Vés al contingut

Figura reclinada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaFigura reclinada

Henry Moore en el seu estudi cap a 1975, on s'aprecien la sèrie d'elements naturals que inspiraven les formes de les seves escultures.
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata

Figura reclinada és el nom que rep una sèrie d'escultures de l'artista britànic Henry Moore realitzades durant tota la seva trajectòria artística, inspirades segons el mateix Moore en: «L'escultura primitiva que estudiava en freqüents visites al Museu Britànic i de forma especial, l'escultura asteca, etrusca, de les Illes Cíclades, però també Miquel Àngel, Brancusi, Masaccio o Archipenko.»[1]

Henry Moore consagrat com un dels més destacats escultors de l'època contemporània a nivell internacional i el més important a Anglaterra,[2] s'equipara amb el seu art avançat del segle XX amb el de Brancusi. La figuració de la seva obra de formes arrodonides s'enquadra dins de l'escultura orgànica i morfològica, en la que la figura es perd cap a l'abstracció, les seves escultures han estat realitzades la majoria per exposar-se a l'aire lliure i amb la seva monumentalitat identificar-se amb els paisatges que les envolten. Les figures femenines, en posició reclinada presenten la superfície externa gairebé sempre amb corbes i jocs de concavitats i convexitats, aconseguint amb aquests buits o forats la visió del volum intern. Les seves formes estan tretes de l'observació de la natura, roques, petxines, paisatges als quals incorpora algun signe real del cos humà, arribant a un límit d'art abstracte.[3]

Història de les figures reclinades

[modifica]
Una de les escultures de Chac Mool que s'han trobat a Chichén Itzá, font d'inspiració d'Henry Moore
Venus victoriosa de Antonio Canova, tractament clàssic de la «figura reclinada».

A la dècada dels anys 1920 sorgeixen les seves primeres «figures reclinades» on expressa la seva gran atracció per la figura asteca Chac Mool de Chichén Itzá a l'estat de Yucatán.[4] La primera vegada que va veure aquesta escultura reproduïda va ser en el llibre Altmexikanische (1922) de Walther Lehmann. A l'escultura europea la figura recolzada era una forma adoptada pels escultors des d'una tradició clàssica, on es representava amb un caràcter de sensualitat, bellesa ideal i amb un elevat erotisme. A la figura de Chac Mool, la interpretació és diferent, els ritmes segueixen una línia senzilla, el cap es troba girada cap al front, mentre el cos està en posició longitudinal, segons el mateix Moore: «girada de cara enlaire, cap al cel i les cames descendint com columnes». L'artista va incorporar en la seva obra la Figura reclinada per primera vegada el 1929 amb una talla en pedra d'Hornton després d'unes proves realitzades a partir de 1926. Va saber integrar en les seves «figures recolzades» la combinació de les obres asteques amb les actituds clàssiques del cos que reposa sobre un costat amb el braç aixecat, va aconseguir amb tot plegat unes escultures on l'energia es fa més intensa i aconsegueix un ric joc entre el naturalisme i l'abstracció.[5]

L'any 1925 Henry Moore, va escriure una nota sobre la tècnica de les obres prehispàniques:

« Les escultures de pedra mexicanes són de grans dimensions i mostren una austeritat adusta i sublim, certament pètria. Van ser creades per autèntics escultors en comunió amb el seu material, de manera que la seva escultura posseeix part del caràcter de les muntanyes, les roques, les pedres i els còdols.[6] »

Durant els anys 1930 l'estilització a les seves figures és molt més evident i també el pas cap a l'abstracció, és quan comença a perforar el volum, a les seves versions de Figura reclinada s'adverteix la forma orgànica a les seves cames, braços, pits, abdomen, el desenvolupament dels quals marca l'espai i el buit, mentre que la grafia es troba als trets figuratius del rostre o del cos, a Moore li interessa la relació del volum amb l'espai. La Figura reclinada no l'abandona mai, és el tema obsessiu de Henry Moore, és la recreació de la presència de l'ésser humà a la natura, es transforma amb el temps, però en una posició fixada, fins i tot arriba un moment en què «solament l'actitud es transparenta en el volum».[7]

Les escultures de Moore van ser treballades en diferents materials des de l'humil guix, a la talla directa de fusta i pedra, ciment i bronzes. Va mantenir la forma de reclinada, encara que va passar de la imatge robusta, compacta i realista a nombroses variacions de mida i d'estètica, d'un llenguatge primitiu a formes ondulants, a perforar l'escultura, a descompondre-la en diverses peces i a arribar a l'art abstracte: «Només perquè crec que així puc mostrar el contingut psicològic humà de la meva obra amb la més gran franquesa i intensitat.»[8]

El canvi dels materials es va produir principalment després de 1950, quan va deixar la talla de la pedra i fusta per dedicar-se, gairebé exclusivament, al modelatge i passat a bronze de les seves peces, tanmateix va continuar fent peces monumentals en aquest últim material com a les grans «figures reclinades en dos i tres peces».[9]

Catàleg

[modifica]

Existeixen sis volums de catàleg raonat sobre l'escultura de Henry Moore:

  • Henry Moore:Complete Sculpture.
    • Vol. 1: 1921-1948 (títol:Sculpture and Drawings) per Herbert Read.
    • Vol. 2: 1949-1954 per David Silvester.
    • Vol. 3: 1955-1964 per Alan Bowness.
    • Vol. 4: 1964-1973 per Alan Bowness.
    • Vol. 5: 1974-1980 per Alan Bowness.
    • Vol. 6: 1981-1986 per Alan Bowness; edició revisada el 1999 per Lund Humphries.

L'abreviatura LH és la utilitzada al catàleg raonat d'escultures de Moore publicat per Lund Humphries i són els números de referència que s'utilitza a la següent llista, n'hi ha al voltant de 200 peces de la Figura reclinada. Sense comptar les diverses còpies en diferents materials o maquetes d'una mateixa obra.

