Vés al contingut

Hazparne

Plantilla:Infotaula geografia políticaHazparne
Hasparren
Imatge
Tipuscomuna de França Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 23′ 04″ N, 1° 18′ 17″ O / 43.3844°N,1.3047°O / 43.3844; -1.3047
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióNova Aquitània
DepartamentPirineus Atlàntics
Districtedistricte de Baiona
Cantócantó d'Hazparne Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població7.577 (2021) Modifica el valor a Wikidata (98,39 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Baiona (part francesa)
unité urbaine d'Hasparren (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície77,01 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud87 m-7 m-610 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal64240 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webville-hasparren.fr Modifica el valor a Wikidata

Hazparne (en francès i oficialment Hasparren) és una localitat i comuna francesa situada en el departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània i el territori històric de Lapurdi. Altres noms de la comuna han estat Ahezbarrene en 1247, Ayzparrena de Labort en 1264, i Ahezparren en 1265. Recorreguda pel riu Ardanabia, limita al nord amb Beskoitze i Ahurti, amb Kanbo, Haltsu, Jatsu i Mugerre a l'oest, Makea, Lekorne i Lekuine al sud i amb Aiherra i Bastida a l'est.

A Hazparne es conserva una estela datada a la fi del segle iii celebrant la creació de la província romana de Novempopulania pel magister Verus d'acord amb la reforma diocleciana, separant-se de la resta de les Gàl·lies:

Flamen item du(u)muir quaestor pagiq. magister
Verus ad Augustum legato munere functus
pro novem optinuit populis seiungere Gallos
Urbe redux genio pagi hanc dedicat aram.

Durant l'edat mitjana, Ahaizparrena, protegida pels castells de Zalduzahar (1125) i de Zalduberri (1310) era una etapa de la ruta del Camí francès de Santiago de Compostel·la. La localitat es va especialitzar primer en la indústria del cuir, esdevenint centre de producció de calçat fins als anys 1970 per a convertir-se més tard en destinació turística de la regió.

Evolució demogràfica

[modifica]
Dades de població
1896 1901 1926 1936 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
5590 5735 5130 5260 5432 5224 5048 5081 5303 5399 5477

Hazparne alberga les restes mortals del poeta Francis Jammes (1868-1938) a qui s'hi dedica un museu.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]