George Abbott

George Abbott
	; (1928)
Biografia
Naixement	25 juny 1887 ; Forestville (Nova York)
Mort	31 gener 1995 (107 anys); Miami Beach (Florida)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	valor desconegut
Formació	Universitat Harvard - forma dramàtica (1911–1912); Universitat de Rochester - periodisme (1907–1911); Hamburg High School (–1907)
Activitat
Camp de treball	Realitzador
Lloc de treball	Nova York ; Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actor, escriptor, autobiògraf, actor de teatre, director de teatre, productor de cinema, dramaturg, guionista, director de cinema, director musical
Activitat	1915 -
Família
Cònjuge	Mary Sinclair (1946–1951)
Fills	Judith Abbott
Premis
	(1993) Saló de la Fama dels Artistes de Florida; (1990) Medalla Nacional de les Arts; (1987) Premi Tony Especial; (1983) Premi Drama Desk al millor director d'un musical; (1976) Premi Tony Especial; (19 maig 1974) doctor honoris causa per la Universitat de Miami; (1963) Premi Tony a la millor direcció de musical; (1960) Premi Tony a la millor direcció de musical; (1960) Premi Pulitzer de Teatre, per l'obra Fiorello!; Kennedy Center Honors ;

George Francis Abbott (25 de juny de 1887 - 31 de gener de 1995) va ser un productor i director de teatre estatunidenc, dramaturg, guionista i director de cinema i productor, la carrera del qual s'estengué durant nou dècades.^[1]

Biografia

Primers anys

Abbott va néixer a Forestville, Nova York, fill de George Burwell Abbott i Hannah May McLaury. Més tard es va traslladar a la ciutat de Salamanca, on el seu pare va ser escollit dues vegades alcalde. El 1898, la seva família es va traslladar a Cheyenne, Wyoming, on va assistir a l'Acadèmia Militar de Kearney. Al cap d'uns anys, la seva família va tornar a Nova York i es va graduar a l'escola secundària d'Hamburg el 1907. Quatre anys més tard, va obtenir el títol de Bachelor of Arts a la Universitat de Rochester,^[1]^[2] on va escriure la seva primera obra, Perfectly Harmless, per al Club Dramàtic de la Universitat. Abbott va assistir a la Universitat Harvard per fer un curs de dramatúrgia de George Pierce Baker.^[2] Sota la tutela de Baker, va escriure The Head of the Family, que es va representar al Harvard Dramatic Club el 1912.^[3] Després va treballar durant un any com a "autor, gofer i actor" al Bijou Theatre de Boston, on la seva obra The Man in the Manhole va guanyar un concurs.^[2]

Carrera

Abbott va començar a actuar a Broadway el 1913, debutant a The Misleading Lady.^[1]^[4] Mentre actuava en diverses obres de teatre a la ciutat de Nova York, va començar a escriure; la seva primera obra d'èxit va ser The Fall Guy (1925).^[1]^[4]

Abbott va adquirir una reputació com a astut "metge de l'espectacle". Sovint se li cridava a supervisar els canvis quan un espectacle tenia dificultats en proves o previsualitzacions abans de la seva estrena a Broadway.^[5] El seu primer èxit va ser Broadway, escrita i dirigida en col·laboració amb Philip Dunning, l'obra del qual Abbott va "reordenar".^[6] Es va estrenar el 16 de setembre de 1926 al Broadhurst Theatre i va dur a terme 603 representacions. Van seguir altres èxits, i va ser un any rar que no tingués una producció d'Abbott a Broadway.

També va treballar a Hollywood com a guionista i director de cinema^[7] mentre continuava amb la seva obra teatral.

Entre els que van treballar amb Abbott al començament de la seva carrera hi ha Desi Arnaz, Gene Tierney, Betty Comden, Adolph Green, Leonard Bernstein, Jule Styne, Stephen Sondheim, Elaine Stritch, John Kander, Fred Ebb, Carol Burnett i Liza Minnelli.^[7] Va introduir el "ritme ràpid i estretament integrat que va influir" en els intèrprets i especialment en directors com Jerome Robbins, Bob Fosse o Hal Prince.^[4]

El 1963 va publicar la seva autobiografia, Mister Abbott.^[1]

Va estar actiu fins al final: el 1982 dirigí un revival de On Your Toes, quan ja tenia 95 anys; i el 1994 revisà el llibret i feu de consultant pel nou revival de Damn Yankees.

