Giacomo Antonio Ponsonelli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1654  Massa (Itàlia) |
| Mort | 30 setembre 1735 (80/81 anys) Gènova (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, pintor, arquitecte |
| Moviment | Barroc |
Giacomo Antonio Ponsonelli, esmentat sovint com Ponzanelli (Massa, Itàlia, 1654 - Gènova, 1735), fou un arquitecte i escultor italià del barroc tardà.
Biografia
[modifica]S'inicià en l'ofici a Finale Ligure i a Savona amb son pare, Domenico Ponsonelli, decorador i també escultor, que en vista del seu talent li va voler donar millor escola i l'envià a Gènova a formar-se sota el mestratge de Filippo Parodi. La col·laboració amb Parodi (amb la filla del qual, Maria Agata, es casà el 1680) es prolongà fins a la mort d'aquest el 1702, i comprén nombrosos treballs compartits a Venècia i a Pàdua, en els quals de vegades es fa difícil destriar l'aportació de Ponsonelli, molt influït en aquest període per l'estil del seu mestre. Posteriorment, tornat a Gènova, continuà tot sol la direcció del taller, amb només un deixeble, Pasquale Bocciardo, i es mantingué intensament actiu fins als seus últims dies: tenia quasi vuitanta anys quan començà l'altar de marbre de la basílica genovesa de Santa Maria delle Vigne, i no l'havia acabat del tot quan morí, als vuitanta-quatre anys.[1][2]
Obres
[modifica]Deixà una vasta producció en diverses ciutats italianes, les mostres més abundants de la qual es troben a Gènova i en altres poblacions lígurs:
- Bust del cardenal Stefano Durazzo (1677). Gènova, convent de Sant Vincent de Paül
- Bust de Marcantonio Grillo (1683). Gènova, Albergo dei Poveri
- Estàtues de la Puritat i de la Mansuetud. Gènova, frontispici de l'església de Sant Felip Neri
- Estàtues de santa Teresa i de sant Joan de la Creu. Gènova, capella del Carme de l'església de Sant Carles
- Grup en marbre de la Fe, l'Esperança i la Caritat, (1690-1705). Gènova, Capella de Sant Diego de la Basílica della Santissima Annunziata del Vastato.
- Grup en marbre de la Mare de Déu de la Mercè, Gènova, església de la Santissima Annunziata di Portoria
- Altar de marbre de la Basílica de Santa Maria delle Vigne. Gènova (1730).
- Estàtua de santa Margarida d'Antioquia en el Santuari de Nostra Signora della Rosa, Santa Margherita Ligure
- Monument fúnebre del bisbe de Savona Stefano Spinola (1683). Savona, catedral de l'Assumpció
- Font de la plaça davant el Santuari de la Mare de Déu de la Mercè, a Savona (1708)
Gran part de les comandes de fora d'Itàlia que va haver d'atendre procedien d'Espanya i de Portugal, on era molt apreciat: entre altres, a Lisboa envià vuit estàtues d'apòstols, per tal de completar fins a dotze les quatre de Parodi que ja posseïa l'església de la Mare de Déu de Loreto; per a la cort reial espanyola esculpí dotze bustos; a Cadis envià catorze baixos relleus amb episodis de la Passió de Jesús, acompanyats d'un crucifix en marbre, per a decorar l'accés a l'església dels caputxins, i de València rebé diversos encàrrecs del canonge Pontons per als jardins de la residència d'esbarjo que aquest tenia a Patraix, coneguda com l'Hort de Pontons, la qual fou destruïda durant la guerra del francès, i des de llavors les obres de Ponsonelli es troben repartides en diversos emplaçaments per la ciutat: quatre escultures de Venus, Diana, Plutó i Apol·lo als Jardins del Real,[3] un Neptú en la font del Parterre,[4] dues figures de sant Tomás de Villanueva i de sant Lluís Bertran que adornen el pont de la Trinitat,[5] i la font del Tritó dels Jardins de la Glorieta.[6][7][8]
També hi ha obres seues a París (unes estàtues de la Mare de Déu i de l'Àngel de l'Anunciació a l'església de Notre-Dame de Versalles, i un bust de Diana al Museu del Louvre), a Liechtenstein (un bust de Mart al castell de Vaduz) i a Edimburg (una estàtua de la Immaculada Concepció a la National Gallery of Scotland).
Referències
[modifica]- ↑ Orlandi 1753, p. 216.
- ↑ Soprani 1769, p. 356-361.
- ↑ De las Heras 2003, p. 143-150.
- ↑ De las Heras 2003, p. 141-143.
- ↑ De las Heras 2003, p. 126-134.
- ↑ De las Heras 2003, p. 138-140.
- ↑ Soprani 1769, p. 357 s.
- ↑ Gil Salinas 2007, p. 119.
Bibliografia
[modifica]- De las Heras Esteban, Elena. La escultura pública en Valencia. Estudio y catálogo. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València, 2003. ISBN 8437058910.
- Gil Salinas, Rafael. «Public Doctrine: the Sculptures of Valencian Streets in the Modern Age», en: Jonathan Osmond.. Power and Culture: Identity, Ideology, Representation (en anglés). vol. 2. Pisa: Edizioni Plus, 2007, p. 117-126. ISBN 9788884924636.
- Orlandi, Pellegrino Antonio. Abecedario pittorico. Venècia: Giambatista Pasquali, 1753.
- Soprani, Raffaele. Delle vite de' pittori, scultori ed architetti genovesi (en italià). tom 2. Gènova: Stamperia Casamara, 1769.
Enllaços externs
[modifica]