François Fillon
François Fillon (Le Mans, 4 de març de 1954) és un polític francès, membre del partit Unió pel Moviment Popular i Primer Ministre durant el govern de Nicolas Sarkozy (2007-2012).
Fillon va néixer el 4 de març de 1954 a Le Mans, al departament de Sarthe, de la regió del País del Loira. Prové d'una família acomodada i gaullista; el seu pare és notari, i la seva mare és una historiadora de molta anomenada. El seu germà petit és un talentós pianista.
Biografia
[modifica]Va estudiar al col·legi privat "Saint-Michel-des-Perrais", i al liceu Notre-Dame de Sainte-Croix a Le Mans; i el 1972 es va graduar de Batxillerat de Filosofia. Després va continuar els seus estudis a la Université du Maine (Universitat de Maine), situada també a Le Mans; obtenint allí un Mestratge en Dret Públic el 1976. A l'any següent obté un D.E.A. (Diploma d'Estudis Avançats) en Dret Públic a la Université Paris-Descartes (també coneguda com a Université Paris V) de Paris; i un altre D.E.A. en Ciències Polítiques a la Fundació Nacional de Ciències Polítiques.[1][2]
Primer ministre
[modifica]Després de guanyar les eleccions presidencials del 2007, Nicolas Sarkozy va nomenar Fillon com a primer ministre, amb un govern obert a les personalitats d'esquerra, creant de fortes tensions a l'Unió pel Moviment Popular.[3] Continuà en el càrrec durant els cinc anys de mandat de Sarkozy nomenant tres governs successius posant en marxa diverses reformes entre elles la revisió general de polítiques públiques, mostrant-se partidari de reduir el nombre de funcionaris a partir de la no substitució d'un de cada dos funcionaris que s'anessin jubilant, i en 2010, va reformar les pensions elevant l'edat de jubilació de 60 a 62 anys.[4]
Després de l'èxit electoral socialista obtingut per François Hollande el 6 de maig de 2012, Jean-Marc Ayrault fou nomenat Primer Ministre.[5]
Després del govern
[modifica]Fillon fou candidat en les primàries presidencials de la dreta francesa de 2017, defensant un programa conservador liberal; guanya la segona ronda (novembre de 2016) contra Alain Juppé i es converteix en el candidat del seu partit per a les eleccions presidencials de 2017,[6] però no va aconseguir prou suport per arribar a la segona volta, que va enfrontar Emmanuel Macron i Marine Le Pen.[7]
Condemna
[modifica]Després de diversos anys d'investigacions sobre el Cas Fillon i un judici que va durar gairebé sis mesos, va ser condemnat a cinc anys el 20 de juny de 2020, per haver ocupat de forma fraudulenta la seva dona com a assistent parlamentària, sense que hi treballés.[8] El 29 de juny de 2020, la seva dona Penèlope també va ser condemnada de tres anys.[8] Tots dos van recórrer les seves sentències. Les condemnes es van reduir a quatre anys, un d'ells en ferm, 375.000 euros de multa i 10 anys d'inelegibilitat per a François i dos anys de presó suspesa, dos d'inhabilitació i una multa de 375.000 euros per a Penèlope per un tribunal d'apel·lació francès el 9 de maig de 2022. El seu antic adjunt, Marc Joulaud, també fou condemnat a tres anys de pres i cinc anys d'inhabilitació.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Sarkozy nombra de nuevo a Fillon primer ministro y le encarga formar gobierno francés» (en castellà). La Vanguardia.
- ↑ Nicolas Sarkozy nombra de nuevo a François Fillon como Primer Ministro, en El Mercurio de Chile.
- ↑ «Devant l'UMP, Fillon défend l'ouverture de Sarkozy» (en francès). Le Monde, 07-07-2007. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ «François Fillon» (en francès). La loi Pinel. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ «Profile: French Prime Minister Jean-Marc Ayrault». BBC, 15-05-2012. [Consulta: 31 desembre 2019].
- ↑ «Fillon guanya les primàries de la dreta amb el 69% dels vots, segons les primeres dades oficials». VilaWeb.cat. [Consulta: 27 novembre 2016].
- ↑ Rabella Ytarte, Maria. «Macron i Le Pen repetiran el duel de 2017 per arribar a l'Elisi». Nació, 11-04-2022. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ 8,0 8,1 «L'ex-primer ministre francès François Fillon, condemnat a dos anys de presó». El Nacional, 29-06-2020. [Consulta: 4 desembre 2024].
- ↑ «Affaire Penelope Fillon : le procès de François Fillon renvoyé au 29 avril 2025» (en francès). Sudouest, 25-11-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Dominique de Villepin |
Primer Ministre de França 2007-2012 |
Succeït per: Jean-Marc Ayrault |
| Precedit per: Hubert Curien Ministre de Recerca Jack Lang Ministre de l'Educació Superior |
Ministre de l'Ensenyament Superior i Recerca 1993– 1995 |
Succeït per: François Bayrou |
| Precedit per: Luc Ferry |
Ministre de l'Educació Nacional 2004– 2005 |
Succeït per: Gilles de Robien |
| Precedit per: Olivier Guichard |
President de la Regió del País del Loira 1998– 2002 |
Succeït per: Jean-Luc Harousseau |
| Precedit per: Elisabeth Guigou |
Ministre d'Assumptes Socials 2002– 2005 |
Succeït per: Jean-Louis Borloo |
- Persones vives
- Diputats a l'Assemblea Nacional francesa
- Ministres de Medi Ambient de França
- Persones de Le Mans
- Primers ministres de França
- Senadors francesos
- Alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París
- Alumnes de la Universitat de París V
- Grans oficials de la Legió d'Honor
- Distingits amb l'Orde de les Tres Estrelles
- Alcaldes de Reagrupament per la República