Vida personal

Abbott va estar casada amb Edna Lewis des del 1914 fins a la seva mort el 1930; van tenir un fill. L'actriu Mary Sinclair va ser la seva segona esposa. El seu matrimoni va durar des del 1946 fins al divorci del 1951.^[8] Va tenir un llarg romanç amb l'actriu Maureen Stapleton^[3] del 1968 al 1978. Ella tenia 43 anys i ell tenia 81 anys quan van començar la seva aventura, i deu anys després Abbott la va deixar per a una dona més jove.^[9] La seva tercera esposa va ser Joy Valderrama. Es van casar des del 1983 fins a la seva mort el 1995.^[8]^[10]

Abbott va ser un home vigorós que va romandre actiu passats els seus 100 anys jugant al golf i ballant. Va morir d'un ictus el 31 de gener de 1995, a Miami Beach, Florida, als 107 anys. La necrològica del The New York Times deia: "La senyora Abbott va dir que una setmana i mitja abans de la seva mort dictava les revisions del segon acte de Pajama Game pensant en un revival, a més de treballar en un revival de Damn Yankees. Als 106 anys, va caminar pel passadís la nit d'estrena del revival de Damn Yankees i va rebre una ovació. Es va sentir com li deia al seu company, "Hi deu haver algú important aquí". "Només tretze dies abans del seu 107è aniversari, Abbott va fer una aparició als 48è Premis Tony, arribant a l'escenari amb els seus antics alumnes de Damn Yankees, Gwen Verdon i Jean Stapleton, al final del número inicial, una medley interpretada pels nominats al millor revival d'un musical, que incloïa included Grease, She Loves Me, Carousel, i el seu propi Damn Yankees.^[10]

A més de la seva dona, que va morir el 2020 als 88 anys, a Abbott li va sobreviure una germana, Isabel Juergens, que va morir un any després als 102 anys; dues netes, Amy Clark Davidson i Susan Clark Hansley; un net, George Clark, i sis besnets.^[10]

Honors

El 1965, el 54th Street Theatre va ser batejat com a George Abbott Theater en honor seu. L'edifici va ser enderrocat el 1970.^[3]^[11] La George Abbott Way de la ciutat de Nova York, la secció de West 45th Street al nord-oest de Times Square, també rep el seu nom.

Va rebre el Medalló Handel de la ciutat de Nova York el 1976, doctorats honorífics per les universitats de Rochester i Miami i el Premi Kennedy Center als Assoliments d'una Vida el 1982.^[10]^[12]^[13]^[14] També va ser ingressat al Saló de la Fama de l'Espectacle de l'Oest de Nova York^[15] i el Saló de la Fama del Teatre Americà. El 1990 li van concedir la Medalla Nacional de les Arts.^[16]

Crèdits professionals

Teatre

Font: Playbill ^[17]

1915: The Yeomen of the Guard (actor)
1918: Daddies (actor)
1920: The Broken Wing (actor)
1923: Zander the Great (actor)
1924: Hell-Bent Fer Heaven (actor)
1925: The Fall Guy (dramaturg)
1926: Love 'em and Leave 'em (dramaturg, director)
1926: Chicago (director)
1926: Broadway (dramaturg, director)
1928: Gentlemen of the Press (director)
1932: Lilly Turner (dramaturg, director, productor)
1932: Twentieth Century (director, productor)
1934: Small Miracle (director)
1935: Three Men on a Horse (dramaturg, director)
1935: Jumbo (director)
1936: On Your Toes (llibret)
1937: Room Service (director, productor)
1937: Brown Sugar (director, productor)
1938: The Boys from Syracuse (llibret, director, productor)
1939: Too Many Girls (director, productor)
1940: Pal Joey (director, productor)
1940: The Unconquered (productor, director)
1943: Kiss and Tell (teatre) (productor, director)
1944: A Highland Fling (teatre) (productor, director)
1944: On the Town (director)
1945: Billion Dollar Baby (musical) (director)
1947: High Button Shoes (director)
1948: Where's Charley? (llibret, director)
1949: Mrs. Gibbons' Boys (productor, director)
1950: Call Me Madam (director)
1951: A Tree Grows in Brooklyn (llibret, director, productor)
1953: Wonderful Town (director) Me and Juliet (director)
1954: The Pajama Game (llibret, director)
1955: Damn Yankees (llibret, director)
1957: New Girl in Town (llibret, director)
1959: Once Upon a Mattress (director)
1959: Fiorello! (llibret, director)
1960: Tenderloin (llibret, director)
1961: Take Her, She's Mine (director)
1962: Golfus de Roma (director)
1962: Never Too Late (director)^[18]
1964: Fade Out – Fade In (director)
1965: Flora, The Red Menace (llibret, director)
1965: Anya (llibret, director)
1967: How Now, Dow Jones (director)
1968: The Education of H*Y*M*A*N K*A*P*L*A*N (director)
1969: The Fig Leaves Are Falling (director)
1970: Norman, Is That You? (director)
1976: Music Is (llibret, director)
1987: Broadway (revival, llibret, director)
1994: Damn Yankees (revival, llibret, consultor, revisions de guió)