Imatge Catàleg
raonat		 Any Títol
original		 Tècnica
Longitud		 Localització Observacions
LH 30 1926 Figura reclinada Guix pintat
40,6 cm
Obra destruïda
LH 31 1926 Dona reclinada Bronze
40,6 cm
LH 43 1927 Dona reclinada Formigó
63,5 cm 		Col·lecció Irina Moore
Imatge de l'escultura Arxivat 2012-06-30 a Wayback Machine. LH 59 1929 Figura reclinada Pedra Hornton marró
53,8 cm 		Leeds Art Gallery
Leeds
Regne Unit 		Va ser la primera escultura realitzada per Moore de pedra Hornton l'any 1929 influït per la figura de mexicana de Chac Mool. Malgrat la gran similitud amb aquesta, ja que conserva l'aspecte de bloc i la posición del cap, en observar-la atentament és nota les diferències essencials en el cos i en les cames que les va canviar de posició, mentre que a la figura asteca són en angle simètric totes dues.[10] Segons l'artista: «... sabia quan la vaig acabar que era la millor escultura que havia fet fins aleshores.»Henry Moore (1968)[11]
LH 71 1929 Figura reclinada Alabastre
47,6 cm 		Col·lecció Carlo Ponti
Roma
Itàlia
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 84 1930 Figura reclinada Pedra Hornton verda
88,8 cm 		National Gallery of Canada
Ottawa
Canadà 		Una fotografia d'aquesta escultura es va reproduir en el llibre The Meaning of Modern Sculpture de R. H. Wilenski el 1932 amb el nom equivocat de Muntanyes, a causa de l'equivalència entre el cos que es representava a l'escultura amb un paisatge muntanyós. En aquesta obra Moore canvia una mica, la posició de les anteriors més semblants a la de Chac Mool. L'estructura forma uns contrasts més forts des del cap més girat als eixos verticals i horitzontals més definits, presenta un clar intent entre l'abstracció i el naturalisme, per exemple entre els peus i les mans.[12]
Imatge de l'escultura Arxivat 2012-11-17 a Wayback Machine. LH 85 1930 Figura reclinada Mineral de ferro (siderita)
17,1 cm 		Sainsbury Centre for Visual Arts
Norwich
Regne Unit 		«Vull tenir la llibertat de trobar una raó per fer les figures reclinades i més lliure per trobar un significat per a elles. L'important per l'artista és tenir un tema que permeti provar tot tipus d'idees formals.[...] En el meu cas la figura recolzada ofereix possibilitats d'aquest tipus [...] en el tema que s'ha fet una dotzena de vegades abans, vostè és lliure d'inventar una forma nova.» Henry Moore (1968).[13]
LH 90 1930 Figura reclinada Pedra Corsehill
49.5cm 		Perduda, segurament destruïda. N'hi ha fotografies.[14]
LH 94 1930 Figura reclinada Pedra Ancastert
53,3 cm 		Detroit Institute of Art
Detroit
Estats Units
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 101 1931 Figura reclinada Plom
43,2 cm 		Col·lecció privada

