Vés al contingut

Fontanals de Cerdanya

Plantilla:Infotaula geografia políticaFontanals de Cerdanya
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 23′ 12″ N, 1° 54′ 06″ E / 42.386666666667°N,1.9016666666667°E / 42.386666666667; 1.9016666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialAlt Pirineu
ComarcaBaixa Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Capitalel Vilar d'Urtx Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població533 (2023) Modifica el valor a Wikidata (18,64 hab./km²)
Llars31 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciFontanalenc, fontanalenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície28,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.180 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRamon Chia Gálvez (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17538 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17069 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170694 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfontanals.cat Modifica el valor a Wikidata

Fontanals de Cerdanya, sovint també Queixans i Urtx (perquè l'IEC en rebutja la denominació oficial per impròpia), és un municipi de la comarca de la Cerdanya. Es va formar com a fusió dels antics municipis de Queixans i d'Urtx l'any 1969. L'ajuntament està situat al nucli del Vilar d'Urtx. Destaquen les esglésies de Sant Martí d'Urtx (romànica), Sant Cosme i Sant Damià de Queixans, Sant Miquel de Soriguerola (romànica del segle xi), Santa Eulàlia d'Estoll (romànica i consagrada pel bisbe Nantigis l'any 913) i Sant Esteve de les Pereres.

Fontanals forma part de la baga de la Cerdanya. Com diu Josep Pla produeix una sensació d'amplària, d'elevació, de lluminositat, de llibertat. Aquesta sensació és encara més acusada a Fontanals, ja des de la seva situació privilegiada es pot gaudir d'una bellíssima perspectiva de la comarca.

Etimologia

[modifica]

Per tal que no prevalgués cap topònim dels antics respecte als altres, s'escollí el terme Fontanals per a la nova entitat municipal sorgida el 1969 de la fusió dels municipis d'Urtx i Queixans. Josep Vinyet Estebanell, secretari dels municipis d'Urtx i Queixans i del futur municipi de Fontanals, proposà trobar un nom genèric, compartit per uns i altres. Josep Delcor i Josep Ravetllat van proposar el nom d'un paratge dalt de la muntanya anomenat Els Fontanals.[1]

Del primer, provenen els pobles o nuclis d'Urtx, El Vilar d'Urtx (capital del municipi actualment), Escadarcs, Estoll, Soriguerola, el mas de l'Escloper, el mas de Santes Creus i el mas de Soriguera; del segon, els de Queixans, Les Pereres, el mas Montagut, el molí de l'Anglès i el mas d'Amunt.

L'Ajuntament de Fontanals de Cerdanya es troba al nucli de El Vilar d'Urtx on es construí un edifici de nova planta dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Maria Ros Vila.[2]

Les Pereres consta també amb el nom d'Hansi, Ans o Ancs abans del segle xiii quan ja consta com a Parera. Queixans fa referència al gentilici llatí Cassianus, derivat de Cassius o bé al mot xeixa emprat per determinar una mena de blat (imatge que forma part de l'escut actual). Sembla que el topònim Urtx deriva del mot basc ur que vol dir aigua. Estoll, també conegut amb la grafia Astoll, sembla un nom preromà amb una arrel basca que derivaria d'estoil: fulles seques. Pel que fa al topònim Soriguera, podria venir del mot llatí soricaria que vol dir 'cau de ratolins' i el diminutiu -ola. Altres creuen que prové del nom d'un ocell, el xoriguer[3].


Geografia o medi físic

[modifica]

Amb una superfície de 28,64 km², el seu espai geogràfic s'estén per les dues vessants del tossal Rodó (1.751m) i de les Roques Altes (1.776m) d'on es domina la vall d'Alp fins al barranc de Saltéguet, fins a la riba del riu Segre, a tramuntana.

Els diversos torrents que reguen el territori baixen paral·lels en una mateixa direcció. Són, d'est a oest, el de Les Pereres, dels Mas d'Amunt, de Queixans o de la Malúria i de les Deveses o d'Urtx, a més de la riera del Vilar d'Urtx. També integra el riu d'Alp en el seu curs baix, tot penetrant pel pla d'Estoll i afluint al Segre a l'altura de Soriguerola. Aquí el municipi limita amb Bolvir, i a més a llevant, a prop del mas Morer i del Molí de l'Anglès, on segueix de prop el torrent de la Llavanera, el terme confronta amb el de Puigcerdà. Travessant d'est a oest, els serrats de Montagut i Les Pereres i pel de l'Orri i el camí del Pla de les Forques a la pleta dels Anyells, limita amb Vilallobent.