Cinema

Any	Títol	Crèdit
1918	The Imposter	Escriptor, actor (Lem)
1926	Love 'Em and Leave 'Em	Dramaturg
1927	Hills of Peril	Dramaturg, A Holy Terror
1928	Four Walls	Dramaturg
1929	Coquette	Dramaturg
1929	The Carnival Man	Director
1929	Broadway	Dramaturg
1929	The Bishop's Candlesticks	Director
1929	Why Bring That Up?	Director
1929	The Saturday Night Kid	Dramaturg, Love 'Em and Leave 'Em
1929	Night Parade	Dramaturg, Ringside
1929	Half Way to Heaven	Director
1930	El Dios del mar	Escriptor
1930	All Quiet on the Western Front	Escriptor
1930	The Fall Guy	Dramaturg
1930	Manslaughter	Director
1930	The Sea God	Director
1931	The Leap into the Void	Escriptor
1931	Stolen Heaven	Director; escriptor
1931	The Incorrigible	Dramaturg, Manslaughter
1931	Sombras del circo	Dramaturg, Halfway to Heaven
1931	À mi-chemin du ciel	Dramaturg, Halfway to Heaven
1931	Secrets of a Secretary	Director
1931	My Sin	Director; escriptor
1931	The Cheat	Director
1932	Halvvägs till himlen	Escriptor
1932	Those We Love	Dramaturg
1933	Lilly Turner	Dramaturg
1934	Heat Lightning	Dramaturg
1934	Straight Is the Way	Dramaturg, Four Walls
1936	Three Men on a Horse	Dramaturg
1938	Broadway	Escriptor
1939	On Your Toes	Dramaturg
1940	Too Many Girls	Director
1940	The Boys from Syracuse	Dramaturg, director
1941	Highway West	Dramaturg, Heat Lightning
1942	Broadway	Dramaturg
1947	Beat the Band	Dramaturg
1957	The Pajama Game	Escriptor, director, productor^[1]
1958	Damn Yankees	Escriptor, director, productor

Premis i nominacions

Font: Playbill^[17]

Premis

1955 Premi Tony al millor musical – The Pajama Game
1956 Premi Tony al millor musical – Damn Yankees
1960 Premi Pulitzer de Teatre – Fiorello!^[19]
1960 Premi Tony a la millor direcció de musical – Fiorello!
1960 Premi Tony al millor musical – Fiorello!
1963 Premi Tony a la millor direcció de musical – Golfus de Roma
1976 Premi Tony Especial: Premi Lawrence Langer
1983 Premi Drama Desk al Director més destacat en un musical – On Your Toes
1987 Premi Tony Especial en ocasió del seu centenari

Nominacions

1930 Premi de l'Acadèmia pel millor assoliment en escriptura – All Quiet on the Western Front^[3]
1958 Premi Writters Guild of America al musical americà millor escrit – Damn Yankees
1958 Premi Tony al millor musical – New Girl in Town
1958 Premi Writters Guild of America al musical americà millor escrit – The Pajama Game
1959 Premi Directors Guild of America per la millor direcció al cinema – Damn Yankees
1963 Premi Tony a la millor direcció d'obra – Never Too Late
1968 Premi Tony a la millor direcció de musical – How Now, Dow Jones

