Vés al contingut

Javier Ybarra y Bergé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJavier Ybarra y Bergé
Nom original(es) Javier Ybarra Bergé Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1913 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 1977 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
puerto de Barázar (Biscaia) (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 10 novembre 1969 – Pilar Careaga Basabe, Alfonso Diaz de Bustamante y Quijano →
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Alcalde de Bilbao
18 novembre 1963 – 7 juliol 1969
← Lorenzo Hurtado de Saracho ArreguiPilar Careaga Basabe →
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 30 novembre 1950 – José María Ruiz Salas →
Procurador a Corts
18 juny 1947 – 6 abril 1949
← José Luis Goyoaga y Escario
Diputat General de Biscaia
13 maig 1947 – 28 octubre 1950
← Jose Luis Goioaga Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Deusto
Universitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióemprenedor, empresari, polític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartido Nacionalista Español
Renovación Española
Falange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa de Ybarra y Villabaso Modifica el valor a Wikidata
FillsCosme Ybarra Ybarra, Begoña Ybarra Ybarra, Borja Ybarra Ybarra, Ramón Ybarra Ybarra, Ana María Ybarra Ybarra, Juan Antonio Ybarra Ybarra, Amelia Ybarra Ybarra, María de la Luz Ybarra Ybarra, María Teresa Ybarra Ybarra, Enrique Ybarra Ybarra, Javier Ybarra Ybarra Modifica el valor a Wikidata
ParesGabriel María Ybarra de la Revilla Modifica el valor a Wikidata  i Elvira Bergé y Salcedo Modifica el valor a Wikidata
GermansGabriel Ybarra y Bergé
Rosario de Ybarra y Bergé
Ignacio María de Ybarra y Bergé
Manuela Ybarra Bergé
Vicente de Ybarra y Bergé
José María Ybarra y Bergé
Pilar de Ybarra y Bergé Modifica el valor a Wikidata
Premis

Javier de Ybarra y Bergé (Bilbao, 2 de juliol de 1913Zeanuri, 18 de juny de 1977) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.

Biografia

[modifica]

Els inicis

[modifica]

Era fill de l'empresari Gabriel Ybarra de la Revilla, propietari del diari El Pueblo Vasco, líder del Partit Conservador a Biscaia i posteriorment dirigent de la CEDA al País Basc. Estudià batxillerat amb els Marianistes de Madrid; el 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de Deusto i el 1934 es llicencià en dret a la Universitat de Salamanca. Durant els anys d'estudiant va militar al Partit Nacionalista Espanyol (PNE) del doctor Albiñana i després a Renovación Española. Durant els fets revolucionaris de 1934 al País Basc es presentà voluntari als militars per a col·la borar amb la repressió, però es limità a repartir diaris i conduir cotxes.

Fou un dels organitzadors del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a Bilbao, però en fracassar hagué d'amagar-se fins que fou detingut el 24 d'octubre de 1936 i tancat a la presó d'El Carmelo (Santutxu). Traslladat a Santander, el 21 de juny de 1937 aconseguí fugir a Trucios i es passà a les tropes franquistes, incorporant-se al Batalló de Muntanya “Flandes” adscrit a la IV Brigada Navarresa de Camilo Alonso Vega, alhora que es vinculava a la Falange. Lluità a Santander i Astúries, fou ascendit a tinent i el 10 d'agost de 1938 fou ferit al genoll dret a Serra de Pàndols durant la batalla de l'Ebre. El 1967 Franco li va imposar la Creu del Mèrit Militar.

El seu germà José María va morir al front d'Aragó el 1938, i el seu oncle Fernando fou afusellat com a tresorer dels revoltats al vaixell-presó “Cabo Quilates”. Un total de 43 membres de la família Ybarra de Bilbao i Sevilla van morir durant la guerra.

Durant el franquisme

[modifica]

En acabar el conflicte es posà al capdavant de les empreses familiars (Altos Hornos de Vizcaya, Iberduero, Banco de Vizcaya, etc.) així com el diari El Correo Español-El Pueblo Vasco, vinculat a la Falange Española de las JONS. El 1951 succeí al seu pare com a president del Patronat de la Junta de Menors. A partir de 1960 es vinculà endemés als negocis immobiliaris amb la Constructora Estraunza i el 1969 el fou nomenat president de Babcock & Wilcox, un referent industrial important al marge esquerre.