Per ponent termeneja amb Ger i Das en el pla, i amb Alp a la part muntanyosa (les Espalloses i el torrent del pla de les Forques). A més el terme el formen la Serra de Queixans, el serrat de Cuiràs i el de les Llançanes.

La carretera N-260 que ve de Ribes de Freser voreja el termenal de ponent i travessa el Segre vers Puigcerdà, a prop de Queixans, i comunica també amb la carretera C-162 que és la xarxa d'accés al Túnel del Cadí. Urtx i Queixans tenen sengles estacions de ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Querol. Hi ha una carretera secundària que uneix El Vilar amb Urtx, i una segona que va fins al Pont del Soler, lloc de pas de l'antic camí d'Alp a Puigcerdà i possible via romana que menava a Llívia. L'Aeròdrom de la Cerdanya es troba, en part, sota la jurisdicció de Fontanals.

Climatologia

[modifica]

Clima Mediterrani de tipus Prepirinenc Occidental. La precipitació mitjana anual està condicionada per l'alçada (entre 700 mm a la plana i 1000 mm als cims. Hiverns molt freds (2 °C i -3 °C de mitjana) i amb una marcada inversió tèrmica. Estius suaus, entre 14 °C i 18 °C, amb una alta amplitud tèrmica tant anual com diària.[4]

Fontanals de Cerdanya forma part de la baga, clarament diferenciada de la solana. Alguns dels nuclis estan situats a la falda de la muntanya (Les Pereres, Queixans, Urtx i el Vilar) i altres a la plana (Escadarcs, Estoll i Soriguerola).

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
26 38 31 453 542 818 673 647 579 578

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
557 552 538 505 526 462 313 321 298 298

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
376 374 399 428 428 425 443 457 472
443

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
446
455
437
533 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

El primer cens és del 1970 després de la fusió de Queixans i d'Urtx. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Història

[modifica]

Prehistòria i Edat Antiga

[modifica]

Ocupat des de la prehistòria, s'hi ha localitzat restes de ceràmica de l'edat de bronze i l'edat de ferro. També s'han trobat restes d'època ibèrica (poblats d'Escadarcs, Urtx i el Vilar) i romana (probablement vil·les a Estoll i Urtx).[5]

Edat mitjana i Edat Moderna

[modifica]

El lloc d'Urtx s'esmenta ja en el segle xi quan esdevé un feu dels comtes de Cerdanya. L'any 1081 Bernat, fill de Bernat II de Cerdanya i de Conflent, i germà del vescomte Ramon II de Cerdanya, adopta el títol de Vescomte d'Urtx. El Llinatge dels Urtx posseí la senyoria d'Urtx amb el terme de Queixans i la senyoria de la vall de Toses.

Un personatge notable d'aquesta nissaga fou Pere d'Urtx, Bisbe d'Urgell (1269-93), el qual signà els pariatges d'Andorra. El seu germà, Ramon II d'Urtx, rebé del rei Jaume de Mallorca totes les jurisdiccions d'Urtx, llevat la pena de mort. En Ramon II d'Urtx fou el pare d'Hug de Mataplana, el qual, casat amb Sibil·la de Pallars, fou tronc de la tercera dinastia dels comtes de Pallars[6].

Vers el 1316 la senyoria d'Urtx pervingué al rei. Després fou posseïda per diversos senyors, com ara el vescomte de Castellbò el 1359. El 1560 pertania al Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà. Al s.XVII-XVIII tenim enregistrada al baronia d'Estoll, Mosoll i Escadarcs.

Amb el Tractat dels Pirineus, l'any 1659, els pobles d'Urtx i Queixans queden a la banda catalana de la nova frontera.

L'evolució del poblament segueix diferents alts i baixos. El 1365, entre Urtx i Queixans sumen 41 focs, però van perdent habitants fins a la fi del segle XVI.

S. XIX

[modifica]

Al llarg dels s.XVII i XVIII es produeix un augment en la demografia fins a arribar a tenir, només el terme d'Urtx, 544 habitants el 1859.

S. XX

[modifica]

Després, un nou descens fins ben bé l'any 1950, quan es quedà amb 265 habitants. A partir de la unió dels dos municipis, el poblament ha anat augmentant fins als nostres dies.