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Abbott, George». A: Encyclopædia Britannica. I: A– Ak–Bayes. 15th. Chicago, Illinois: Encyclopædia Britannica, Inc., 2010, p. 13. ISBN 978-1-59339-837-8.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Sweeney, Louise. "Director George Abbott" Christian Science Monitor, January 6, 1983
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Lucy E. Cross. «George Abbott». Masterworks Broadway. [Consulta: 20 octubre 2013].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 "George Abbott. The Stars" pbs.com, accessed August 5, 2019
↑ "Theater's `Mr. Abbott' Dies At 107"^{[Enllaç no actiu]} Seattle Times, February 1, 1995
↑ Staff. «Theater: Director/Escriptor George Abbott, 1887–1995». Newsweek, 13-02-1995. [Consulta: 28 agost 2013].
↑ ^7,0 ^7,1 Folkart, Burt."George Abbott; Legendary Broadway Productor, 107" Los Angeles Times, February 1, 1995
↑ ^8,0 ^8,1 Arias, Ron (July 6, 1987). Marking His First Century, George Abbott Once Again Brings Broadway to Broadway". People. Vol. 28, No. 1. Retrieved August 28, 2013.
↑ Database (undated). "Maureen Stapleton". Notable Names Database.
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 Berger, Marilyn (February 2, 1995). "George Abbott, Broadway Giant with Hit after Hit, Is Dead at 107". The New York Times. Retrieved August 28, 2013.
↑ "George Abbott Theater" ibdb.com, accessed August 5, 2019
↑ "George Abbott Biography" kennedy-center.org, accessed August 6, 2019
↑ "History, 1982" kennedy-center.org, accessed August 6, 2019
↑ Hall, Carla; McCombs, Phil. "Doing the Honors" Arxivat 2019-08-06 a Wayback Machine. Washington Post December 6, 1982
↑ «The Western New York Entertainment Hall of Fame». [Consulta: 20 febrer 2012].
↑ «National Medal of Arts». National Endowment for the Arts. [Consulta: 20 octubre 2013].
↑ ^17,0 ^17,1 "George Abbott Broadway" Playbill (vault), accessed August 5, 2019
↑ Never Too Late ibdb.com, accessed August 5, 2019
↑ "Prize Winners by Category" pulitzer.org, accessed August 6, 2019

Enllaços externs

The Boys from Syracuse i el "toc Abbott" a "El millor dels temps" de Catalunya Música

[EB-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 «Abbott, George». A: Encyclopædia Britannica. I: A– Ak–Bayes. 15th. Chicago, Illinois: Encyclopædia Britannica, Inc., 2010, p. 13. ISBN 978-1-59339-837-8.

[monitor-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Sweeney, Louise. "Director George Abbott" Christian Science Monitor, January 6, 1983

[Masterworks_Broadway-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Lucy E. Cross. «George Abbott». Masterworks Broadway. [Consulta: 20 octubre 2013].

[pbs-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 "George Abbott. The Stars" pbs.com, accessed August 5, 2019

[5] "Theater's `Mr. Abbott' Dies At 107"^{[Enllaç no actiu]} Seattle Times, February 1, 1995

[6] Staff. «Theater: Director/Escriptor George Abbott, 1887–1995». Newsweek, 13-02-1995. [Consulta: 28 agost 2013].

[latimes-7] 7,0 ^7,1 Folkart, Burt."George Abbott; Legendary Broadway Productor, 107" Los Angeles Times, February 1, 1995

[people-8] 8,0 ^8,1 Arias, Ron (July 6, 1987). Marking His First Century, George Abbott Once Again Brings Broadway to Broadway". People. Vol. 28, No. 1. Retrieved August 28, 2013.

[9] Database (undated). "Maureen Stapleton". Notable Names Database.

[berger-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 Berger, Marilyn (February 2, 1995). "George Abbott, Broadway Giant with Hit after Hit, Is Dead at 107". The New York Times. Retrieved August 28, 2013.

[11] "George Abbott Theater" ibdb.com, accessed August 5, 2019

[12] "George Abbott Biography" kennedy-center.org, accessed August 6, 2019

[13] "History, 1982" kennedy-center.org, accessed August 6, 2019

[14] Hall, Carla; McCombs, Phil. "Doing the Honors" Arxivat 2019-08-06 a Wayback Machine. Washington Post December 6, 1982

[15] «The Western New York Entertainment Hall of Fame». [Consulta: 20 febrer 2012].

[16] «National Medal of Arts». National Endowment for the Arts. [Consulta: 20 octubre 2013].

[vault-17] 17,0 ^17,1 "George Abbott Broadway" Playbill (vault), accessed August 5, 2019

[18] Never Too Late ibdb.com, accessed August 5, 2019

[19] "Prize Winners by Category" pulitzer.org, accessed August 6, 2019

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]