Guillem II de Sicília
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.JPG) Mosaic de la catedral de Monreale, en el que es veu a Guillem II oferint-la a la Mare de Déu | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1153  Palerm (Sicília) |
| Mort | 18 novembre 1189 (35/36 anys) Palerm (Sicília) |
| Sepultura | Catedral de Palerm |
| Rei de Sicília | |
| 7 de maig de 1166 – 11 de novembre de 1189 | |
| Tancred → | |
| Activitat | |
| Ocupació | rei |
| Família | |
| Família | .svg){kind=small} Casa d'Hauteville |
| Cònjuge | Joana d'Anglaterra |
| Fills | Bohemon, duc de la Pulla |
| Pares | Guillem I Margarida de Navarra i Sicília |
| Germans | Roger IV d'Apúlia Robert III de Càpua Enric de Càpua |
.svg&lang=ca) | |
Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.
Biografia
[modifica]Guillem va néixer el 1155, fill de Guillem I de Sicília i la seva esposa Margarida de Navarra. Quan tan sols tenia onze anys el seu pare va morir, i va esdevenir rei sota la regència de la seva mare. Els dos primers anys el govern del regne va estar a les mans del canceller Esteve du Perche, cosí de la reina, i a partir de 1168 per l'arquebisbe de Palerm Walter Ophamil. L'any 1171 Guillem va ser declarat major d'edat i va assumir el govern.
Durant el seu regnat va defugir enfrontaments bèl·lics i es va acomodar entre els luxes del seu palau a Palerm, que rarament abandonava. La seva política exterior, però, fou ambiciosa: aliat amb el papat i les ciutats llombardes va aconseguir plantar cara al seu enemic comú, l'emperador Frederic Barba-roja. El 1174 i 1175 va signar tractats amb Gènova i Venècia, i el febrer de 1177 esposà a la filla d'Enric II d'Anglaterra.
El juliol de 1177 va signar la treva de Venècia per quinze anys amb l'emperador,[1] i com a part del tractat la seva tieta Constança es va casar amb el fill de Frederic Enric, que esdevindria l'emperador Enric VI. Com que Guillem no tindria descendència legítima, aquest acord acabaria significant la fi del domini normand del regne sicilià.
Guillem va morir el novembre de 1189, i va ser enterrat a la catedral de Monreale que ell mateix havia fet construir.
Llegat
[modifica]Guillem va rebre l'apel·latiu de "el bo", probablement degut a la l'estabilitat del seu regnat i la finalització de les disputes internes que havien marcat el del seu pare.
Dant fa aparèixer a Guillem al vintè cant del Paradís, on la seva ànima es troba al sisè cel amb la resta dels justos. També és mencionat al Decameró de Giovanni Boccaccio (conte V.7).
Família
[modifica]Avantpassats
[modifica]| 16. Tancred d'Hauteville | ||||||||||||||||
| 8. Roger I de Sicília | ||||||||||||||||
| 17. Fredisenda | ||||||||||||||||
| 4. Roger II de Sicília | ||||||||||||||||
| 18. Manfred del Vasto | ||||||||||||||||
| 9. Adelaida del Vasto | ||||||||||||||||
| 2. Guillem I de Sicília | ||||||||||||||||
| 10. Alfons VI de Castella | ||||||||||||||||
| 5. Elvira de Castella | ||||||||||||||||
| 11. Isabel | ||||||||||||||||
| 1. Guillem II de Sicília | ||||||||||||||||
| 12. Ramir Sanxes | ||||||||||||||||
| 6. Garcia V de Navarra | ||||||||||||||||
| 26. Rodrigo Díaz de Vivar | ||||||||||||||||
| 13. Cristina Díaz de Vivar | ||||||||||||||||
| 3. Margarida de Navarra | ||||||||||||||||
| 14. Gilbert de l'Aigle | ||||||||||||||||
| 7. Margarida de l'Aigle | ||||||||||||||||
| 15. Juliana du Perche | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents
[modifica]El febrer de 1177 Guillem es va casar amb Joana d'Anglaterra (1165-1199), filla del rei anglès Enric II i Elionor d'Aquitània. Tingueren un fill:
- Bohemon de Sicília, nascut el 1182, hauria mort a la infància, ja que no apareix a la majoria de cròniques.
Referències
[modifica]- ↑ «treva de Venècia». GEC. [Consulta: 14 juny 2024].