En el terreny polític el 13 d'abril de 1939 formà part de la comissió gestora de la Diputació Foral de Biscaia i s'encarregà de moltes obres de beneficència. El 1942 fou nomenat tinent d'alcalde de l'ajuntament de Bilbao, càrrec que deixà el 1947 quan fou nomenat president de la Diputació. El 1952 fou destituït per haver demanat a Franco la restitució del concert econòmic a causa de les limitacions pressupostàries de la Diputació. El 1957 fou nomenat conseller nacional del Movimiento per Biscaia i procurador en Corts, càrrec que ocupà fins que fou nomenat alcalde de Bilbao el 1964. També fou durant molts anys president del Tribunal Tutelar de Menors.[1]

Fou alcalde de Bilbao de 18 de novembre de 1963 a 7 de juliol de 1969, també i procurador en Corts en representació d'aquest municipi. Durant el seu mandat es preocupà per l'expansió urbanística del municipi degut al fort creixement demogràfic i la construcció d'habitatges, sobretot a Errekaldeberri, Otxarkoaga, Txurdinaga i Lorategi-hiri. També va millorar l'abastiment d'aigua i els accessos a la ciutat. Intentà inútilment fer del Txorierri una ciutat satèl·lit i el 1966 s'annexà els municipis de Derio, Zamudio, Sondika i Loiu, i va projectar una Junta de la Comarca de Bilbao per tal de coordinar els serveis comuns del Gran Bilbao.

Transició democràtica i assassinat per ETA

[modifica]

Durant la transició va defensar des del seu diari el restabliment del concert econòmic per a Biscaia i Guipúscoa i es mostrà partidari de la monarquia i fins i tot de l'estatut d'autonomia del País Basc de 1979. El 20 de maig de 1977, en plena campanya per a les primeres eleccions democràtiques espanyoles i com a resposta per la repressió durant la setmana pro-amnistia de maig de 1977, fou segrestat per un comando berezi d'ETA pm, dirigit per Miguel Angel Apalategi i demanaren a la seva família un rescat de 1.000 milions de pessetes. Però les coses es precipitaren quan el 2 de juny de 1977 Apalategi fou detingut per gendarmes francesos a Hendaia i començaren a tramitar l'extradició. El 20 de juny de 1977 ETA pm comunicà a través de Ràdio Popular de Bilbao que Ybarra havia estat executat el 18 de juny.[2] El dia 22 el seu cadàver fou trobat als contraforts del Massís del Gorbea. Segons una descripció del comandant de la guàrdia civil Guillermo Ostos: El cos, amb un tret al cap, estava ficat dins d'una bossa de plàstic enganxada a un clau, amb els braços lligats a l'esquena, els ulls embenats.[3]

L'atemptat va rebre una condemna unànime[4][5] tant pels nous diputats bascs elegits, com per Euskadiko Ezkerra i pel grup d'Alcaldes de Bergara dirigit per José Luis Elkoro Unamuno.

Obres

[modifica]
  • Mi diario de la Guerra de España 1936-1939. (1941)
  • La casa de Salcedo de Aranguren (1944)
  • José María de Murga. "El Moro Vizcaino" (1944)
  • De California a Alaska. Historia de Descubrimiento. (1945)
  • Politica Nacional en Vizcaya. De la Restauracion a la Republica. (1947)
  • La Obra de Pedro de Garmendia (1950)
  • La basílica de Santiago (1950)
  • Gentes vascongadas (1951)
  • Catálogo de monumentos de Vizcaya (1958)
  • Escudos de Vizcaya (1967-1970)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Luis Goyoaga Escario
President de la Diputació Foral de Biscaia
Bilbao

1947-1950
Succeït per:
José María Ruiz Salas
Precedit per:
Lorenzo Hurtado de Saracho Arregui
Alcaldes de Bilbao
Bilbao

1963-1969
Succeït per:
Pilar Careaga Basabe