat d'oficial de la marina francesa al vaixell Emerithy, que anava a Marsella. S'establí a París, on formà part del Bureau d'Information Espagnole, oficina propagandística de suport al nou règim de Francisco Franco creada per Francesc Cambó.[4] Va morir d'esgotament al cap de poc.[5],[1]

Obres

[modifica]
  • Los últimos repatriados (1904)
  • Por el país del Bicol; impresiones de viaje (1917)
  • El nostre imperialisme. La idea imperial de Prat de la Riba (1930)

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]