 Edició de sis exemplars en bronze un d'ells a l'Instituto Nacional de Bellas Artes de la ciutat de Mèxic.[15]
LH 120a 1932 Figura reclinada Bronze
15,2 cm
LH 120b 1932 Figura reclinada Pedra i formigó
21 cm
LH 122 1932 Figura reclinada Hormigó armat esculpit
109 cm 		City Art Museum St. Louis
St. Louis
Estats Units 		«... el formigó armat era el nou material arquitectònic. Sempre havia sentit interès pels materials, així que vaig pensar que havia d'investigar l'ús del formigó per crear escultures per si en el futur volia vincular una escultura a un edifici construït amb ell.Henry Moore (1968)»[16]
LH 134 1933 Figura reclinada Hormigó armat esculpit
77,5 cm 		Washington University St. Louis
St. Louis
Estats Units 		«El primer mètode que vaig provar per treballar el formigó va consistir en revestir amb aquest material una carcassa i, acte continuat polir-lo fins que s'hagués assecat. Havia de fer-lo ràpidament, perquè, en assecar-se el ciment i l'àrid arenós amb el qual estava mesclat, quedaven tan durs que totes les eines que utilitzava es desgastaven.Henry Moore (1968)»[16]
LH 141 1934 Figura reclinada Pedra africana (wonderstone)
15,2 cm 		Col·lecció privada Sense signar.[17]
LH 155 1934-1935 Figura reclinada Pedra Corsehill
62,2 cm 		Fundació Henry Moore
Much Hadham
Regne Unit 		L'escultura amb caràcter abstracte, presenta un aspecte funerari semblant a les tombes medievals que es troben en algunes esglésies angleses, la figura sembla estar embolicada amb un vel preparada per al seu enterrament.[18]
LH 161a 1935 Figura reclinada Bronze
7,7 cm
LH 161b 1935 Figura reclinada Pedra africana (wonderstone)
14 cm 		Col·lecció privada
Anglaterra.[19]
LH 162 1935-1936 Figura reclinada Fusta d'om
88,9 cm 		Buffalo AKG Art Museum
Buffalo
Estats Units 		«El gust pels forats va sorgir del desig de crear espai i formes tridimensionals. Per a mi el forat no és simplement un forat rodó. És la penetració que travessa el bloc de la part anterior a la posterior. Per a mi això va ser una revelació, un gran esforç mental. Lo difícil va ser tenir la idea de fer-ho, no l'esforç físic.»Henry Moore (1968)[20]
Imatge de l'escultura Arxivat 2012-01-03 a Wayback Machine. LH 175 1936 Figura reclinada Fusta d'om
106,7 cm 		The Hepworth Wakefield
Wakefield
Regne Unit 		Aquesta obra forma part d'una sèrie de sis talles de fusta d'om realitzades per Moore. La peça mostra un equilibri entre la línea, la forma i l'espai, és una escultura forta i sensual. Va ser adquirida per la col·lecció permanent de l'Art Gallery de Wakefield el 1942.[21]
LH 175a 1936-1937 Figura reclinada Bronze
12,7 cm
LH 178 1937 Figura reclinada Pedra Hopton Wood
83,8 cm 		Col·lecció Lois Orsuvell (Pomfret)
Connecticut
Estats Units
LH 183a 1937 Figura reclinada Bronze
18,1 cm 		Edició de vuit exemplars.[22]
Imatge de l'escultura Arxivat 2013-07-16 a Wayback Machine. LH 185 1938 Figura reclinada Bronze
21 cm 		New Walk Museum and Art Gallery
Leicester
Regne Unit
LH 186a 1938 Figura reclinada Bronze
33 cm
LH 186d 1938 Figura reclinada Bronze
13 cm 		Edició de nou exemplars.
Imatge de l'escultura LH 191 1938 Figura reclinada Pedra Hornton verda
139,7 cm 		Tate Gallery
Londres
Regne Unit 		Les escultures realitzades a últims d'aquesta dècada mostren la intenció de Moore de relacionar-les amb el paisatge. En aquesta obra tallada en pedra autòctona anglesa, s'aprecia a la seva forma, les ondulacions pròpies dels turons del camp de Kent, va ser elaborada a partir de maquetes de plom i una sèrie de dibuixos preparatoris.[23] Existeix altra versió del mateix any en bronze de 13 cm d'alçada (LH 184) amb una edició de nou exemplars.[24]
LH 192 1938 Figura reclinada Plom
31,2 cm 		Museu d'Art Modern
Nova York
Estats Units[25] 		Model que va servir per realitzar la còpia el 1946 per la Peggy Guggenheim Collection de Venècia i posteriorment la Gran Figura reclinada (LH 192b) en versions de fibra de vidre i bronze.
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. LH 192a 1938 Figura reclinada Bronze polit
31,5 cm 		Peggy Guggenheim Collection
Venècia
Itàlia 		L'obra exposada és una fosa, de l'any 1946, en bronze polit, reproducció permesa per la Fundació Henry Moore de l'escultura de l'any 1938. La forma fràgil i sinuosa d'aquesta escultura va marcar una nova trajectòria més lliure pel que fa a l'expressió de la seva creació.[26]
Henry Moore LH 192b 1984 (Versió de l'any 1938) Gran Figura reclinada Fibra de vidre
10,63 metres 		Fitzwilliam Museum
Cambridge
Regne Unit 		Aquesta obra semiabstracta va ser realitzada el 1938, —original (LH192), comprat pel museu d'Art Modern de Nova York—. No va ser fins al 1983, quan l'arquitecte Ieoh Ming Pei va encarregar una ampliació gegantina de més de deu metres de longitud, se'n va realitzar una de fibra de vidre i una altra igual de bronze patinat en daurat que, l'arquitecte, va col·locar a una plaça dissenyada especialment al costat del seu edifici per a l'Oversea Chinese Banking a Singapur.[27] L'obra de fibra de vidre va ser instal·lada en un turó a la vora del lloc de treball de Moore en Perry Green. L'any 1986 va ser reemplaçada per un segon bronze i la de fibra de vidre traslladada a partir del 2004, en qualitat de préstec de la Fundació Henry Moore, al Museu Fitzwillian de Cambridge.[28]
LH 193 1938 Figura reclinada Bronze
14 cm 		Edició de nou exemplars.[29]
LH 197 1939 Figura reclinada tensada Plom i corda
25,4 cm 		Col·lecció privada[30] L'any 1939 va ser el primer que Moore va construir escultures «tensades», la visita al Museu de Ciències de South Kensington, segons el mateix autor, va ser el resultat d'aquestes proves, que van resultar unes de les més abstractes realitzades per l'escultor: «Podia haver fet centenars. Era divertit, però resultava massa un experiment com per ser realment satisfactòries. El que m'excitava no era l'estudi científic d'aquests models, sinó la capacitat de mirar entremig de les cordes com en una gàbia d'ocells i veure una forma dintre d'una altra.»[30]
LH 199a 1939 Figura reclinada tensada Bronze i fil de llautó
26 cm
Imatge de l'escultura LH 202 1939 Figura reclinada Bronze
27,9 cm 		Tate Gallery
Londres
Regne Unit 		Edició de dos exemplars.[29]
LH 203 1939 Figura reclinada Bronze
22,9 cm 		Col·lecció privada.[29]
LH 204 1939 Figura reclinada Bronze
25,4 cm
Imatge de l'escultura LH 208 1939 Figura reclinada Bronze
33 cm 		Tate Gallery
Londres
Regne Unit
LH 208a 1939 Figura reclinada: serp Bronze
28,9 cm 		Edició de nou exemplars.[29]
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 210 1939 Figura reclinada Fusta d'om
205,7 cm 		Detroit Institute of Art
Detroit
Estats Units 		Va ser adquirida amb fons de la Dexter M. Ferry Jr., Trust Corporation. Existeix una altra versió de l'any 1938 en bronze de 21,6 cm (LH 185).
Imatge de l'escultura Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. LH 243 1944 Figura reclinada Terracota
14,4 cm 		Museum Ludwig
Colònia
Alemanya
LH 245 1945 Figura reclinada Bronze
16,5 cm
LH 247 1945 Figura reclinada Terracota
15,2 cm 		Col·lecció privada
Itàlia 		Existeix una altra versió 1945-1946 de fusta d'om amb una mida de 190,5 cm (LH 263).[31]
LH 249 1945 Figura reclinada Terracota
16,5 cm
LH 250 1945 Figura reclinada Terracota
17,8 cm 		Edició de set exemplars de bronze.[32]
LH 251 1945 Figura reclinada Bronze
17,8 cm
Imatge de l'escultura Arxivat 2012-11-17 a Wayback Machine. LH 252 1945 Figura reclinada Bronze
18,4 cm 		Sainsbury Center for Visual Arts
Norwich
Regne Unit 		Es troba altra peça al Mont-real Museum of Fine Art de Mont-real (Canadà).[33]
LH 254 1945 Figura reclinada Terracota
18,4 cm 		Fundació Henry Moore[32]
LH 255 1945 Figura reclinada Terracota
13,3 cm 		Fundació Henry Moore Donació d'Irina Moore, 1977. Sense signar.[34]
LH 256 1944 Figura reclinada Bronze
40,6 cm 		Edició de set exemplars.[32]
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 257 1945 Figura reclinada Bronce
42 cm 		Museu d'Israel
Jerusalem
Israel|
Imatge de l'escultura Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine. LH 260 1945-1946 Figura reclinada Bronze
16,5 cm 		Staatsgalerie Stuttgart
Stuttgart
Alemanya|
LH 261 1946 Figura reclinada Terracota
43,2 cm 		Existeix una altra versió de l'any 1945 en terracota i amb una mida de 19,1 cm. (LH 253).[35]
Dartington Hall LH 262 1945-1946 Figura commemorativa Pedra Hornton
142,2 cm 		Dartington Hall
Devon
Regne Unit 		Aquesta Figura reclinada va ser realitzada en memòria de Christopher Martin, amic de l'escultor. Segons el propi Moore (1955), la figura:«... ha trobat un marc perfecte els jardins de Dartington Hall. Està situada en una elevació del terreny, i quan s'és a prop i s'observa la forma amb relació a la vista, hom s'adona que el genoll aixecat repeteix o imita la suau ondulació del paisatge. Jo volia que transmetés una sensació de permanent tranquil·litat, una sensació de la que han estat eliminades l'agitació i la inquietud de l'existència humana, i tot el temps que vaig estar treballant en aquesta figura era molt conscient que estava fent un monument per al paisatge anglès.»[36] Existeix altre versió de l'any 1945 Figura reclinada en terracota amb 17,8 cm d'altura (LH 242).
LH 266 1946-1947 Figura reclinada Pedra Hornton marró
68,6 cm
LH 268a 1948 Figura reclinada Bronze
19 cm
LH 273 1949 Figura reclinada Pedra Hornton
76 cm 		Existeix una altra versió de l'any 1945 en bronze y de 20,3 cm (LH 246)
LH 292 1950 Model de treball per a Figura reclinada: Festival Bronze
43 cm 		Fundació Henry Moore Sense signar. Donació de l'artista, 1977.
LH 292a 1950 Maqueta pequeña nº 1 para Figura reclinada Bronze
24 cm 		Galeria d'Arte d'Ontario
Toronto
Canadà 		Donació a la galeria el 1985 per Walter Carsen.[37]
LH 292b 1950 Maqueta pequeña nº 2 para Figura reclinada Bronze
21 cm
Galeria Nacional d'Art Modern d'Escòcia LH 293 1951 Figura reclinada: Festival Bronze
228,5 cm 		Galeria Nacional d'Art Modern d'Escòcia
Edimburg
Regne Unit 		Aquesta escultura de la que hi ha diverses còpies, una d'elles al Jardí de les Teuleries a París, va ser encarregada per l'Arts Council of Great Britain per al Festival Britànic de 1951. Presenta unes inscripcions com a «teranyines» que reforcen tota la topografia del cos de la figura, mentre es juxtaposen elements doblegats amb suaus línies ondulants. Una altra versió datada el 1951 de guix i amb una mida de 105,5 cm es conserva a la Tate Gallery (Londres).[38][39] «La Figura recolzada: Festival és potser la meva primera escultura en què l'espai i la forma són completament dependent un de l'altre i on estan inseperablement units. Havia assolit el punt en el qual volia que les meves escultures fossin realment tridimensionals. Quan vaig començar a practicar forats a les meves escultures, aquests tenien un caràcter autònom. Ara, l'espai i la forma estan tan naturalment fosos que formen una unitat.»Henry Moore [40]
Imatge de l'escultura Arxivat 2015-11-23 a Wayback Machine. LH 298 1951 Figura reclinada: forma interna/externa Bronze
53,5 cm 		Mont-real Museum of Fine Arts
Mont-real
Canadà 		Edició de nou exemplars.[41]
LH 299 LH 299 1953-1954 Figura reclinada: forma externa Bronze
213,5 cm 		Albert Ludwigs Universitat
Freiburg
Alemanya 		Aquesta escultura es va treballar sobre el model LH 298, que posseïa una figura interna separada, en principi també es va realitzar per a aquesta obra de mida més gran, però finalment l'autor va decidir deixar-la només amb la forma externa. Segons Henry Moore: «El més interessant per a mi, és que la forma interior continua estant present implícitament.»[42]

