Gaspar Cervantes de Gaeta
  | |||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1511 Trujillo (Corona de Castella) | ||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 17 octubre 1575 (63/64 anys) Tarragona | ||||||||||||||||||||||||||
| Sepultura | Catedral de Tarragona | ||||||||||||||||||||||||||
| Cardenal de l'Església Catòlica | |||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat de Salamanca Universitat de París | ||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Arquebisbe de Tarragona | ||||||||||||||||||||||||||
| Consagració | 1561 | ||||||||||||||||||||||||||
| Proclamació cardenalícia | 10 de maig de 1570 per Pius V Cardenal-Prevere de San Vitale | ||||||||||||||||||||||||||
| Altres ocupacions | Arquebisbe de Messina, Arquebisbe de Salern | ||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||
Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511[n. 1] – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del segle xvi. Era parent del cèlebre escriptor Miguel de Cervantes Saavedra.
Primers anys
[modifica]Nasqué a Trujillo, fill de Francisco de Gaeta i María Alonso de Cervantes. Estudià al Col·legi de Santa Cruz de Cañizares de la Universitat de Salamanca i a la Universitat de París, i aviat el nombraren conseller i delegat de l'inquisidor general del Regne d'Aragó.[1]
Inicis de la carrera eclesiàstica
[modifica]Fou vicari general de la diòcesi de Lleó,[2] inquisidor i vicari general de l'arquebisbat de Sevilla, i inquisidor a Saragossa i a Nàpols.[1] El 1561 fou escollit arquebisbe de Messina i més tard arquebisbe de Salern, el 1564, on reuní diversos sínodes eclesials.[2] Cervantes participà en el Concili de Trento, on destacà per la seva eloqüència i saviesa,[1] guanyant-se la confiança del papa Pius IV. Aquest li encarregà assumptes eclesiàstics de suma importància. El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, però enfeinat per les comissions pontifícies, no pogué regentar la seu tarragonina fins al 1572.[3]
Arquebisbe de Tarragona i cardenal
[modifica]Essent arquebisbe de Tarragona, fou nomenat cardenal del títol de Sant Vital pel papa Pius V durant el consistori del 17 de maig de 1570. El 9 de juny del mateix any canvià el títol pel de Sant Martí in Montibus, i el 1572 al de Santa Balbina,[1] raó per la qual passà quatre anys a Itàlia des del seu nomenament a la seu tarragonina. En la seva estada a Itàlia, fou llegat apostòlic pels regnes d'Espanya.[1] Pius V el feu membre de la comissió que havia de jutjar a Roma a l'arquebisbe de Toledo, Bartolomé Carranza de Miranda.[2]
Tornà a Tarragona el maig del 1572. Aquell mateix any creà la Universitat de Tarragona, per a la qual feu successives deixes, fins a la suma total de vint mil lliures catalanes.
Amb data 16 d'abril del 1573 autoritzà a la vila d'Almoster a tenir pila baptismal a la seva església, el que evitava als seus habitants la incomoditat d'haver d'anar a Reus per a aquest tràmit.[4]
El 1574, obtingué de Pius V la supressió del convent d'Escornalbou, les rendes del qual foren destinades a la creació del Seminari Conciliar de Tarragona, fundat el 1575. Aquest seminari és considerat com el primer d'Espanya, el qual, més tard (1577), es combinà amb la Universitat de Tarragona. El 1575 també fundà una casa de provació i noviciat de la Companyia de Jesús.[2] Creà també un canonicat penitenciari, fundà una residència de pares jesuïtes, un hospici per a pobres i dotà el d'orfes. Considerà que el costat interior del port de Tarragona era fàcilment atacable, així que decidí estendre les defenses afegint a les muralles romanes un baluard que prengué el seu nom.[5]
Celebrà un concili provicinial del 1572 al 1574.[2] Tingué com a bisbe auxiliar, amb el títol de bisbe del Marroc, a Joan Terès i Borrull.
El 1574, Tarragona passà un episodi d'escassetat d'aigua, així que intentà conduir una font des de Puigdelfí. Morí abans que pogués acabar aquest projecte, el 17 d'octubre de 1575.[3]
El 1577, les seves restes foren traslladades a un sepulcre entre les capelles de Sant Miquel i de les Onze Mil Verges de la Catedral de Tarragona.[3]
Llegat
[modifica]A Trujillo construí, dotà i enriquí d'indulgències l'altar on es diposità el cadàver de la seva mare en l'església de San Martí, conegut com l'Altar de Gaeta.[1] Donà a la catedral de Tarragona, com a mínim, setze tapissos brodats en els tallers brussel·lesos del segle xvi.[6] En el seu testament deixà minuciosament regulades les rendes i el funcionament de la Universitat de Tarragona, la qual cosa impedí que, anys més tard, fos abolida pel rei Felip V d'Espanya.[2]
Publicà una obra titulada Instruccions, y advertiments molt útils necessaris per les persones ecclesiàstiques y principalment per als qui tenen cura d'ànimes, així de com s'han d'haver en les persones, com ensenyar e instruir a sos parroquians en públic y en lo secret de la Penitencia (Barcelona, 1575). Aquesta obra fou publicada inicialment en italià, i a l'arribar a Tarragona la feu traduir al català. Anteriorment publicà a Roma, el 1568, les Constituzioni Sinodali della Chiesa di Salerno.[1]
Lope de Vega dedicà un epitafi a Cervantes a Epitaphios fúnebres a diversos sepulcros.[7]
El carrer del Cardenal Cervantes de Tarragona està dedicat a ell.
Notes
[modifica]- ↑ Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Web de l'Arquebisbat de Tarragona». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 març 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Gaspar Cervantes de Gaeta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Del Arco y Molinero, Á. La Antigua Universidad de Tarragona.. Tarragona: Tipografía de Sugrañes, 1920, p. 118.
- ↑ «Ajuntament d'Almoster». Arxivat de l'original el 2008-08-19. [Consulta: 24 març 2012].
- ↑ Centre d'Interpretacions de las Fortificacions de Tarragona
- ↑ «Museu Diocesà de l'Arquebisbat de Tarragona». Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 24 març 2012].
- ↑ Lope de Vega. Colección de las obras sueltas assí en prosa, como en verso de D. Frey Lope de Vega Carpio del Hábito de San Juan. Tomo IV. Antonio de Sancha, 1776, p. 396.
| Precedit per: Giovanni Andrea Mercurio |
 1561 – 1564 |
Succeït per: Antonio Carcellaro |
| Precedit per: Girolamo Seripando |
1564 - 1568 |
Succeït per: Marco Antonio Colonna |
| Precedit per: Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia |
1568 - 1575 |
Succeït per: Antoni Agustí i Albanell |
| Precedit per: Luigi Cornaro |
 1570 |
Succeït per: Piedonato Cesi |
| Precedit per: Girolamo da Correggio |
1570 - 1572 |
Succeït per: Gabriele Paleotti |
| Precedit per: Lorenzo Strozzi |
1572 - 1575 |
Succeït per: Gaspar de Quiroga |