Vés al contingut

III Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarIII Cos d'Exèrcit
TipusCos d'exèrcit Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva4 de març de 1937
Fundació4 març 1937 Modifica el valor a Wikidata
Dissoluciófebrer de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Quarter generalCarabaña
Comandants
Oficials destacatsRicardo Burillo Stholle
Armando Álvarez Álvarez
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

El III Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. Situat en el Front de Madrid, va tenir un paper poc rellevant al llarg de la contesa.

Historial

[modifica]

La unitat va ser creada el 4 de març de 1937,[1] a la rereguarda del front de Madrid. Tenia establert la seva caserna general en la localitat madrilenya de Carabaña,[1][2] i va passar a formar part de l'Exèrcit del Centre. El cos d'exèrcit va ser creat a partir de l'antiga «Agrupació de forces del Tajo-Jarama», manada pel tinent coronel Ricardo Burillo Stholle.

Durant la contesa no va arribar a prendre part en operacions de rellevància, limitant-se a guarnir el sector comprès al sud de Madrid. Al març de 1939, després del cop de Casado, el comandant del cos —tinent coronel Antonio Ortega— va ser destituït pel Consell Nacional de Defensa.[3] La unitat es autodisolvió coincidint amb el final de la guerra.

Comandaments

[modifica]
Comandants
Comissaris
Cap d'Estat Major

Ordre de batalla

[modifica]
Data
Exèrcit adscrit
Divisions integrades
Front de batalla
Març de 1937 Exèrcit del Centre «A», «B» i 11a Centre
Abril-Maig de 1937 Exèrcit del Centre 9a, 13a, 15a i 16a Centre
Abril de 1938 Exèrcit del Centre 9a, 15a i 18a Centre
Març de 1939 Exèrcit del Centre 13a, 18a i 19a Centre

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Engel, 1999, p. 182.
  2. Cabanellas, 1975, p. 1083.
  3. Alpert, 2013, p. 286.
  4. Zaragoza, 1983, p. 50.
  5. Zaragoza, 1983, p. 55.
  6. Alpert, 2013, p. 336.
  7. Cabanellas, 1978, p. 1978.
  8. Álvarez, 1989, p. 179.
  9. Martínez Bande, 1981, p. 77.

Bibliografia

[modifica]