Hi ha d'altres còpies a Museu d'Israel (Jerusalem);[43] Museo Nacional de Bellas Artes (Buenos Aires);[44] i a la Galleria Nazionale d'Arte Moderna e Contemporanea (Roma).[45] Edició total de sis exemplars.[41]

LH 327 1952 Figura reclinada Bronze
20,5 cm 		Edició de nou exemplars.[46]
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 329 1953 Figura reclinada nº 2 Bronze
91,5 cm 		Museu d'Israel
Jerusalem
Israel 		Escaiola amb color, sense signar a la Fundació Henry Moore; en bronze a Dublín City Gallery The Hugh Lane,[47] i a Winnipeg Art Gallery a Winnipeg (Canadà).[48] Edición de set exemplars.[49]
LH 330 1952 Figura reclinada nº 3 Bronze
21 cm 		Edició de nou exemplars.[49]
LH 331 1952 Figura reclinada fragment Bronze
14 cm 		Edició de nou exemplars.[49]
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 332 1954 Figura reclinada nº 4 Bronze
59,4 cm 		Museu Thyssen-Bornemisza
Madrid
Espanya 		N'hi ha còpies al Musée d'Art moderne (Brussel·les),[50] i al Metropolitan Museum of Art (Nova York).[51] Edició total de set exemplars.[46]
LH 332a 1953 Figura reclinada vestida Bronze
16,5 cm
LH 334 1953 Figura reclinada prima Bronze
15 cm
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 335 1952 Maqueta para Figura reclinada vestida Bronze
16,5 cm 		The Israel Museum
Jerusalem
Israel
LH 336 1952-1953 Figura reclinada vestida Bronze
169 cm 		Hirshhorn Museum and Sculpture Garden
Washington DC
Estats Units 		Hi ha quatre edicions amb segell «Moore». Després del seu viatge a Grècia el 1951, va realitzar aquesta escultura vestida, primera d'una sèrie amb aquesta característica, influïda per la visió de les escultures del Partenó, així encara quan manté el posat de l'escultura de Chac-mool la roba prové de la tècnica grega.[52] «En aquesta figura he intentat utilitzar la roba des del que crec és un punt de vista escultòric. I la meva primera visita a Grècia el 1951 potser va contribuir a reforçar aquest propòsit. Així que vaig aprofitar l'oportunitat per fer aquesta figura vestida en bronze. La draperia pot subratllar la tensió en una figura, perquè on la forma empeny enfora -com a les espatlles, les cuixes, els pits, etc.- pot posar-s'hi tensa, quasi com una bena.»Henry Moore (1955) Cita en Sculpture in the Open Air, Londres:Robert Melville
LH 337 1954 Figura reclinada nº 6 Bronze
22 cm 		L'escultura original del model en guix va ser donada, per Henry Moore el 1974, a la Galeria d'Art d'Ontario, a Toronto (Canadà).[37]
Akademie der Kunste LH 402 1956 Figura reclinada Bronze
244 cm 		Akademie der Kunste
Berlín
Alemanya 		Versions a l'Art Gallery of Western Australian, Perth (Austràlia),[53] i a Sainsbury Centre for Visual Arts a Norwich (Regne Unit).[54] Edició de vuit peces.[55]
Imatge de l'escultura Arxivat 2015-11-22 a Wayback Machine. LH 411 1956 Figura reclinada vestida Bronze
16,5 cm 		Mont-real Museum of Fine Arts
Mont-real
Canadà 		Hi ha altra versió posterior de 73,5 cm (LH 412)
LH 411a 1956 Figura reclinada: Goujon Bronze
24 cm 		Edició de nou peces.[56]L'escultura original del model en guix va ser donada, per Henry Moore el 1974, a la Galeria d'Art d'Ontario, a Toronto (Canadà).[37]
Imatge de l'escultura Arxivat 2014-08-13 a Wayback Machine. LH 412 1957 Figura reclinada vestida Bronze
73,5 cm 		Open Air Museum
Hakone
Japó 		Altra còpia a Pola Museum Art Hakone (Japó).[57] Edició de onze peces.[56]
LH 413a 1957 Maqueta per a Figura reclinada Bronze
21,5 cm 		Hi ha una altra versió de 70 cm (LH413), amb una edició de dotze peces.[58]
LH 414 1957 Maqueta per a Figura reclinada de la UNESCO Bronze
22 cm 		Hi ha tres versions, una d'elles a la Tate Gallery (Londres).[59]
Kunsthaus Zuric LH 415 1957 Obra sobre el model per a Figura reclinada de la UNESCO Bronze
239 cm 		Kunsthaus
Zúric
Suissa 		Altra còpia a Stedelijk Museum Amsterdam[60] Edició de sis còpies.[61]
Imagen de la escultura Arxivat 2014-04-09 a Wayback Machine. LH 416 1957-1958 Figura reclinada per la UNESCO Marbre travertí
508 cm 		Sede de la UNESCO
París
França 		Henry Moore va rebre el 1957 l'encàrrec d'una escultura per col·locar-la davant de l'edifici de la UNESCO a París, després de diversos dibuixos i esbossos, va decidir realitzar una Figura reclinada i eliminar com a material el bronze, per ser el color massa fosc davant els vidres de la façana, va escollir el marbre travertí de textura rugosa que també havia estat usat a la construcció de l'edifici. L'arquitecte Marcel Breuer havia suggerit una mida de vuit metres de longitud, però Moore va decidir fer-la finalment de cinc, amb això, també va ser la més gran de les seves escultures realitzades en pedra. L'obra va ser realitzada a la vora de Carrara i va contar per tallar-la amb l'ajut de l'empresa Henraux. Va enviar un model de treball i va visitar diverses vegades els tallers durant l'any que va durar la seva realització. L'obra finalitzada el 1958, va ser traslladada a París en quatre peces, a causa del seu gran pes de trenta-nou tones.[62][63]
LH 429 1956 Maqueta per a Dona reclinada vestida Bronze
18 cm
LH 430 1957 Figura reclinada fragmentada Bronze
19 cm 		Museu Ashmolean
Oxford
Regne Unit 		Aquesta escultura continua mostrant, Moore, l'interès pel tema de la draperia a les vestidures i la influència de les figures «amputades» gregues, aquesta figura reclinada presenta tan sols el fragment del cos central cobert amb vestidures, amb cert semblant a l'Afrodita que va formar part del frontó oriental del Partenó, conservada al Museu Britànic.[64]
Pinakothek der Moderne LH 431 1957-1958 Dona reclinada vestida Bronze
208,5 cm 		Pinakothek der Moderne
Múnic
Alemanya 		Edició de 6 + 1. Còpies a Staatsgalerie Stuttgart, Stuttgart (Alemanya),[65] i a Sainsbury Centre for Visual Arts, Norwich (Anglaterra),[66]
LH 452 1959-1964 Figura reclinada Fusta d'om
261,5 cm 		Fundació Henry Moore Sense signar. Donació d'Irina Moore, 1977. Segons Henry Moore va comentar, li agradava treballar la fusta d'om per l'interès que representava treballar amb una fusta d'un arbre viu, si la fusta procedeix d'un arbre mort, no té qualitat i amb el temps es podreix.[67]
