Filaberquí
Un filaberquí és un trepant que empra la força manual per a perforar forats als materials (principalment la fusta). Aquesta eina consisteix en una tija metàl·lica de doble colze, amb una maneta o agafador semicircular giratori entremig que giravolta quan es fa rodar amb la mà, un extrem de la qual conté el portabroques (on es fixa una broca, un trepador o trepant, una fresa, una barrina, trebinella o un descargolador adaptat al material a perforar i a l'amplada del trau a foradar[1]) i l’altre un pom[2] rodó adaptable al palmell de la mà. Es compon de fusta i de metall.[3]
Té una forma d'U al centre amb dues extremitats, se subjecta amb una mà a la part superior mentre que amb l'altra mà es transmet el moviment rotatiu.
És la precursora dels actuals trepants, als quals s'ha substituït el mecanisme manual per un motor elèctric.
Història
[modifica]Orígens
[modifica]El filaberquí passa per ser una invenció de l'atenès Dèdal. Tanmateix, diverses eines intermediàries en realitat han precedit el filaberquí d'ençà de la Prehistòria. Les pedres punxegudes i emmanegades a l'extremitat de mànecs de fusta funcionen probablement per rotació entre les mans dels primers homes. Així mateix, la drille (en francès) (mena de trepant) hauria estat adaptada en l'Antiguitat per a treballar la fusta. Aquesta altra eina seria d'origen nòrdic segons representacions en el tapís de Bayeux. Finalment, al S. XV, als obradors, filaberquins a consciència, pròxims dels nostres filaberquins actuals presenten llavors funcionalitats similars. Tenen la mateixa forma, en forma de lletra « C » i es giren a mà.[4]
Els primers filaberquins
[modifica]Al S. XV, el filaberquí de poma figura en diverses iconografies. A l'Anunciació del Maître de Flémalle, té una forma de « C » poc oberta, propícia a perforacions molt específiques. Més lleuger i més mòbil, no exigeix solament un treball a l'horitzontal ans permet de fer traus circulars, per mitjà d'una força més gran, la qual cosa permet de fer una obertura que sigui més pregona i ampla.
Els primers filaberquins eren totalment de fusta. No és sinó a la fi del S. XVI que els filaberquins de ferro forjat es desenvolupin. El seu comerç es difon al S. XVIII.
Tipus
[modifica]- Els primers models de filaberquins tenien un trepant que comportava sigui una empremta cilíndrica, sigui una empremta quadrada que rep una broca per a fusta la cua de la qual té la mateixa forma. Una femella d’orelles assegura el manteniment
- Els models amb trepant (pinça de collament) s'utilitzen amb broques i trepants de cua cilíndrica idèntica a aquelles dels trepants elèctrics.
- Una segona milloració fou aportada amb el cadell que permet de treballar en un espai restringit. El cadell permet de rodar 1/8e.
Utilització
[modifica]Aquesta eina era molt utilitzada pels fusters d'obra, els fusters i els fusters primaters. Actualment ha estat reemplaçada pels trepants elèctrics i rarament és emprada. Tanmateix, a la diferència dels trepants certs filaberquins, de fabricació artesanal, poden rivalitzar en llur funció. Per als col·leccionistes, són igualment considerats com objectes dignes d'interés perquè de vegades són afaiçonats i de formes atípiques, adaptats als treballs per als quals els artesans els havien de menester Els escandinaus, alemanys o neerlandesos han guardat sobretot alguns datats del S. XIX perquè els filaberquins testimonien d'una evolució de l'einam de certs oficis.
Notes i referències
[modifica]- ↑ «Termcat: Filaberquí Termcat».
- ↑ «Filaberquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Filaberquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fernand Tourret. L'outil dialogue de l'homme avec la matière (en français), 1987.
Vegeu també
[modifica]