Vés al contingut

Huntita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHuntita

Huntita de la pedrera Asland, al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
Fórmula químicaCaMg₃(CO₃)₄
EpònimWalter F. Hunt Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit d'Ala-Mar, districte de Currant, White Pine, Nevada, Estats Units
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/A.03 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana14.4.3.1
Heys11.4.7
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 9,505Å; c = 7,821Å;
Grup puntual3 2 - trapezohedral
Grup espacialspace group R32 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc
Exfoliacióno observada - no en té
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa1 a 2
Lluïssorterrosa
Color de la ratllablanc
Diafanitattranslúcida
Densitat2,696 g/cm³ (mesurada); 2,87 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial
Pleocroismeno pleocròica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1953
SímbolHun Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La huntita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom per George T. Faust en honor de Walter Frederick Hunt (1882-1975), professor de mineralogia de la Universitat de Michigan.

Característiques

[modifica]

La huntita és un carbonat de fórmula química CaMg₃(CO₃)₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma masses fibroses calcàries compactes. També se'n troba en forma de cristalls com a plaques romboèdriques, d'aproximadament 1μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la huntita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeïta, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaïta, benstonita i juangodoyita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en cavernes, en roques magnèsiques; omplint cavitats i revestint fractures a les roques; típicament precipitada per concentració evaporativa de solucions meteòriques a la intempèrie en roques que contenen magnesita o dolomita, o serpentinites i ofiolites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: magnesita, dolomita, aragonita, calcita i hidromagnesita.[2] Va ser descoberta l'any 1953 al dipòsit d'Ala-Mar, al districte de Currant, White Pine (Nevada, Estats Units). A dins dels territoris de parla catalana se n'ha trobat a la pedrera Asland, al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)[3] i a la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca).[4]

Referències

[modifica]
  1. «Huntite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 «Huntite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 maig 2016].
  3. Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 24 gener 2024].
  4. Onac, B.P.; Fornós, J.J., Merino, A., Ginés, J., Diehl, J. «Linking mineral deposits to speleogenetic processes in Cova des Pas de Vallgornera (Mallorca, Spain)». International Journal of Speleology, 43, 2, 2014, pàg. 143-157 [Consulta: 24 gener 2024].