Vés al contingut

Jean Haust

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Haust

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1868 Modifica el valor a Wikidata
Verviers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
SepulturaCemetery of Sainte-Walburge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lieja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística, filologia romànica, való i dialectologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, dialectòleg, lingüista, professor d'educació secundària, toponomista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lieja Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Jean Haust (Verviers, 10 de febrer de 186824 de novembre de 1946) fou un lingüista belga i militant del moviment való. Va ser professor a la Universitat de Lieja i autor d'un diccionari de la llengua valona de la regió de Lieja.[1]

Jean Haust va néixer a una família modesta del país való. Malgrat la mort prematura de son pare va poder continuar la seva educació a l'escola de mestres associada a la Universitat de Lieja on va adquirir el títol d'agregat de filologia clàssica.

Frontis del diccionari de la llengua valona (1933)

El 1882 va esdevenir professor de llatí a l'Ateneu de Lieja,[2] on va ensenyar durant trenta anys. El mateix any, va començar la publicació d'un primer volum d'un estudi sobre la fonètica i la morfologia de les llengües liegeses. Va establir des d'aleshores el seu mètode d'observació meticulosa del terreny. El 1897, la Société liégeoise de littérature wallonne (en català: Societat liegesa de literatura valona) va elegir-lo com membre. Més tard, va esdevenir-ne el secretari, fins que el 1927 va deixar-la per raons de desavinença. Des del 1913 va col·laborar a la creació del Museu de la vida valona a Lieja.[3]

El 18 d'agost de 1920, el polític socialista Jules Destrée va proposar al rei dels belgues Albert I de nomenar-lo a la nova Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique, del qual va ser membre del 1920 al 1946. Al mateix any va crear el primer curs de llengua i literatura valones a la Universitat de Lieja. El 1932 va esdevenir catedràtic a la mateixa universitat.[1]

Va ser membre de la Comissió reial de toponímia i de dialectologia i de la Comissió municipal de la història de l'antic país de Lieja. Des de 1921 va començar el seu magnum opus: un atles lingüístic de Valònia.

Bibliografia

[modifica]
  • Les Parlers du nord et du sud-est de la province de Liège a Mélanges wallons offerts à Maurice Wilmotte, 1920. 
  • Étymologies wallonnes et françaises, 1923.  premi Volney de l'Institut de França
  • Le Toponyme ardennais fa (fè, fwè). Académie royale de langue et de littérature françaises, 1937. 
  • Édition critique d'un Médicinaire liégeois du XIIIe siècle et d'un Médicinaire namurois du XVe siècle. Académie royale de langue et de littérature françaises, 1941. 
  • La Houillerie liégeoise: vocabulaire philologique et technologique de l'usage moderne dans le bassin de Seraing-Jemeppe-Flémalle, 1925-1926.  (La mina de carbó liegesa: lèxic filològic i tecnològic de l'usatge modern a la conca de Seraing-Jemeppe-Flémalle)
  • Tríptic dedicat al való de Lieja:
    • Dictionnaire des rimes, 1927. 
    • Dictionnaire liégeois, il·lustrat de 735 dibuixos establerts per J.M. Remouchamps, director del Museu de la vida valona i dissenyats per Maurice Salme. Lieja: Vaillant-Carmanne, 1929-1933.  (Diccionari liegès)
    • Dictionnaire français-liégeois, pòstum, 1948.  (Diccionari francès-liegès)

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Jean Haust» (Fitxa biogràfica) (en francès). Reial acadèmia de la llengua i literatura francesa de Bèlgica.
  2. A Bèlgica «ateneu» és un establiment d'ensenyament secundari de 12 a 18 anys
  3. Musée de la vie wallonne. Musée de la vie wallonne: 100 ans (dossier de presse) (en francès), 2013, p. 6.