Herba de la feridura
Sideritis hirsuta | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Lamiaceae |
Gènere | Sideritis |
Espècie | Sideritis hirsuta L. |
Nomenclatura | |
Sinònims |
L'herba de la feridura o herba de Sant Antoni (Sideritis hirsuta)[2] és una planta de la família de les lamiàcies que habita a la península Ibèrica, sud de França i Itàlia.[3] A Espanya habita a Castella i Lleó. Creix dispersa en prades, sobre sòls pedregosos assolellats, vessants, vinyes, oliveres i cunetes. Planta de 10-35 cm, de tiges amb pèls llargs i aspres; fulles oposades sobre ells, més llargues que amples, amb contorn d'ou, dentades. Flors blanques, d'entorn d'un cm, labiades, amb el llavi superior partit i aixecat, com orelletes de conill i l'inferior penjant. Es disposen sobre la tija, en grups bastant separats uns dels altres, d'unes 5-6 flors. formant llargues espigues. Quan les flors cauen queden els verds calzes en què maduren els fruits.[4] Floreix a la primavera i estiu. El seu nombre cromosòmic és 2n=30:[5] 2n=28:[6] 2n=34[7][1]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Sideritis hirsuta». Real Jardín Botánico: Flora Ibérica.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Herba de la feridura». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Blamey, Marjorie; Grey-Wilson Christopher. Flores silvestres del Mediterráneo. Barcelona:Omega, 2008. ISBN 978-84-282-1450-6.
- ↑ García Muñoz, B. Plantas de Ávila, mi ciudad. Ávila:Obra Social Caja de Ávila, 2004. ISBN 84-96264-09-2.
- ↑ Contribution a l'étude citotaxonomique des spermatophyta du Portugal. XVIII. Lamiaceae Fernandes, A. & M. T. Leitao. Mem. Soc. Brot. 27: 27-75 (1985).
- ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & E. Kjellqvist. Lagascalia 4(2): 153-211 (1974).
- ↑ IOPB. Chromosome data 5 (ed. C.A. Stace). Baltisberger, M. & W. Huber. Int. Organ. Pl. Biosyst. Newslett. 20: 5 (1993).