Vés al contingut

Giovanni Battista Rubini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiovanni Battista Rubini

Retrat de Giovanni Battista Rubini
Biografia
Naixement7 abril 1794 Modifica el valor a Wikidata
Romano di Lombardia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1854 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Romano di Lombardia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatItàlia
Activitat
Camp de treballMúsica, òpera i cant Modifica el valor a Wikidata
OcupacióTenor
Activitat1814 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesKravtsov Ivan Nikiforovitch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAdelaide Comelli-Rubini (1819–) Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Rubini,_Giovanni_Battista Find a Grave: 12587 Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Battista Rubini (Romano di Lombardia, Itàlia 7 d'abril de 1795 - 3 de març de 1854) fou un tenor italià.

Destinat a la música des de la seva infància, primer va haver de guanyar-se la vida com a nen de cor i després com a corista d'òpera i partiquí, fins que el 1816 tingué la sort de conèixer el cèlebre empresari Domenico Barbaia, que el contractà per al teatre de Nàpols per 5.000 lires per any. El jove tenor aconseguí tal èxit que l'empresari es va veure obligat a augmentar-li el sou fins a 60.000 lires.

Rubini amb la seva veu portentosa, assolí a popularitzar les òperes de Gioacchino Rossini i Vincenzo Bellini. Aquest últim va escriure per a ell La sonnambula i Il pirata. El 1831 acabà el seu contracte amb Barbaia, i des d'aquella data fins al 1843 canta de forma alterna a París i Londres, sempre amb èxit creixent.

Després donà, en companyia de Franz Liszt, una sèrie de concerts per Països Baixos i Alemanya i més tard es dirigí a Sant Petersburg, on cantà al costat del tenor espanyol Pedro María Unanue.[1] I on causà l'admiració de l'emperador, que l'anomenà director general de cant i coronel de l'Exèrcit. En la plenitud de les seves facultats, i en possessió d'una considerable fortuna, abandonà el teatre, retirant-se a un castell de la seva propietat, al lloc on va néixer, i on va morir.

Bibliografia

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 65, pàg. 959 (ISBN 84-239-4565-0)

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 635 (ISBN 84-239-4552-9)