Vés al contingut

Jack Taylor (actor)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJack Taylor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) George Brown Randall Modifica el valor a Wikidata
21 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Oregon City (Oregon) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsJack Taylor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió, guionista, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0852488 Allocine: 63395 Allmovie: p70031 TMDB.org: 8927 Modifica el valor a Wikidata
Jack Taylor en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges de l'any 2024
Jack Taylor en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges de l'any 2024

Jack Taylor (nascut George Brown Randall; 21 d'octubre de 1936) és un actor nord-americà conegut per haver protagonitzat moltes pel·lícules de baix pressupost i pel·lícules d'explotació de la dècada de 1970, en particular diverses dirigides pel cineasta de culte espanyol Jesús Franco..[1][2][3] Nascut a Portland (Oregon) suburbi d'Oregon City, Taylor va començar a actuar a l'escenari quan era nen. A la dècada de 1950, va començar a aparèixer en petits papers a sèries de televisió amb seu a Los Angeles abans de traslladar-se a Mèxic i protagonitzar diverses pel·lícules dirigides per Federico Curiel.

Taylor va tenir diversos papers menors en pel·lícules a principis dels anys 60, com ara Cleòpatra (1963) i La darrera aventura del general Custer (1966) abans de tenir un paper principal a Succubus de Jesús Franco (1968). Posteriorment, Taylor es va traslladar a Madrid, i va aparèixer en nombroses pel·lícules d'explotació i de terror allà, com ara Count Dracula (1970), Eugenie... The Story de Her Journey into Perversion (també 1970), Female Vampire (1973) i Mil gritos tiene la noche (1982).

Els papers posteriors de Taylor inclouen 1492: Conquest of Paradise (1992), La novena porta de Roman Polanski (1999), A2Z de Daryush Shokof (2004) i Goya's Ghosts de Miloš Forman (2006).

Primers anys

[modifica]

Taylor va néixer George Brown Randall[2] el 21 d'octubre de 1936 a Oregon City (Oregon),[4] un suburbi de Portland. Va començar a actuar de nen, apareixent per primera vegada en una producció escènica de Macbeth.[5]

Carrera

[modifica]

Va adoptar el nom artístic Jack Taylor i va començar la seva carrera com a actor en petits papers en programes de televisió estatunidencs dels anys 50 com ara The Jack Benny Program i Sheena, Queen of the Jungle. Es va traslladar a Mèxic a finals de la dècada de 1950 i va protagonitzar una sèrie de pel·lícules per al director Federico Curiel, sovint vehicles dels personatges mexicans Nostradamus el vampiro i el superheroi Neutron. Segons s'informa, es va traslladar a Europa per aparèixer a l'èpica Cleòpatra (1963) d’Elizabeth Taylor, però la seva petita part va acabar sense acreditar-se.

Taylor va tenir un paper menor a la coproducció internacional de Robert Siodmak La darrera aventura del general Custer (1966).

El 1967, Taylor va començar la seva prolífica col·laboració amb Jesús Franco el seu primer paper principal a la pantalla) i Eugenie… The Story of Her Journey into Perversion (1970).[6] Va interpretar Quincey Morris en la pel·lícula de Franco Count Dracula (1970) juntament amb Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda i Klaus Kinski, abans d'aparèixer a moltes de les pel·lícules softcore de Franco, com Female Vampire (1973) amb Lina Romay.[7]

Durant aquest període, Taylor també va protagonitzar amb l'estrella espanyola de terror Paul Naschy a Dr. Jekyll y el Hombre Lobo (1971) i The Mummy's Revenge (1975) i va treballar per al director Amando de Ossorio en tres ocasions, a El buque maldito (1974) , La noche de los brujos (1974) i La serp de mar (1985). Va aparèixer a La orgía nocturna de los vampiros (1972) de León Klimovsky i al giallo italià Enigma rosso (1978). Joan Piquer i Simón el va dirigir en dues pel·lícules, una pel·lícula d'aventures de Jules Verne anomenada Viatge al centre de la Terra (1978) i la sangnant pel·lícula de culte Mil gritos tiene la noche (1982).[8] Taylor va aparèixer després com a sacerdot a Conan el bàrbar (1982) de John Milius .

José Ramón Larraz va dirigir Taylor en altres dues pel·lícules slasher espanyoles: Descanse en piezas (1987) i Al filo del hacha (1988). També va tenir un paper secundari a Ridley Scott1492: Conquest of Paradise (1992), i més tard va protagonitzar amb Johnny Depp a la pel·lícula de terror de Roman Polanski La novena porta (1999).

