Franc francès
Moneda d'1 franc del 1999 | |
Territoris d'aplicació | |
---|---|
Característiques | |
Codi ISO 4217 | FRF |
Abreviació o símbol | FF i F |
Banc central | Banc de França |
Taxa de canvi | |
Cronologia | |
euro → | |
El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 18 de febrer del 2002,[1] a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos. De 1360 a 1641 ja havia existit una moneda amb el mateix nom, que equivalia a una lliura tornesa.
El franc es dividia en 100 cèntims (en francès centimes, singular centime). El codi ISO 4217 era FRF, i s'usaven el símbol ₣ i les abreviatures fr o FF.
A l'època del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes de 5, 10 i 20 cèntims i ½, 1, 2, 5, 10 i 20 francs, i bitllets de 20, 50, 100, 200 i 500 francs. L'organisme encarregat de l'emissió dels bitllets era el Banc de França (Banque de France), mentre que les monedes s'encunyaven a la Casa de la Moneda de París (Monnaie de Paris).
El franc francès també va ser la moneda de curs legal a Andorra (juntament amb la pesseta), Mònaco (la casa de la moneda de França també encunyava peces de franc monegasc amb l'efígie del príncep de Mònaco, però no bitllets) i els territoris francesos de la Guaiana Francesa, Guadeloupe, Martinica, la Reunió, Saint-Pierre i Miquelon i Mayotte.
Referències
[modifica]- ↑ «Franc francès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Banc de França (francès) (anglès)
- Casa de la Moneda de París (francès) (anglès)