LH 455 1960 Figura reclinada: bol Bronze
28 cm
Imatge de l'escultura Arxivat 2014-09-05 a Wayback Machine. LH 456 1959-1960 Figura reclinada pedestal Bronze
130 cm 		Didrichsen Art Museum
Hèlsinki
Finlàndia 		Altra còpia al Museo de Bellas Artes Caracas (Veneçuela).[68] Edició de nou exemplars.[69]
LH 457a 1959 Maqueta per a Figura reclinada de dues peces nº 1 Bronze
16 cm 		Hi ha una altra versió.
Wilhelm Lehmbruck Museum LH 457 1959 Figura reclinada dues peces nº 1 Bronze
193 cm 		Wilhelm Lehmbruck Museum
Duisburg
Alemanya 		«És una barreja de formes rocoses i muntanyes adites amb la figura humana... Dividir la figura en dues parts em va permetre fer moltes més variacions tridimensionals que si s'hagués tractat d'una peça monolítica.»Henry Moore[70]Altres còpies a Open Air Museum Hakone (Japó);[71] a Parc d'escultures de Glenkiln Dumfries i Galloway (Escòcia);[72] i a Chelsea College of Art & Desing Londres (Anglaterra).[73]
Museu Kröller-Müller LH 458 1960 Figura reclinada dues peces, nº 2 Bronze
259 cm 		Museu Kröller-Müller
Otterlo
Països Baixos 		Signatura amb segell Moore [0/7]. Donació de l'artista a la Fundació Henry Moore. Una còpia es troba a la Scottish National Gallery of Modern Art, Edimburg (Anglaterra).[74] Aquesta escultura representa la unió entre la figura i el paisatge. Fragmentar la peça fa semblar que ella mateixa acaba consumida per les forces de la natura, la base d'aquestes escultures és com el recordatori de la presència transitòria humana que contrasta amb la resistència dels elementes.[75]
LH 464 1960 Maqueta per a Figura reclinada Bronze
21 cm
LH 473 1960 Figura reclinada dues peces maqueta nº 1 Bronze
24 cm
LH 474 1961 Figura reclinada dues peces maqueta nº 2 Bronze
26,5 cm
LH 475 1961 Figura reclinada dues peces maqueta nº 3 Bronze
20,5 cm 		Existeix altra versió de 373 cm (LH 517)
LH 476 1961 Figura reclinada dues peces maqueta nº 4 Bronze
21 cm
LH 477 1962 Figura reclinada dues peces maqueta nº 5 Bronze
15 cm
Sainsbury Centre for Visual Arts LH 478 1961 Figura reclinada dues peces nº 3 Bronze
239 cm 		Sainsbury Centre for Visual Arts
Norwich
Regne Unit 		Edició de set exemplars.[67] Una còpia es troba a Brandon Estate, Londres.[76]
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. LH 479 1961 Figura reclinada dues peces nº 4 Bronze
109 cm 		Stedelijk Museum
Amsterdam
Països Baixos 		Edició de vuit exemplars.[77] Una còpia a Winnipeg Art Gallery Winnipeg (Canadà).[78]
LH 489 1961 Figura reclinada encogida Bronze
14,5 cm 		Existeix una altra versió de 1961-1969 realitzada en marbre travertí amb una mida de 190 cm (LH 489a) a la col·lección de Lord i Lady Rayne (Londres).[79]
LH 489b 1961 Figura reclinada encogida nº 2 Bronze
13,5 cm
Montreal LH 500 1961-1962 Figura reclinada tres peces nº 1 Bronze
287 cm 		Dorchester Square
Mont-real
Canadà 		Edició de set exemplars. Una còpia a Corniche Road, Jeddah (Aràbia Saudita).[80]
LH 501 1962 Figura reclinada tres peces maqueta nº 2 Bronze
21,5 cm
Museu Hirshhorn i Jardí d'Escultures LH 513 1963 Figura reclinada tres peces nº 2 puntal de pont Bronze
251,5 cm 		Museu Hirshhorn i Jardí d'Escultures
Washington D.C.
Estats Units 		D'aquesta escultura s'han produït sis exemplars, entre les que es troben el de la Fundació Henry Moore, el de la Tate Gallery de Londres,[81] i a la Gallery David Winton Bell, Providence (Estats Units).[82] L'anomenar l'escultura «puntal de pont» va ser per les diferents perspectives que suggereix l'obra segons del lloc on sigui observada, a l'alçada de la vista amb la seva base forma una sèrie d'arcs o ponts que, segons Henry Moore, li recordava el pont de Waterloo des de l'embankment, on passava sovint l'artista.[83]
LH 513a 1963 Figura reclinada tres peces Bronze
23 cm
Kenwood House LH 517 1963-1964 Figura reclinada dues peces nº 5 Bronze
373 cm 		Kenwood House
Londres
Regne Unit 		Còpies a Museu Louisiana of Modern Art, Humlebaek (Dinamarca),[84] i a Ruhfestspielhaus, Recklinghausen (Alemanya).[85]
Charing Cross Hospital LH 518 1963-1965 Model de treball per a Figura reclinada: Lincoln Centre Bronze
427 cm 		Charing Cross Hospital
Londres
Regne Unit 		Edició de dos exemplars.[86]. Vista des de la part posterior de l'esquena, aquesta escultura guarda una certa semblança amb les grans banyistes del pintor francès Cézanne. Moore es proclamava un gran admirador d'aquest artista i del que havia comprat el 1961 el petit oli titulat Tres banyistes.[87]
Imatge de l'escultura Arxivat 2013-01-22 a Wayback Machine. LH 519 1963-1965 Figura reclinada Bronze
855 cm 		Lincoln Center for the Performing Arts
Nova York
Estats Units 		«Sens dubte, sabia que l'escultura s'erigiria en un gran estany. M'havien dit que estaria a una profunditat de 35 cm. Per això, en fer la peça, la vaig concebre pensant que la base quedaria submergida a aquesta alçada. Però de fet, l'aigua no pot assolir aquest nivell sense desbordar-se [...] l'obra mai no s'ha vist tal com jo la vaig planejar.Henry Moore(1968)»[88]
LH 520 1964 Figura reclinada dues peces maqueta nº 6 Bronze
24 cm
LH 547 1966 Figura reclinada dues peces maqueta nº 8 Bronze
24 cm 		L'escultura original del model en guix va ser donada, per Henry Moore el 1974, a la Galeria d'Art d'Ontario, a Toronto (Canadà).[37]
LH 557 1966 Figura reclinada Marbre blanc
114 cm
Imatge de l'escultura Arxivat 2013-01-22 a Wayback Machine. LH 564 1966 Maqueta per a Figura reclinada: capa Bronze
12 cm 		Metropolitan Museum of Art
Nova York
Estats Units 		Existeix altra versió de 1967 Figura reclinada:capa de 37 cm (LH 565).
LH 575a 1967 Maqueta per a Figura reclinada dues peces nº 9 Bronze
23 cm 		Existeix altra versió.
M. H. de Young Memorial Museum LH 576 1968 Figura reclinada dues peces nº 9 Bronze
249 cm 		M. H. de Young Memorial Museum
San Francisco
