Gnetòfits
Gnetophyta  | |
|---|---|
 welwítsquia | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Divisió | Gnetophyta Bessey, 1907 |
| Famílies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els gnetòfits (Gnetophyta) són una divisió de gimnospermes. Inclou unes 70 espècies actuals en tres gèneres, Gnetum, Welwitschia i Ephedra.
Característiques
[modifica]La diferència principal entre els gnetòfits i altres gimnospermes és la presència de tràquees, un sistema de conductes que transporten aigua dins de la planta similars als que es troben a les angiospermes (Magnoliophyta). Per això, abans es pensava que els gnetòfits eren les gimnospermes més properes a les angiospermes, però estudis moleculars més recents han posat en dubte aquesta hipòtesi.
Gnetum té espècies habitualment llenyoses i enfiladisses que habiten en boscos tropicals. Tanmateix l'espècie més coneguda d'aquest gènere és un arbre, Gnetum gnemon, que té les llavors comestibles. Welwitschia comprèn una única espècie, Welwitschia mirabilis que creix només al desert de Namíbia i Angola. Les espècies del gènere Ephedra viuen a llocs secs principalment de l'hemisferi nord incloent-hi els Països Catalans.
Taxonomia
[modifica]La divisió Gnetophyta inclou tres gèneres actuals, cadascun únic en la seva família:
- Família Gnetaceae
- Gènere Gnetum
- Família Welwitschiaceae
- Gènere Welwitschia
- Família Ephedreceae
- Gènere Ephedra
Gnetum i Welwitschia divergeixen un de l'altre més recentment que no pas Ephedra.[1]
En algunes classificacions les tres famílies estan ubicades en un sol ordre, Gnetales, però en d'altres cada família té el seu propi ordre (Gnetales, Welwitschiales i Ephedrales).
Registre fòssil
[modifica]El coneixement de fòssils de les gnetòfits s'ha incrementat des de 1980.[1] Hi ha fòssils des del Permià,[2] en el Triàsic, i el Juràssic hi podrien haver gnetòfits, però no és segur.[3] A l'inici del Cretaci, ja es pot establir que llavors i pol·len pertanyen als gnetòfits.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Peter R. Crane, Patrick Herendeen and Else Marie Friis «Fossils and plant phylogeny». American Journal of Botany, 91, 2004, pàg. 1683-1699. Arxivat de l'original el 2010-07-18. DOI: 10.3732/ajb.91.10.1683 [Consulta: 7 gener 2009]. Arxivat 2010-07-18 a Wayback Machine.
- ↑ Zi-Qiang Wang «A New Permian Gnetalean Cone as Fossil Evidence for Supporting Current Molecular Phylogeny». Annals of Botany, 94, 2, 2004, pàg. 281–288. DOI: 10.1093/aob/mch138. PMID: 15229124.
- ↑ 3,0 3,1 Catarina Rydin, Kaj Raunsgaard Pedersen, Peter R. Crane and Else Marie Friis «Former Diversity of Ephedra (Gnetales): Evidence from Early Cretaceous Seeds from Portugal and North America». Annals of Botany, 98, 1, 2006, pàg. 123-140. DOI: 10.1093/aob/mcl078. PMID: 16675607.
- Burleigh, J. G., and S. Mathews. 2004. Phylogenetic signal in nucleotide data from seed plants: implications for resolving the seed plant tree of life. American Journal of Botany 91: 1599-1613 (abstract Arxivat 2010-01-26 a Wayback Machine.)
- Gifford, Ernest M., Adriance S. Foster. 1989. Morphology and Evolution of Vascular Plants. Third edition. WH Freeman and Company, New York.
- Hilton, Jason, and Richard M. Bateman. 2006. Pteridosperms are the backbone of seed-plant phylogeny. Journal of the Torrey Botanical Society 133: 119-168 (abstract)