Economia

[modifica]

L'any 2019, el 85,19% de l'activitat econòmica del municipi el representen les empreses dedicades als serveis, sobretot establiments turístics. El 14,81% restant està conformat per empreses dedicades a la construcció.[7]

Política i administració

[modifica]

Els alcaldes que van signar la fusió dels municipis de Queixans i Urtx foren Joan Costa Pallarès (darrer alcalde de l'Ajuntament de Queixans) i Jaume Ribot Mirosa (darrer alcalde de l'Ajuntament d'Urtx). Ribot fou el primer alcalde del municipi de Fontanals de Cerdanya del 19 de gener de 1970 al 3 de maig de 1972. Abans de les primeres eleccions democràtiques de 1979, Gil Adam Vilalta i Manel Moure Veiras foren alcaldes del municipi. Del 3 de maig de 1972 al 25 de novembre de 1975 el primer, i del 25 de novembre de 1975 al 19 d'abril de 1979 el segon.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Isidre Forga Rufiandis Independents 19/04/1979 07/05/1983
1983–1987 Isidre Forga Rufiandis CIU 23/05/1983 09/06/1987
1987–1991 Isidre Forga Rufiandis CIU 11/07/1987 25/05/1991
1991–1995 Isidre Forga Rufiandis CIU 15/06/1991 27/05/1995
1995–1999 Isidre Forga Rufiandis CIU 17/06/1995 12/06/1999
1999–2003 Isidre Forga Rufiandis Independents 03/07/1999 24/05/2003
2003–2007 Isidre Forga Rufiandis CIU 14/06/2003 26/05/2007
2007–2011 Isidre Forga Rufiandis CIU 16/06/2007 21/05/2011
2011–2015 Josep Serret Mills CIU 11/06/2011 22/05/2015
2015–2019 Ramon Chia Gálvez ERC 13/06/2015 12/06/2019
2019-2023 Ramon Chia Gálvez ERC 15/06/2019 Actualitat
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --


Entitat de població Habitants
Queixans 176
Escadarcs 42
Estoll 39
les Pereres 20
Soriguerola 20
Urtx 74
el Vilar d'Urtx 94

Llocs d'interès

[modifica]

El municipi de Fontanals compta amb cinc esglésies: Sant Esteve de les Pereres, Sant Cosme i Sant Damià de Queixans, Sant Martí d'Urtx, Sant Miquel de Soriguerola i Santa Eulàlia d'Estoll. Consta l'existència d'una església al nucli d'Escadarcs, Sant Jaume d'Escadarcs, avui desapareguda.[8]

Es troba en procés d'excavació el jaciment ibèric del Serrat del Castellar.[9]

Entitats i associacions

[modifica]
  • Colla de geganters i grallers de Queixans.

Fires i festes

[modifica]
  • Festa major d'Urtx i el Vilar (finals d'agost)
  • Festa major de Queixans - Sant Cosme i Sant Damià (cap al 26 de setembre)
  • Festa petita d'Urtx - Sant Martí (cap a l'11 de novembre)
  • Festa d'Estoll i Escadarcs - Santa Eulàlia (cap al 10 de desembre)
  • Festa Major de Les Pereres i Festa Petita de Queixans - Sant Esteve (26 de desembre)

Persones il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Vinyet Estebanell, Josep. La Cerdanya de la postguerra, filagarses de la memòria. Girona: Papers on demand, 2009, p. 25-26. ISBN 9788492789023. 
  2. Adam Auger, Sandra; Astort Santiago, Josep; Giraut Capdevila, Anna. 50 aniversari de Fontanals de Cerdanya 1969-2019. Fontanals de Cerdanya: Ajuntament de Fontanals, 2019, p. 37. 
  3. MERCADAL FERNÀNDEZ, 2017, p. 109-114.
  4. «Climatologia. La Cerdanya». Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.. [Consulta: 24 abril 2020].
  5. Mercadal Fernàndez, Oriol (coordinador); Giménez Garcia, Emili (fotografies). Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2017, p. 109. ISBN 978-84-232-0830-2. 
  6. Mercadal, 2017.
  7. «Síntesi Municipal III». Diputació de Girona, IV Trim 2019. [Consulta: 24 abril 2020].
  8. MERCADAL FERNÀNDEZ, 2017.
  9. «Excaven un jaciment ibèric a la Cerdanya que no es va reocupar durant l'edat mitjana». Regió 7, 31-08-2019. [Consulta: 24 abril 2020].

Enllaços externs

[modifica]