Vés al contingut

Joan de Capadòcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan de Capadòcia
Nom original(el) Ἰωάννης ὁ Καππαδόκης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement490 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort548 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Cònsol romà
438 – 438
← BelisariEstrategi Apió →
Prefecte del Pretori
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófuncionari, polític, militar Modifica el valor a Wikidata

Joan de Capadòcia fou un dels prefectes pretorià de l'Est en l'època de Justinià I del (532–541) [1]

El 530 fou nomenat prefecte del pretori a l'Orient, i fou encarregat de la revisió del Codi de Justinià, que va acabar en 534.[2] En l'administració de les províncies es va destacar per la seva rapacitat i opressió fiscal i es va fer odiós al poble.[3]

Gaudint de la confiança de l'emperador va mantenir el seu sistema durant trenta anys; es va oposar a la Guerra Vandàlica, però aquest cop Justinià no el va escoltar.[4] Les forces de Belisari, quan van arribar a Modon, es van veure afectades per una epidèmia a causa del fet que les provisions subministrades per Joan s'havia estalviat tot el possible i s'havien fet malament. Belisari es va queixar a l'emperador però Joan va romandre sense càstig.

Finalment va caure víctima d'un complot planejat per l'emperadriu Teodora i la seva amiga Antonina, dona de Belisari, que van fingir un acord conspiratiu amb el ministre i van posar alguns espies imperials a escoltar la conversa.[5] Justinià quan se'n va assabentar el va destituir i el va obligar a agafar l'hàbit de monjo, però al cap de poc temps li va retornar les seves terres i va viure amb esplendor a Cízic (541).[6]

El 545 l'emperadriu Teodora el va acusar de prendre part a la mort del bisbe de Cízic, mort en un tumult, i l'emperador el va desterrar a Egipte, on va viure pobrament, fins que a la mort de Teodora va poder tornar a Constantinoble, on va viure com a monjo i va morir obscurament.

El dos foren més coneguts com a Joan de Capadòcia.

Referències

[modifica]
  1. Kelly, Christopher. RULING THE LATER ROMAN EMPIRE P (en anglès). Harvard University Press, 2009-06-30. ISBN 978-0-674-03945-2. 
  2. Humfress, Caroline. «Law and Legal Practice in the Age of Justinian». A: The Age of Justinian (en anglès). Michael Maas, 2005, p. 161, 163. 
  3. Kelly, Christopher «John Lydus and the eastern Praetorian prefecture in the Sixth Century AD» (en anglès). Byzantinische Zeitschrift, 98, 2, 26-04-2006, pàg. 431–458. DOI: 10.1515/BYZS.2005.431.
  4. Hodgkin, Thomas. Italy and Her Invaders (en anglès). Clarendon Press, 1896, p. 597. 
  5. Evans, J. A. S. «THE "NIKA" REBELLION AND THE EMPRESS THEODORA». Byzantion, 54, 1, 1984, pàg. 380–382. ISSN: 0378-2506.
  6. «J. B. Bury: History of the Later Roman Empire • Vol. 2 Chap. XV (Part 3)» p. 57-58. penelope.uchicago.edu. [Consulta: 24 setembre 2022].