Estats Units 		Edició de set exemplars.[89]Còpies al Museu Norton Simon a Pasadena, (Estats Units),[90] a la Biblioteca Nacional d'Austràlia a Canberra, (Austràlia),[91] i en Kansas City Sculpture Park a Kansas City, (Estats Units)[92]
Imatge de l'escultura Arxivat 2012-09-05 a Wayback Machine. LH 580b 1968 Maqueta per a Figura reclinada dues peces nº 10 Bronze
12,7 cm 		City Museum of Contemporary Art
Hiroshima
Japó
LH 603 1969 Figura reclinada: puntes Bronze
16 cm
LH 604 1969 Maqueta per a Figura reclinada dues peces: puntes Bronze
14 cm
Hofgarten LH 606 1969-1970 Figura reclinada dues peces: puntes Bronze
365 cm 		Hofgarten
Dusseldorf
Alemanya 		Edició de set exemplars, més una la 0/7 a la Fundació Henry Moore, donada por l'artista el 1977.[93] Altres còpies es troben a la Pinakothek der Moderne, Múnic (Alemanya),[94] i a l'Open Air Museum Hakone (Japó).[95] Aquesta escultura presenta connotacions sexuals i també s'aprecia alguna evocació militar, els membres en forma de puntes s'han comparat amb formes semblants a cartutxos d'artilleria, membres amputats o penis.[96]
LH 607 1969 Maqueta Figura reclinada Bronze
15 cm
Museu d'Art de Tel-Aviv LH 608 1969-1970 Figura reclinada Bronze
243 cm 		Museu d'Art de Tel-Aviv
Tel-Aviv
Israel 		Edició de sis exemplars. Entre aquestes còpies hi ha una a Louisiana Museum of Modern Art, Humlebaek (Dinamarca),[97] i altra a Open Air Museum Hakone (Japó).[98]
LH 609 1969 Maqueta per a Figura reclinada: cama en arc Bronze
18 cm 		Existeix altra versió
Centre Cultural de Belém LH 610 1969-1970 Figura reclinada: cama en arc Bronze
442 cm 		Centre Cultural de Belém
Lisboa
Portugal 		Edició de sis exemplars.[99] Còpies a Teheran Museum of Contemporary Art, Teheran (Iran),[100] a l'Open Air Museum, Hakone (Japó),[101] i al Musee d'art et d'Histoire, Ginebra (Suïssa).[102]
Imatge de l'escultura Arxivat 2015-12-05 a Wayback Machine. LH 628 1972 Figura reclinada quatre peces Bronze
74 cm 		Kunstmuseum
Basilea
Suïssa 		Mateixa versió en mida més petita, que la de referència LH 629.
Louise M. Davies Symphony Hall LH 629 1972-1973 Gran Figura reclinada quatre peces Bronze
402 cm 		Louise M. Davies Symphony Hall
San Francisco
Estats Units 		Edició de set exemplars. Una còpia a Yamanashi Prefectural Museum of Art, Kofu (Japó).[103] i una altra a Lamont Library, Harvard University, Cambridge (Estats Units).[104]«Hi ha tres actituds fonamentals en la figura humana. Una és dreta, una altra seguda i la tercera reclinada. Però de les tres, la reclinada es pot recolzar sobre qualsevol superfície. És lliure i estable alhora... a més a més, indica repòs. Henry Moore (1968)»[105].
LH 642 1974 Figura reclinada: faldilla d'os Bronze
27 cm 		Existeix altre versió de l'any 1975 en marbre travertí de 157 cm (LH 643), donada per l'artista a la Fundación Henry Moore l'any 1977.[106]
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. LH 653 1975 Maqueta per a Figura reclinada tres peces: vestida Bronze
25 cm 		National Gallery of Modern Art
Nova Delhi
India 		L'escultura feta en diverses peces que estan disposades en una relació mútua és una cosa del que sempre he estat especialment conscient com a escultor. Les distàncies entre les diferents peces d'una escultura, si són incorrectes, ho notaria immediatament.Henry Moore (1980)[107]
Imatge de l'escultura Arxivat 2014-11-11 a Wayback Machine. LH 654 1975 Figura reclinada tres peces: vestida Bronze
112 cm 		Didrichsen Art Museum
Hèlsinki
Finlàndia 		És la mateixa versió que la LH 653 però de mida més gran. Altres còpies a Kagoshima City Museum of Art, Kagoshima (Japó),[108] a Freiaparken, Oslo (Noruega),[109] i a Scotney Castle, Lamberhurst (Regne Unit).[110]
Sodra Kungsgatan LH 655 1975 Figura reclinada tres peces: vestida Bronze
447 cm 		Sodra Kungsgatan
Gävle
Suècia 		Edició de set exemplars. És la mateixa versió que la LH 653 però la de mida més gran. Altres còpies a Theran Museum of Contemporary Art, Teheran (Iran),[111] i a Louisiana Museum of Modern Art, Humlebaek (Dinamarca).[112] Les meves escultures de dos i tres peces tenen l'espai entre cada part, que per a mi és el mateix que espaiar el genoll del peu. Aquest espai entre cada peça és molt important i hauria de mirar-se com un tros de forma o contorn, exactament igual, que el material mateix.Henry Moore (1980)[107]
LH 656 1975 Maqueta per a Figura reclinada: forats Bronze
27 cm 		Existeix altra versió de l'any 1976 en fusta d'om de 222 cm (LH 657) a la Fundació Henry Moore donada por l'artista el 1977. És l'última figura en fusta en gran escala de l'escultor, la van tallar els seus ajudants a partir de la maqueta de Moore, i presenta unes línies més suaus que en altres versions anteriors i les formes tendeixen a ser més arrodonides.[113]
LH 666 1975 Figura reclinada dues peces: forats Bronze
22 cm 		Col·lecció particular (Hong Kong) Existeix una altra versió de l'any 1975 en marbre blanc de 128 cm (LH 667).
LH 668 1975 Figura reclinada dues peces: bust Bronze
19 cm 		Cole·lecció particular (Estats Units) Existeix una altra versió de l'any 1975 en marbre blanc de 108 cm (LH 669)
LH 672 1975 Figura reclinada: aranya Bronze
18 cm 		Edició de nou exemplars.
LH 673 1975 Maqueta per a Figura reclinada: angles Bronze
23,5cm
Imatge de l'escultura Arxivat 2014-08-13 a Wayback Machine. LH 675 1975 Figura reclinada: angles Bronze
218 cm 		Open Air museum
Hakone
Japó 		Edició de nou exemplars. Un d'ells a l'Art Gallery of New South Wales, Sydney (Austràlia).[114]
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. LH 676 1975 Maqueta per a Figura reclinada: suport Bronze
28 cm 		Queenslaand Art Gallery
Brisbane
Austràlia|
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 677a 1982 Figura reclinada Bronze
236 cm 		Foundation Pierre Gianadda
Martigny
Suïssa 		Existeixen nou còpies. Una d'elles a Museo de Arte Contemporáneo, Caracas (Veneçuela).[115]
LH 678 1975 Maqueta per a Figura reclinada tres peces Bronze
18cm
LH 685 1975 Figura reclinada dues peces: sense braços Bronze
