Vés al contingut

Jacob Roggeveen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacob Roggeveen
Biografia
Naixement1r febrer 1659 Modifica el valor a Wikidata
Middelburg (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 1729 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Middelburg (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Harderwijk Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, teòleg, jutge, notari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCompanyia Neerlandesa de les Índies Occidentals Modifica el valor a Wikidata

Jacob Roggeveen, o Jakob Roggeween, (Middelburg, 1659 - 1729) fou un explorador neerlandès que va fer la volta al món i va descobrir l'illa de Pasqua.[1]

El seu pare, Arent Roggeveen, era un matemàtic i geògraf que es va interessar per la mítica Terra Austral. Va presentar una proposta de viatge d'exploració a la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oost-Indische Compagnie - VOC) que va ser acceptada, però els conflictes entre Espanya i les Províncies Unides van fer que es posposés.[2]

Jacob Roggeveen va estudiar lleis, es va fer notari i va estar uns anys treballant a Batavia. En tornar a Middelburg va recuperar el projecte del seu pare i va aconseguir el comandament d'una expedició a càrrec de la Companyia de les Índies Occidentals (West-Indische Compagnie - WIC).

Viatge d'exploració de la Terra Austral

[modifica]

L'objectiu de Roggeveen era cercar la Terra de Davis, que havia descrit el pirata anglès davant de la costa de Xile i, després, cercar el continent austral (Zuidland) seguint les indicacions de Willem Schouten que, en el seu viatge, havia suposat que es trobava prop de les Tuamotu. Va partir amb tres vaixells, Arend, Thienhoven i Afrikaansche Galey, ajudat especialment pel capità Cornelis Bouman.[3][4]

Després de girar el cap d'Hornos va visitar l'arxipèlag Juan Fernández. El diumenge de Pasqua, en comptes de trobar la Terra de Davis va descobrir i explorar l'illa de Pasqua. Tot seguit va seguir aproximadament la mateixa ruta que la del viatge de Le Maire i Schouten a través de les Tuamotu, que va anomenar com "el Laberint". Va perdre l'Afrikaansche Galey i davant la necessitat de queviures i la manca de resultats respecte al continent austral, va decidir anar directament cap a Batavia. Pel camí va trobar unes illes altes que no va explorar, probablement Bora Bora i Maupiti, i només es va aturar al grup Manua de Samoa, que va anomenar illes Bouman, ja que el capità va ser el primer a veure-les.[5]

Arribant a Batavia va ser arrestat per violar el monopoli de la VOC, però finalment va ser compensat i va poder tornar als Països Baixos. A banda del descobriment de l'illa de Pasqua se li va criticar que només havia trobat illes ja explorades anteriorment i va deixar passar l'oportunitat d'explorar altres illes més grans i poblades. Es van fer dues relacions del viatge, si bé amb moltes imprecisions i algunes contradiccions. Cap de les dues s'ha acreditat que fos de Roggeveen.[6]

Ruta del viatge

[modifica]

Roggeveen va ser el 16è mariner en fer la volta al món.

Referències

[modifica]
  1. Cuesta, Irene. «El explorador holandés Jacob Roggeveen descubre la Isla de Pascua» (en castellà). Agencia SINC, 03-04-2014. [Consulta: 13 gener 2024].
  2. Coolhaas, W. Ph. A Critical Survey of Studies on Dutch Colonial History (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013-03-09, p. 14. ISBN 978-94-011-8786-2. 
  3. Geraghty, Paul; Tent, Jan «Early Dutch Loanwords in Polynesia». The Journal of the Polynesian Society, 106, 2, 1997, pàg. 131–160. ISSN: 0032-4000.
  4. McLynn, Frank. Captain Cook: Master of the Seas (en anglès). Yale University Press, 2011-06-07. ISBN 978-0-300-17220-1. 
  5. Roggeveen, Leendert «The Silent Cannon of Takapoto». Rapa Nui Journal, 1994, pàg. 107-108.
  6. Boersema, Jan J. The Human Giants of Easter Island (Rapa Nui) (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2022, p. 589–607. DOI 10.1007/978-3-030-91127-0_23. ISBN 978-3-030-91127-0. 

Enllaços externs

[modifica]
  • (neerlandès) Relació de l'Arxiu de Zelanda Arxivat 2006-01-07 a Wayback Machine.