Havanera 1820
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Antoni Verdaguer |
| Protagonistes | Aitana Sánchez-Gijón, Fernando Guillén Cuervo, Abel Folk, Jordi Dauder, Patrick Bauchau, Assumpta Serna, Xabier Elorriaga, Patxi Bisquert, Angels Moll, Fernando Guillén, Ikai Romay, Arístides Bringues
|
| Director artístic | José María Espada |
| Producció | Carles Jover |
| Guió | Jaume Cabré Jaume Fuster Antoni Verdaguer Vicenç Villatoro |
| Música | Carles Cases |
| Dissenyador de so | Daniel Javal |
| Fotografia | Macari Golferichs |
| Muntatge | Ernest Blasi |
| Productora | Imatco SA, TV3, ICAIC[1] |
| Distribuïdor | Columbia TriStar |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Catalunya, Cuba |
| Estrena | 21 de maig del 1993 |
| Durada | 148 minuts[2] |
| Idioma original | català  |
| Pressupost | 2 M € |
| Descripció | |
| Gènere | Melodrama |
   
| |
Havanera 1820 és una pel·lícula dramàtica catalano-cubana dirigida per Antoni Verdaguer i produïda per Carles Jover estrenada el 21 de maig del 1993. Inicialment concebuda com a minisèrie per a TV3, seria posteriorment escurçada i adaptada a la pantalla gran, amb un repartiment encapçalat per Abel Folk i Aitana Sánchez-Gijón amb guió de Jaume Cabré, Jaume Fuster, Antoni Verdaguer i Vicenç Villatoro.[3][2]
Ambientada a principis del segle xix el film narra la història d'un matrimoni arranjat entre una família benestant catalana, dedicada al comerç amb Cuba, i un indià que ha fet fortuna a l'Havana. L'arribada de la locomoció a vapor i l'abús de poder envers els esclaus en aquest entorn paradisíac desencadenarà el conflicte entre els protagonistes.[4]
Argument
[modifica]A principis del segle xix el comerç entre Cuba i Catalunya és un negoci en auge. A més a més de les mercaderies convencionals també hi ha un important comerç il·legal d'esclaus.[2]
La pel·lícula ressegueix la història d'un matrimoni arranjat entre una família catalana benestant i un indià que ha fet fortuna a l'Havana. Mentre que els primers comercien amb l'illa des de Catalunya, aprofitant-se del recent invent de la màquina de vapor, el propietari cubà ha fet fortuna amb el comerç d'esclaus, fent veure que els beneficis provenen d'una plantació. Sense saber-ho, la filla dels comerciants catalans és enviada a casar-se amb l'indià. Després del matrimoni, la protagonista descobrirà que el seu marit l'hi és infidel amb una esclava i aquesta decidirà posicionar-se amb els esclaus, desencadenant un conflicte.[4][5][6]
La pel·lícula s'emmarca en les pel·lícules sobre el colonialisme espanyol a Amèrica després de la transició espanyola. Contrasta amb els films propagandístics del règim franquista suprimint la censura i incloent escenes de corrupció i erotisme.[7] Inicialment concebuda com una minisèrie per a TV3, introduïa la intervenció catalana en el colonialisme a l'imaginari col·lectiu del país i intentava mostrar els diferents punts de vista mitjançant els tres escenaris principals: Canet de Mar, el bergantí El Catalán que fa el trajecte a les Amèriques i Cuba.[8][3]
Producció
[modifica]La pel·lícula es va rodar entre el juny i l'octubre del 1992 a Catalunya, Cuba i Portugal. Era una coproducció de TV3 i Imatco, SA que originalment s'havia planejat en dos formats. El primer eren dues pel·lícules de dues hores, La conspiració i L'alliberament, i el segon format era una minisèrie per a televisió de quatre capítols d'una hora. Al final es va escurçar el contingut per a un llargmetratge de dues hores i mitja, i també se'n va fer una sèrie que es va emetre a TV3 posteriorment.[3][9]
En commemoració del 25è aniversari de l'estrena es va publicar una edició remasteritzada de la minisèrie per televisió, que el Canal 33 va emetre el desembre del 2018. Diverses associacions també van organitzar diversos actes commemoratius: l'Associació Cultural 21 de Novembre (amb el suport de Terrassa City of Film de la Unesco i la col·laboració de l'Acadèmia del Cinema Català), la Fundació AISGE, la Diputació de Barcelona i el Museu Marítim de Barcelona.[9][10][11]
Guardons
[modifica]La pel·lícula va ser premiada amb els següents guardons:[2]
- Premi al millor actor de l'any 1994 per a Abel Folk per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (premiat també per l'aportació a Monturiol, el senyor del mar)
- Premi a la millor actriu per a Aitana Sánchez-Gijón pel Círculo de Escritores Cinematográficos
- Premi a la millor música per a Carles Cases pel Círculo de Escritores Cinematográficos (empatant amb Bingen Mendizábal per La madre muerta de l'any 1993)
Referències
[modifica]- ↑ «HAVANERA 1820». Cartelera de cine. La Vanguardia. [Consulta: 8 agost 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bentley, 2008, p. 301.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Havanera 1820». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r novembre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Trelles Plazaola, 1996, p. 13.
- ↑ «Havanera 1820» (en castellà). Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 8 agost 2017].
- ↑ Prieto Arciniega, 2010, p. 31.
- ↑ Trelles Plazaola, 1996, p. 11.
- ↑ Bakhtiarova, 2003, p. 127.
- ↑ 9,0 9,1 «El Museu Marítim inaugura els actes de commemoració del 25è aniversari de la producció "Havanera 1820"». CCMA. Sala de premsa, 27-09-2018. [Consulta: 1r novembre 2018].
- ↑ «La minisèrie ”Havanera 1820” celebra el seu 25è aniversari». Acadèmia del Cinema Català, 12-09-2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ «"Havanera 1820" cumple su 25 aniversario con varios actos». Diari de Terrassa. PN, setembre. [Consulta: 2 novembre 2018].
Bibliografia
[modifica]- Trelles Plazaola, Luis. Imágenes cambiantes: descubrimiento, conquista y colonización de la América hispana vista por el cine de ficción y largometraje (en espanyol). San Juan, Puerto Rico: Editorial de la Universidad de Puerto Rico, 1996, p. 199. ISBN 9780847702442 [Consulta: 8 agost 2017].
- Bentley, Bernard P. E.. A Companion to Spanish Cinema (en anglès). Boydell & Brewer Ltd, 2008, p. 513. ISBN 9781855661769 [Consulta: 8 agost 2017].
- Bakhtiarova, Galina. A tale of two habaneras: Transatlantic journeys of a cultural sign (en anglès). Journal of Transatlantic Studies, 2003, p. 117-130. DOI 10.1080/14794010308656796 [Consulta: 8 agost 2017].
- Prieto Arciniega, Alberto. La antigüedad a través del cine (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2010, p. 306. ISBN 9788447534906 [Consulta: 8 agost 2017].