A continuació apareix a Loin d'André Téchiné (2001), i a Goya's Ghosts (2006) de Miloš Forman. Taylor també ha representat papers secundaris a Fill de Caín (2013), i Grand Piano (també de 2013), amb Elijah Wood i John Cusack.[9]

Filmografia selecta

[modifica]
Any Títol Paper Notes Ref.
1960 Neutrón, el enmascarado negro
1960 Neutrón contra el Dr. Caronte
1960 Neutron vs. The Death Robots
1961 La maldición de Nostradamus
1962 Nostradamus, el genio de las tinieblas
1962 Nostradamus y el destructor de monstruos
1963 Cleòpatra Caesar's Slave
1964 La tumba del pistolero Herbert Brandon
1965 Uncas, el fin de una raza Duncan Edward
1966 La darrera aventura del general Custer
1967 Agente Sigma 3 - Missione Goldwather Charles Butler, Agent Sigma 3 Títol alternatiu: Sigma 3
1968 Succubus William Francis Mulligan Altres títols: Necronomicon - Geträumte Sünden [10]
1969 Nightmares Come at Night Amant de Cynthia
1970 Count Dracula Quincey Morris [11]
1970 Eugenie… The Story of Her Journey into Perversion Mirvel [12]
1971 Dr. Jekyll y el Hombre Lobo Henry Jekyll [13]
1972 La orgía nocturna de los vampiros Luis [14]
1972 The Vengeance of Doctor Mabuse Farkas / Mabuse
1973 The Killer is One of Thirteen Harlan
1973 Autopsy Dr. Azcona
1973 Tender and Perverse Emanuelle Michel Dreville
1973 Female Vampire Baron Von Rathony [7]
1974 El buque maldito Howard Tucker Títol alternatiu: Horror of the Zombies
1974 La noche de los brujos Prof. Jonathan Grant [15]
1975 The Mummy's Revenge Prof. Nathan Stern [16]
1975 Devil's Exorcist Dr. Beneau / Michele
1977 Sexy Sisters Dr. Charles
1977 Voodoo Passion Jack Haus
1977 Viatge al centre de la Terra Olsen
1978 Enigma rosso Parravicino
1978 Nathalie: Escape from Hell Lt. Erik Muller
1980 Vicious and Nude Juan
1982 Mil gritos tiene la noche Professor Arthur Brown [8]
1982 Conan el Bàrbar Priest
1984 The Panther Squad Frank Bramble
1985 Angel of Death Aaron Horner
1985 The Sea Serpent Assassí Títol alternatiu: Hydra
1987 Descanse en piezass David Hume
1988 Al filo del hacha Christopher Caplin
1988 Iguana Captain 'Old Lady II'
1989 Oro fino Banquero 2
1992 1492: Conquest of Paradise De Vicuña
1999 El celo Pare
1999 La novena porta Victor Fargas [17]
2001 Loin James
2004 The Birthday Ron Fulton
2004 A2Z
2010 Agnosia Meissner
2013 Fill de Caín Andrew Holsteter
2013 Grand Piano Patrick Godureaux [9]
2013 Presentimientos Abel [18]
2014 Wax Dr. Knox

Referències

[modifica]
  1. «Q&A: Jack Taylor». spanishfear.com. [Consulta: 16 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 Belategui, Oskar. «Ser el malo siempre es mejor: la gente solo se acuerda de ti» (en castellà). El Correo, 02-05-2019. Arxivat de l'original el May 5, 2019.
  3. Weismann, 2021, p. 118.
  4. «Jack Taylor». Rotten Tomatoes. Arxivat de l'original el November 20, 2021.
  5. Andreu, Jerónimo. «En la cárcel de su misterio» (en spanish). El País, 23-03-2010. Arxivat de l'original el August 16, 2019.
  6. Young, 2000, p. 197, 438.
  7. 7,0 7,1 «Female Vampire». Encyclopedia.com. Arxivat de l'original el May 15, 2022.
  8. 8,0 8,1 Muir, 2010, p. 344.
  9. 9,0 9,1 Twelftree, Rodney. «Movie Review – Grand Piano». Fernby Films, 2013. Arxivat de l'original el May 15, 2022.
  10. Young, 2000, p. 438.
  11. Young, 2000, p. 115.
  12. Young, 2000, p. 197.
  13. Young, 2000, p. 169.
  14. Young, 2000, p. 468.
  15. Young, 2000, p. 449.
  16. Young, 2000, p. 423.
  17. Caputo, 2012, p. 229.
  18. Caviaro, Juan Luis. «Estrenos de cine | 24 de enero | Von Trier y Spike Lee contra Hércules». Espinof, 24-01-2014.

Fonts

[modifica]