Ivan Xmeliov
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1873 (Julià)  Moscou (Rússia) | ||
| Mort | 24 juny 1950 (76 anys) Bussy-en-Othe (França) | ||
| Sepultura | cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois (–2000) Cementiri de Donskoi (2000–) | ||
| Formació | Facultat de Dret de la Universitat Imperial de Moscou (–1898) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura | ||
| Ocupació | escriptor, periodista d'opinió | ||
| |||
Ivan Serguéievitx Xmeliov (rus: Иван Сергеевич Шмелёв (Moscou, Imperi Rus; 21 de setembre (3 d'octubre del calendari julià) de 1873 - Monestir de Notre-Dame-de-Toute-Protection, Yonne, França; 24 de juny de 1950), fou un escriptor rus adscrit al corrent realista de la literatura russa.
Biografia
[modifica]Ivan Xmeliov neix al si d'una pròspera família dedicada al comerç de la fusta, caracteritzada per hàbits de caràcter patriarcal i una estricta atmosfera religiosa. És el quart fill de cinc germans. El seu pare mor quan Ivan té tot just 7 anys.
Després de graduar-se a l'escola secundària, estudia per treballar com a inspector d'impostos de província a la facultat d'estudis jurídics de la Universitat de Moscou de 1894 el 1898. A la tardor de 1895 realitza un viatge al Monestir de Valaam a prop del llac Làdoga. Com a conseqüència d'aquest viatge, Xmeliov escriu les seves impressions en el seu primer llibre Als turons de Valaam (Valaam és una illa al mig del llac Làdoga), publicat a Moscou en 1897. Després de completar els seus estudis universitaris, realitza el servei militar durant l'any 1898. Serveix com a oficial durant vuit anys a les províncies de Moscou i Vladímir d'on, en viure la vida del camp, treu els seus prototips d'herois de moltes de les seves narracions i històries.
El 1911, Xmeliov escriu una de les seves obres més significatives - El cambrer - que rep un èxit inusitat.
El 1912, Xmeliov organitza la Casa Editorial d'Escriptors de Moscou («Книгоиздательство писателей в Москве»), la qual publicava obres d'escriptors com Ivan Bunin, Borís Zàitsev, entre d'altres escriptors del seu temps, així com la seva pròpia obra. Les seves obres a partir d'aquest període són significatives a causa de la riquesa de llenguatge popular, en particular en l'ús de la tècnica skaz,[1] en la qual el narrador està en el mateix nivell dels personatges principals de la història, conegut també com a monòleg narratiu.
Tot i que abraça amb entusiasme la Revolució de Febrer de 1917, un viatge a Sibèria el fa experimentar els efectes de la Revolució d'Octubre i les seves conseqüències en l'església i en les tradicions. El 1920, Serguei, el seu únic fill, que va servir a l'exèrcit blanc del general Wrangel, és arrestat i afusellat sense cort marcial, un fet que influeix en l'ànim de Xhmeliov. Poc després Ivan Bunin li suggereix d'emigrar. A finals del 1922, després d'una breu estada a Moscou, Xmeliov se'n va a Berlín, i després a París, on obre el capítol de la seva vida a l'exili. Aquí escriu pamflets en contra del govern bolxevic, entre els quals destaquen El sol dels morts (1923), Edat de pedra (1924), i Sobre els troncs (1925). El sol dels morts és una crònica dels efectes més foscos de la Revolució d'Octubre, dels quals l'autor en va ser testimoni i víctima. La seva creació se centra en recol·leccions sobre el passat. Durant el seu exili escriu més de 20 llibres. A partir d'1939, Ivan Xmeliov va mantenir una nodrida correspondència amb Olga Bredius-Subbótina (1904-1959), que hauria de ser l'últim i més important amor de la seva vida. En les cartes s'evidencia el seu amor entremesclat amb memòries i pensaments sobre Rússia, la religió ortodoxa, i fragments de futures obres literàries. El 24 de juny de 1950, Xmeliov mor d'una aturada cardíaca prop de París i és sebollit al parisenc Cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois. No és sinó fins a l'any 2000 que per iniciativa de la comunitat russa, i amb l'ajut del govern rus, les seves restes són repatriades a Moscou i sebollides finalment a la necròpolis de Monestir de Donskoi.
