Gardnar Mulloy

Gardnar Mulloy

Biografia
Naixement	(en) Gardnar Putnam Mulloy 22 novembre 1913 Washington DC
Mort	14 novembre 2016 (102 anys) Miami (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Formació	Universitat de Miami Miami High School
Lateralitat	dretà
Activitat
Ocupació	oficial naval (1943–1944), tennista
Activitat	1934 -
Patrimoni net estimat	cap valor
Esport	tennis
Mà de joc	dretà
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 98–46   Tennis dobles 0–8 Hall of fame Info HOF ATP Info ATP
Trajectòria   Equip Competició 1946-1957 equip de Copa Davis dels Estats Units
Premis
International Tennis Hall of Fame

Gardnar Putnam "Gar" Mulloy (Washington D.C., 22 de novembre de 1913 − Miami, 14 de novembre de 2016) va ser un tennista estatunidenc recordat per aconseguir la final de l'US National Championships el 1952 i pels seus títols de dobles, modalitat en la qual va guanyar cinc torneigs del Gran Slam, especialment amb Bill Talbert com a company. També va guanyar tres títols de Copa Davis amb l'equip estatunidenc.

Biografia

Mulloy es va casar l'any 1938 amb Madeline L. Cheney, amb la qual va tenir dues filles: Diane i Janice. Es va casar per segona ocasió amb Jacqueline Mayer l'any 2008, quan tenia 95 anys i era vidu. Va morir el 2016 per problemes de cor amb 102 anys.

Mulloy va servir com a oficial en el USS Alameda County (LST-32) durant la Segona Guerra Mundial formant part de la Mediterranean Theater of Operations. El 2015 fou guardonat amb la distinció Legió d'Honor francesa pels seus serveis en la US Navy. Va esdevenir el guardonat per primer cop més veterà des de la seva creació.

Va escriure una autobiografia titulada The Will To Win que fou publicada l'any 1960. El 2009 va publicar una actualització d'aquesta autobiografia amb el títol As It Was, que va comptar amb una introducció de Billie Jean King.

Carrera esportiva

En categoria individual va disputar una final de Grand Slam al US National Championships (1952), on fou derrotat per l'australià Frank Sedgman. Fou molt prolífic en la categoria de dobles, on va disputar catorze finals de Grand Slam. Es va imposar al US National Championships amb Bill Talbert en quatre finals (1942, 1945, 1946 i 1948). Posteriorment va guanyar el títol de Wimbledon junt a Budge Patty l'any 1957, quan ja tenia 43 anys.

Fou membre de l'equip estatunidenc de Copa Davis en nombroses ocasions i va aconseguir el títol en tres ocasions, totes enfront de la tota poderosa Austràlia.

Fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame l'any 1972.

Va treballar com a entrenador de tennis en la University of Miami. Durant aquesta etapa va reclutar Pancho Segura per competir per la universitat en el circuit de la NCAA, on va guanyar tres títols consecutius. Va contribuir decisivament en la popularització del circuit de tennis per veterans, en el qual hi va participar durant molts anys. Va crear el trofeu internacional "Mulloy Cup" que enfrontava tennistes de 80 anys o més.

Torneigs de Grand Slam

Individual: 1 (0−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Finalista	1.	1952	US National Championships	Frank Sedgman	1−6, 2−6, 3−6

Dobles masculins: 14 (5−9)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1940	US National Championships	Wayne Sabin	Jack Kramer Ted Schroeder	7−6, 4−6, 2−6
Finalista	2.	1941	US National Championships	Henry Prussoff	Jack Kramer Ted Schroeder	4−6, 4−8, 7−9
Guanyador	1.	1942	US National Championships	Bill Talbert	Ted Schroeder Sidney Wood	9−7, 7−5, 6−1
Guanyador	2.	1945	US National Championships	Bill Talbert	Bob Falkenburg Jack Tuero	12−10, 8−10, 12−10, 6−2
Guanyador	3.	1946	US National Championships	Bill Talbert	Don McNeill Frank Guemsey	3−6, 6−4, 2−6, 6−3, 20−18
Finalista	3.	1948	Wimbledon Championships	Tom Brown	John Bromwich Frank Sedgman	7−5, 5−7, 5−7, 7−9
Guanyador	4.	1948	US National Championships	Bill Talbert	Frank Parker Ted Schroeder	1−6, 9−7, 6−3, 3−6, 9−7
Finalista	4.	1949	Wimbledon Championships	Ted Schroeder	Pancho Gonzales Ted Schroeder	4−6, 4−6, 2−6
Finalista	5.	1950	Internationaux de France	Dick Savitt	Ken McGregor Frank Sedgman	2−6, 6−2, 7−9, 5−7
Finalista	6.	1950	US National Championships	Bill Talbert	John Bromwich Frank Sedgman	5−7, 6−8, 6−3, 1−6
Finalista	7.	1951	Internationaux de France	Dick Savitt	Ken McGregor Frank Sedgman	3−6, 4−6, 4−6
Finalista	8.	1953	US National Championships	Bill Talbert	Rex Hartwig Mervyn Rose	4−6, 6−4, 4−6, 2−6
Guanyador	5.	1957	Wimbledon Championships	Budge Patty	Neale Fraser Lew Hoad	8−10, 6−4, 6−4, 6−4
Finalista	9.	1957	US National Championships	Budge Patty	Ashley Cooper Neale Fraser	6−4, 3−6, 7−9, 3−6

Dobles mixts: 2 (0−2)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1955	US National Championships	Shirley Fry	Doris Hart Vic Seixas	5−7, 7−5, 2−6
Finalista	2.	1956	Wimbledon Championships	Althea Gibson	Shirley Fry Vic Seixas	6−2, 2−6, 5−7

Palmarès

Equips: 5 (3−2)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	26 − 30 de desembre de 1946	Copa Davis, Melbourne, Austràlia	Gespa	Jack Kramer Frank Parker Ted Schroeder	John Bromwich Geoff Brown Colin Long Dinny Pails	5−0
Guanyador	2.	4 − 6 de setembre de 1948	Copa Davis, Nova York, Estats Units (2)	Gespa	Frank Parker Ted Schroeder Bill Talbert	Geoff Brown Colin Long Adrian Quist Bill Sidwell	5−0
Guanyador	3.	26 − 28 d'agost de 1949	Copa Davis, Nova York (3)	Gespa	Pancho Gonzales Ted Schroeder Bill Talbert	John Bromwich Frank Sedgman Bill Sidwell	5−0
Finalista	1.	25 − 27 d'agost de 1950	Copa Davis, Nova York	Gespa	Tom Brown Ted Schroeder Bill Talbert	John Bromwich Ken McGregor Frank Sedgman George Worthington	1−4
Finalista	2.	26 − 28 de desembre de 1957	Copa Davis, Melbourne (2)	Gespa	Barry Mackay Vic Seixas	Mal Anderson Ashley Cooper Neale Fraser Mervyn Rose	2−3

Enllaços externs

• Gardnar Mulloy a l'ATP (anglès)
• Gardnar Mulloy a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• Gardnar Mulloy a la Copa Davis (anglès)