Il piccolo Marat

*El petit Marat*
	;
Títol original	Il piccolo Marat
Forma musical	òpera
Compositor	Pietro Mascagni
Llibretista	Giovacchino Forzano i Giovanni Targioni-Tozzetti
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Italià
Gènere	dramma lirico
Parts	tres
Personatges	Il capitano dei Marats (baríton); Il carpentiere (baríton); Il ladro (baix); Il piccolo Marat (tenor); Il portatore di ordini (baix); Il soldato (baríton); L'Orco (baix); La mamma (mezzosoprano); La spia (baix); La tigre (baix); Mariella (soprano);
Estrena
Estrena	2 de maig de 1921
Escenari	Teatro Costanzi de Roma,
Director musical	Pietro Mascagni
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	18 de desembre de 1928

Il piccolo Marat (en italià, El petit Marat) és una òpera verista del gènere dramma lirico en tres actes de Pietro Mascagni, segons un llibret de Giovacchino Forzano i Giovanni Targioni-Tozzetti. Fou estrenada el 2 de maig de 1921 al Teatro Costanzi de Roma.^[1]

Context

Basada en els fets reals de terror esdevinguts a París després de l'assassinat del líder jacobí Jean Paul Marat, dut a terme per Charlotte Corday.

El llibret el va editar la Casa Musicale Sonzogno de Milà l'any 1921.^[2] A Catalunya es va estrenar el 18 de desembre de 1928 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.^[3]

Personatges

Paper	Tessitura	Intèrprets de l'estrena 2 de maig de 1921 (Dir.: Pietro Mascagni)^[4]
Mariella	soprano	Gilda Dalla Rizza
La principessa di Fleury, la mamma	mezzosoprano	Agnese Porter
Il piccolo Marat	tenor	Hipòlit Lázaro
Il soldato	baríton	Benvenuto Franci
Il carpentiere	baríton	Ernesto Badini
L'Orco	baix	Luigi Ferroni
Il capitano		Augusto Beuf
La spia		Gino De Vecchi
Il portatore		Arturo Pellegrino
Il ladro		Michele Fiore
La tigre		Mario Pinheiro
Una veu		Luigi Nardi
La folla affamata (multitud famolenca)

Argument^[3]

Època: Any 1793 ^{[n. 1]}

Lloc: França ^{[n. 2]}

Acte I

Un jove príncep, per salvar la seva mare, presonera i condemnada a mort, es fingeix revolucionari. Veu Mariella, neboda del president del Comitè revolucionari, l'Orco, perseguida per la multitud famolenca, que l'amenaça perquè porta al seu oncle menjars considerats aristocràtics. El príncep la salva, substituint els menjars per altres, més propis de les classes populars, llançant els aristocràtics al Loira. L'audaç gest del príncep li val la gràcia de l'Orco, qui l'anomena «Piccolo Marat», quedant investit com a tal. Es retiren l'Orco i els seus, d'una banda, i la multitud de l'altra, i el Piccolo Marat, a qui es confia la custòdia de la presó, aconsegueix mantenir, a través d'una reixa, un commovedor diàleg amb la princesa, la seva mare.

Acte II

El Piccolo Marat es fingeix cruel executor dels desitjos de l'Orco per salvar la seva mare, i mitjançant un estratagema s'apodera de l'ordre de condemna d'ella. Descoberta la sostracció, l'Orco acusa Mariella d'haver-la fet. Mariella es sorprèn de no ser defensada aquesta vegada pel Piccolo Marat. Aquest li confessa el seu secret: s'ha fingit sanguinari per lliurar la seva mare. A més li expressa el seu amor vers ella. Quan l'Orco torna a casa, begut, els dos joves, amagats en un racó, esperen que s'adormi, per córrer a salvar la princesa de Fleury.

Acte III

El Piccolo Marat i Mariella lliguen a l'Orco mentre dorm, i quan desperta l'obliguen a signar, amb l'única mà que té lliure, l'ordre d'excarceració de la princesa de Fleury. Però quan el Piccolo Marat es dirigeix cap a la porta, l'Orco pot agafa una pistola, i la dispara contra ell, ferint-lo. El jove, sense poder-se moure, prega Mariella que corri amb l'ordre de llibertat de la seva mare. La noia marxa, molt amoïnada. En aquest moment arriba un fuster, disposat a acabar amb la tirania de l'Orco que l'obliga a construir les barques en què troben la mort tants innocents. Colpeja amb un canelobre de bronze el cap de l'Orc, fins a la mort. Després agafa en braços al Piccolo Marat i el porta fora. Poc després, a través d'una gran finestra, es veu passar sobre el riu una barca que condueix estalvis a Mariella, el Piccolo Marat, la princesa i el fuster.

Notes

↑ En realitat el llibret no dona un any en concret, sinó un text que ho indica vagament: «Època: Quan per fer reconèixer que "els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets" el botxí moria de compassió al cadafal».
↑ Segons algunes descripcions, a Nantes, segons altres a París. El llibret de l'òpera no indica ni data exacta ni lloc en concret.

Referències

↑ «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2008. [Consulta: 2 maig 2017].
↑ «Il piccolo Marat (llibret)». Biblioteca Nazionale Centrale di Firenze.
↑ ^3,0 ^3,1 «Gran Teatro del Liceo - Il piccolo Marat». La Vanguardia, 19-12-1928, pàg. 25.
↑ «Pietro Mascagni: Il piccolo Marat». GB Opera Magazine.

Vegeu també

Llista d'òperes més importants

[5] En realitat el llibret no dona un any en concret, sinó un text que ho indica vagament: «Època: Quan per fer reconèixer que "els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets" el botxí moria de compassió al cadafal».

[6] Segons algunes descripcions, a Nantes, segons altres a París. El llibret de l'òpera no indica ni data exacta ni lloc en concret.

[Operone-1] «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2008. [Consulta: 2 maig 2017].

[llibret-2] «Il piccolo Marat (llibret)». Biblioteca Nazionale Centrale di Firenze.

[lavanguardia-3] 3,0 ^3,1 «Gran Teatro del Liceo - Il piccolo Marat». La Vanguardia, 19-12-1928, pàg. 25.

[4] «Pietro Mascagni: Il piccolo Marat». GB Opera Magazine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[n. 1]

[n. 2]