Jaume Pla i Pallejà
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1914 Rubí (Catalunya) |
Mort | 1995 (80/81 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Pintor i gravador |
Membre de | |
Premis | |
|
Jaume Pla i Pallejà (Rubí, 14 d'abril de 1914 - Barcelona, 7 de desembre de 1995) fou un gravador, pintor, bibliòfil i escriptor català.
Biografia
[modifica]Iniciat abans de la Guerra Civil espanyola, feu ja aleshores algunes exposicions [1] Participà a la guerra amb el bàndol republicà i visqué exili i camps de concentració a la Catalunya Nord. En tornar mig clandestinament inicià la seva gran època, en la que esdevingué el gran apòstol del gravat modern a Catalunya. Creà, amb Víctor M. d'Ymbert, les Edicions de la Rosa Vera [2] on obrí les portes a molts artistes per a il·lustrar mitjançant el gravat llibres i reculls acuradament editats. Ell mateix tingué allà, i en altres editorials, una forta activitat de gravador en totes les tècniques, però especialment calcogràfic. Col·laborà amb Pablo Picasso i dirigí les edicions de bibliofília impulsades per Camilo José Cela. Fou pràcticament l'únic gravador català del seu temps capaç de manejar el burí, i ho feia sense la rigidesa d'aquesta tècnica tan acadèmica. Destaquen sobretot els seus paisatges, tant de Catalunya, com d'Espanya, d'Itàlia o de França, que li era molt familiar d'ençà que una filla seva s'hi casà i s'hi establí.
També portà les seves reivindicatives edicions a Madrid, on aconseguí, amb la complicitat de Juana Mordó, que diversos noms destacats de l'art espanyol de la postguerra fessin les seves primeres passes en el gravat.
Escriptor agut, de llenguatge ric i esmolat, publicà algun llibre clàssic sobre l'art de gravar (Técnicas del grabado calcográfico 1956) i molts articles a la Revista de Catalunya, el catàleg complet de Els gravats de Xavier Nogués (1960), una monografia sobre Francesc Domingo (1992) i volums de records: Famosos i oblidats (1989), Memòria escrita (1991), i De l'art i l'artista. Dietari 1982-1992, amb el qual va guanyar el Premi Sant Joan de narrativa. Postumament la Unitat d'Estudis Biogràfics de la Universitat de Barcelona publicà La vida contínua. Diaris de Jaume Pla (1928-1948) (2008).
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i va ser membre honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Hi ha un fons important de Jaume Pla a la Biblioteca de Catalunya i la seva obra està ben representada al Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC.
Referències
[modifica]- ↑ Puig Rovira, Francesc X. Jaume Pla. Una trajectòria artística. Barcelona: Edicions de la Rosa Vera, 1983.
- ↑ Casanovas i Aleix, Maria Mercè. Rosa Vera. Una aportació a la història del gravat modern a Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992.
Bibliografia
[modifica]- Albajar i Rovira, Josep Lluís; Alonso Casanovas, Mercè. El gravat de Torredembarra, 1949-2004 : Jaume Pla i Pallejà, Francesc d’Assís Casademont, Josep Gual i Gallofré, Antoni Gelabert i Casas. Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra, 2021.
- Caballé, Anna; Puig Rovira, Francesc X. Bibliofilia y amistad : Juan José Gómez-Fontecha y Jaume Pla. Correspondencia (1975-2002). Lleida: Editorial Milenio, 2014.
- Fontbona, Francesc; Gómez Martínez, Javier. La Rosa Vera catalana en la Colección UC de Arte Gráfico. Santander: Universidad de Cantabria, 1994.
- Estruga, Jordi. Tres arquitectes del llibre Lluís Jou, Jaume Pla, Miquel Plana. Ziggurat, 2004. ISBN 84-933065-2-5.
- Fontbona, Francesc; Vélez, Pilar. Jaume Pla. Pintures i gravats. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994.
- Puig Rovira, Francesc X.; Teixidor, Joan. Jaume Pla. Dotze gravats i un autorretrat. Barcelona: Edicions de la Rosa Vera, 1983.
- Puig Rovira, Francesc X.; Fontbona, Francesc; Manent, Marià. Els 98 gravadors de la Rosa Vera. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1985.
- Vélez, Pilar; Fontbona, Francesc. Jaume Pla, gravador. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, 1998.