Forat negre supermassiu

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope.

Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol

Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.

Es creu que la Via Làctia té un forat negre supermassiu just en el seu centre galàctic. També es pensa que moltes, si no totes, les galàxies tenen un forat negre supermassiu al seu centre.

Un forat negre supermassiu té algunes propietats interessants que el diferencien dels de menor massa:

• La densitat mitjana d'un forat negre supermassiu pot ser molt baixa; de fet, pot ser menor que la densitat de l'aigua. Això passa perquè el radi del forat negre incrementa linealment amb la massa, i així la densitat decau amb el quadrat de la massa.
• Les força de marea en la proximitat de l'horitzó d'esdeveniments són sensiblement menors. Donat que el centre de la singularitat està molt allunyat de l'horitzó, un hipotètic astronauta viatjant cap al centre del forat negre no experimentaria forces de marea significatives fins a endinsar-se molt en el forat negre.

Els forats negres d'aquesta mida només es poden formar de dues formes: per una lenta captació de massa (des d'una mida estel·lar), o directament per una pressió externa en els primers moments del big-bang. El primer mètode requereix un llarg període i gran quantitat de matèria disponibles per al creixement del forat negre i per tant la hipòtesi més plausible és que provinguin d'un quasiestel dels primers períodes de l'univers.

Mesuraments Doppler de la matèria que envolta el nucli de les galàxies veïnes revela un moviment molt ràpid, que només és possible amb una gran concentració de matèria en el centre. Actualment, l'únic objecte conegut que pot contenir tanta quantitat de matèria en un espai tan reduït és un forat negre. En galàxies actives més allunyades, es pensa que l'ample de les línies espectrals està relacionat amb la massa del forat negre que genera l'activitat de la galàxia.

Aquests forats negres supermassius en els centres de les galàxies, es pensa que són el "motor" d'objectes actius tals com les galàxies Seyfert i els quàsars. Es creu que Sagitari A* és el forat negre supermassiu central de la Via Làctia.

En maig del 2004, Paolo Padovani i altres astrònoms punters anunciaren el descobriment de 30 forats negres supermassius fora de la Via Làctia. El seu descobriment suggereix que hi ha almenys el doble d'aquests forats negres dels que es pensava prèviament.

Enllaços externs

• Vídeo a Youtube: Documental: ¿Quién teme a los agujeros negros ?[HD] (castellà).
• Early Black Holes Grew Up Quickly (anglès).