61cm 		Edició de nou exemplars. Existeix una altra versió de l'any 1977 en granit negre de 222 cm (LH 686)
LH 688 1976 Figura reclinada corba: llisa Bronze
21cm 		Edició de nou exemplars. Existeixen dues versions, la més gran de l'any 1977 en marbre negre, Figura reclina corba de 144 cm (LH 689) a una col·lecció particular dels Estats Units.[116]
LH 690 1976 Maqueta per a Figura reclinada: una cama Bronze
23 cm 		Existeix una altra versió de l'any 1976 en granit negre de 185 cm (LH 691). He usat molts materials durs semblants al granit, en escultures petites, però en mida gran no ho vaig utilitzar fins que vaig fer aquesta figura. Sens dubte hi ha alguna cosa en la resistència de la pedra dura que li dona un caràcter definitiu que no acostuma a tenir un material tou.[117]
LH 692 1976 Figura reclinada dues peces: prima Bronze
25 cm 		Edició de nou exemplars.
LH 693 1976 Figura reclinada: prima Bronze
26 cm 		Edició de nou exemplars.
LH 694 1976 Figura reclinada dues peces: doble cercle Bronze
22 cm 		Edició de nou exemplars.
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. LH 695 1976 Figura reclinada dues peces: doble cercle Bronze
119 cm 		The Museum of Modern Art
Toyama
Japó
LH 704 1976 Figura reclinada vestida Bronze
20 cm 		Existeixen dues versions més grans. (LH 705 i LH 706)
Civic Centre Art, Castleford LH 705 1976-1979 Figura reclinada vestida Bronze
99 cm 		Civic Centre Art
Castleford
Regne Unit 		Edició de nou exemplars. Entre ells el de la The University Art museum, Tokio (Japó),[118] i a la Rozelle House Gallery, Ayr (Estats Units),[119]
LH 706 1978 Figura reclinada vestida Marbre travertí
182 cm 		Fundació Henry Moore[120]
LH 707 1976 Figura reclinada: mà Bronze
19 cm 		Existeixen dues versions la més gran de 1979 (LH 709) y una altra, en guix amb color, es troba a la Fundació Henry Moore donada per l'artista el 1977.[121]
Moorweide, Hamburg LH 709 1979 Figura reclinada: mà Bronze
221 cm 		Moorweide
Hamburg
Alemanya 		Edició de nou exemplars. Un a Iwaki City Art Museum, Iwaki (Japó),[122] altre a Ho-Am Art Museum, Seül (Corea del Sud),[123] i a United Nations Headquarters Nova York (Estats Units).[124] La inspiració per a aquesta escultura la va tenir l'artista quan recollia fragments de sílex a la seva casa de pagès, la primera maqueta la va realitzar petita perquè li cabés a la mà, va treballar amb plastilina i finalment la va passar a guix. Moore va explicar: «En les meves figures reclinades, sovint he tallat una mena de cama avançada —la cama que està mès amunt en l'escultura es projecta sobre la cama de sota, la qual cosa li dona un sentit d'ofensiva i de poder— com si la branca grossa d'un arbre s'allunyés del tronc central.»[125]
LH 710 1976 Figura reclinada cames creuades Bronze
20 cm 		Edició de nou exemplars.
LH 711 1976 Figura reclinada: matriu Bronze
20 cm
LH 712 1976 Figura reclinada: melic Bronze
20 cm 		Edició de set exemplars.
LH 720 1977 Figura reclinada tres peces maqueta nº 5 Bronze
25 cm
LH 721 1977 Figura reclinada: cama dreta Bronze
27 cm
Imatge de l'escultura Arxivat 2012-09-05 a Wayback Machine. LH 723 1977-1979 Model de treball per a Figura reclinada: faldilla d'os Bronze
69 cm 		City Museum of Contemporary Art
Hiroshima
Japó
LH 732 1977 Figura reclinada: base cuneïforme Bronze
16,5 cm 		Existeixen altres dues versions.
LH 734 1979-1980 Figura reclinada prima Marbre blanc
196 cm 		Fundació Henry Moore L'escultura realitzada en un marbre blanc sembla representar el memento mori —un recordatori de la mortalitat—, les línies són suaus i rítmiques, però la sensació és que va intentar representar un cos amb aspecte consumit, de la pell semblen sortir els ossos, just en el centre de la figura, com si fos el moment en què la carn torna a integrar-se amb la natura. Henry Moore ja havia realitzat diversos dibuixos, en la dècada del setanta del segle xx, on s'observen aquest mateix aspecte semblant a l'os.[126]
LH 739 1977 Figura reclinada: pedrenyal Bronze
21 cm 		Edició de nou exemplars.
LH 749a 1978 Maqueta per a Figura reclinada: ala Bronze
16 cm 		Existeix una altra versió de l'any 1978 en marbre travertí, Figura reclinada: ala de 137 cm (LH 750).
LH 751 1978 Maqueta per a Figura reclinada nº 7 Bronze
20 cm
LH 752 1980 Figura reclinada nº 7 Bronze
90 cm
LH 755 1978 Maqueta per a Figura reclinada dues peces: tall Bronze
21 cm
City of Itochu Building, Osaka LH 757 1970-1979 Maqueta per a Figura reclinada dos peces: tall Bronze
94,9 cm 		City of Itochu Building
Osaka
Japó
Yorkshire Sculpture Park LH 758 1979-1981 Figura reclinada dos peces: tall Bronze
470 cm 		Yorkshire Sculpture Park
Wakefield
Regne Unit 		Còpies al Palais de la Musique et des Congres de Strasbourg, Estrasburg (França),[127] i a l'Open Air Museum, Hakone (Japó).[128]
LH 777 1979 Figura reclinada: cames en punta Bronze
23 cm
LH 794 1970-1979 Figura reclinada: cap petit Bronze
13,5 cm
LH 803 1980 Figura reclinada: faldilla de petxina Bronze
185 cm
LH 805 1980 Figura reclinada: faldilla Bronze
15 cm
LH 808 1980 Dona reclinada nº 1 Bronze
25 cm
Imatge de l'escultura Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. LH 809 1981 Dona reclinada: colze Bronze
86,5 cm 		Beverbrook Art Gallery
Fredericton
Canadà
Leeds Art Gallery LH 810 1981 Dona reclinada: colze Bronze
221 cm 		Leeds Art Gallery
Leeds
Regne Unit 		L'escultura va ser creada per a la seva exposició a l'entrada de la Galeria d'Art de Leeds, la inauguració de la qual va tenir lloc l'any 1982 i on s'exhibeixen una gran quantitat d'obres de l'artista. En un primer moment s'havia pensat en una escultura en posició vertical, però Moore va preferir l'horitzontalitat de la seva Dona reclinada: colze, de formes arrodonides i amb el bronze polit al màxim, que contrasta amb les parets de pedra calcària i línies rectes de l'edifici.[129]
LH 811 1980 Dona reclinada nº 2 Bronze
29 cm
LH 815 1981 Figura reclinada vestida: genoll Bronze
19 cm
LH 823 1981 Figura reclinada dues peces: arc Bronze
20,5 cm
LH 824 1981 Figura reclinada: rostre pla Bronze
18,5 cm