Obra literària
[modifica]Pertany a l'última generació d'escriptors russos promoguts i protegits per Maksim Gorki. Descriu principalment la vida del poble baix, camperol o urbà. Coneix a fons la vida trista i dolorosa d'aquells als quals Dostoievski anomena "els oprimits i ofesos". Els grans mestres de la novel·la realista inspiren les seves obres; es manté allunyat del modernisme i del futurisme literari fomentat durant un temps pel govern soviètic.
Obres
[modifica]- Als penya-segats de Valaam (На скалах Валаама [Na skàlakh Valaama], 1897)
- Assumpte urgent (По спешному делу [Po spéixnomu delu], 1906)
- Històries d'un Vàkhmistr (Вахмистр [Vakhmistr] o Wachtmeister (grau militar), 1906)
- Desintegració (Распад [Raspad], 1906)
- Ivan Kuzmitx (Иван Кузьмич [Ivan Kuzmitx], 1907)
- El ciutadà d'Ukleikin (Гражданин Уклейкин [Grajdanín Ukleikin], 1907)
- Al cau (В норе [V Nore], 1909)
- Sota el cel (Под небом [Pod nébom], 1910)
- Melassa (Патока [Patoka], 1911)
- L'home del restaurant (Человек из ресторана [Txelovek iz restorana], 1911), El 1927, Iàkov Protazànov va filmar una pel·lícula homònima basada en aquesta novel·la curta que va protagonitzar Mikhaïl Txékhov.
- La copa inesgotable (Неупиваемая чаша [Neupiváiemaia txaixa], 1918)
- Carrusel (Карусель [Karusel], 1916)
- Dies difícils (Суровые дни [Suróvie dni], 1917)
- Cara oculta (Лик скрытый [Lik skriti], 1917)
- Miracle a l'estepa, faula (Степное чудо, сказки [Stepnoe txudo, skazki], 1921)
- El sol dels morts (Солнце мёртвых [Solntse miórtvikh], 1923).
- Com volàvem (Как мы летали [Kak mi letali], 1923)
- Edat de pedra (Каменный век [Kamenni vek], 1924)
- Sobre les soques (На пеньках [Na penkakh], 1925)
- Sobre una dona gran (Про одну старуху [Pro odnú starukhu], 1925)
- Arribada a París (Въезд в Париж [Viezd v Parij], 1925)
- La llum de la raó (Свет разума [Svet ràzuma], 1926)
- Història d'amor (История любовная [Istória liubóvnaia], 1927)
- Soldats (Солдаты [Soldati], 1930)
- Pelegrinatge (Богомолье [Bogomolie], 1931)
- Anno Domini (Лето Господне [Leto Gospodne], 1933-1948)
- L'antic Valaam (Старый Валаам [Stary Valaam], 1935)
- Nadiu (Родное [Rodnóie], 1935)
- Guarderia de Moscou (Няня из Москвы [Niania iz Moskvi], 1936)
- Nadal a Moscou, Història d'un home de negocis (Рождество в Москве, Рассказ делового человека [Rojdestvó v Moskvé, Rasskaz delovogo txelovekakvé], 1942-1945)
- Camins celestials (Пути небесные [puti nebésnie], 1948)
Referències
[modifica]- ↑ Beaujour, Elizabeth K. (1990), Review of "Moscoviana: The Life and Art of Ivan Shmelyov by Olga Sorokin", The Slavic and East European Journal, Vol. 34, No. 2, estiu 1990, pàg. 266
Enllaços externs
[modifica]- Biografia (rus)
- Tornant a Rússia. Xhmeliov (rus)
