Vés al contingut

Illa Pirallahi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Pirallahi
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 40° 28′ N, 50° 20′ E / 40.47°N,50.33°E / 40.47; 50.33
EstatAzerbaidjan
ŞəhərBakú
Assentament humàPirallahy raion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15.900 (2012) Modifica el valor a Wikidata (1.060 hab./km²)
Geografia
Superfície15 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Càspia Modifica el valor a Wikidata
Altitud8 m Modifica el valor a Wikidata

Stenka Razin a la mar Càspia (Vasili Súrikov).

L'illa Pirallahi o illa Pirallakhi (en àzeri: Pirallahı Adasi) és una illa a la mar Càspia. L'illa forma part de l'Azerbaidjan, i es troba just enfront de la costa nord-est de la península Apsheron, 43 km a l'est de Bakú, la capital del país.

Fa 11 km de llarg i té una amplària màxima de 4 km. Administrativament pertany al districte de Khazar a Bakú.

Els dipòsits de petroli a la part nord de Pirallahi s'estimen en 1,2 milions de tones.[1] Els vols a altres illes rarament visitades de la mar Càspia estan disponibles des d'un heliport a l'extrem sud de l'illa.

Història

[modifica]

Durant l'època de l'ocupació russa de l'Azerbaidjan, l'illa es deia Svyatoy (del rus: Святой - "El sant"). Es diu que existeix un botí submarí a l'extrem nord de l'illa d'una batalla del 1660 entre els perses i el revolucionari cosac Stenka Razin.[2]

L'illa Pirallahi és dels primers llocs on es va extreure petroli a l'Azerbaidjan. Ja a la dècada de 1820 es va dividir l'illa en dues zones diferenciades, una residencial i una altra on es refinava el petroli.

Durant l'era soviètica, quan Azerbaidjan va ser part de la URSS, l'illa va passar a dir-se Artëm o l'illa de Artyom, en honor del revolucionari rus-ucraïnès Fyodor Sergeyev "Artyom". L'illa Pirallahi té un assentament anomenat Artyom. L'antic poble va ser abandonat a causa de la pujada de les aigües de la mar Càspia, i els residents van ser traslladats a uns apartaments construïts per presoners alemanys el 1948.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]