Gustav de Vries
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1866 Amsterdam (Països Baixos) |
| Mort | 16 desembre 1934 (68 anys) Haarlem (Països Baixos) |
| Residència | Països Baixos |
| Formació | Universitat d'Amsterdam |
| Tesi acadèmica | Bijdrage tot de Kennis der lange Golven (1894 ) |
| Director de tesi | Diederik Korteweg |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat d'Amsterdam |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Johanna Henrietta Jacoba Boelen |
| Pares | Rubertus Jan de Vries i Henriette Auguste Frantzen |
| Germans | Jan de Vries |
Gustav de Vries (Amsterdam, 22 de gener de 1866 - Haarlem, 16 de desembre de 1934) va ser un matemàtic neerlandès conegut per l'equació que porta el seu nom.
Vida i obra
[modifica]Gustav de Vries, germà del també matemàtic Jan de Vries professor a Utrecht, va estudiar a la universitat d'Amsterdam on va obtenir el seu doctorat el 1894 amb una tesi que portava per títol Bijdrage tot de Kennis der lange Golven (Contribució al coneixement de les ones llargues), dirigida pel seu professor Diederik Korteweg i en la qual es formulava per primera vegada l'equació avui coneguda com a equació de Korteweg-de Vries o, abreviadament, KdV.[1] Aquesta equació relaciona l'amplitud d'ona i el seus canvies en l'espai amb els canvis de la longitud en el temps.[2] La equació es va fer pública el 1895 en publicar un article conjunt al Philosophical Magazine titulat On the change of form of long waves advancing in a rectangular canal, and on a new type of long stationary waves.[3] Tot i així, sembla que caldria fer notar que anteriorment a aquestes obres, ja havien plantejat equacions similars els matemàtics i físics Boussinesq i Rayleigh.[4]
Poca cosa es coneix de la resta de la vida i obra de de Vries que va ser professor de secundària.[5] Va ser professor de la Hogereburgerschool (Institut de secundària) de Haarlem (Holanda Septentrional), però no sembla que trobes el seu camí acadèmic i es va quedar en aquesta posició, amb llargues absències per malaltia.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Splinter, 2017, p. 155.
- ↑ Agüero Granados, Fujioka i Ceciliano, 2002, p. 198.
- ↑ autor, any, p. x.
- ↑ Willink, 2007, p. 9-13.
- ↑ Kox, 1995, p. 91.
- ↑ Willink, 2007, p. 7.
Bibliografia
[modifica]- Agüero Granados, Máximo; Fujioka, Jorge; Ceciliano, Leonardo «La antisoledad de la onda solitaria» (en castellà). Ciencia ergo sum, Vol. 9, Num. 2, 2002, pàg. 197-201. ISSN: 1405-0269.
- Kox, A.J.. «Korteweg, de Vries, and Dutch Science at the Turn od the Century». A: Michiel Hazewinkel, Hans W. Capel, Eduard M. de Jager (eds.). KdV ’95: Proceedings of the International Symposium held in Amsterdam (en anglès). Springer, 1995, p. 91-92. ISBN 978-94-010-4011-2.
- Splinter, Robert. Illustrated Encyclopedia of Applied and Engineering Physics (en anglès). CRC Press, 2017. ISBN 9781498740784.
- Willink, Bastiaan «The collaboration between Korteweg and de Vries -- An enquiry into personalities» (en anglès). arXiv, 2007, pàg. 1-16.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav de Vries» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)