Referències

[modifica]
  1. ↑ Borrás, 2006, p. 9.
  2. ↑ Heard Hamilton, 1989, p. 539.
  3. ↑ Preckler, 2003, p. 597.
  4. ↑ Heard Hamilton, 1989, p. 538.
  5. ↑ Traves, 2006, p. 46-48.
  6. ↑ Citat a: Alan Wilkinson, Writing and Conversations, Aldershot (2002) p. 70
  7. ↑ Bozal, 1983, p. 294.
  8. ↑ Lewison, 2007, p. 48.
  9. ↑ Heard Hamilton, 1989, p. 540.
  10. ↑ Feldman, 2006, p. 23.
  11. ↑ Citat per Ionel Jianou a Henry Moore, Arted, París 1968, pp.28-29
  12. ↑ Treves, 2006, p. 48.
  13. ↑ Citat per John Russell a Heny Moore, Lane Allan. The Penguin Press, Londres 1968 p.28
  14. ↑ Lewison, 2007, p. 26.
  15. ↑ Mitchinson, 1981, p. 52.
  16. ↑ 16,0 16,1 Hedgecoe, 2005, p. 79.
  17. ↑ Feldman, 2006, p. 203.
  18. ↑ Lewison, 2007, p. 39.
  19. ↑ Feldman, 2006, p. 204.
  20. ↑ Citat per Hedgecoe en Henry Moore, Nelson: Londres 1968 p.67
  21. ↑ Eustace, 2006, p. 96.
  22. ↑ Mitchinson, 1981, p. 75.
  23. ↑ Lewison, 2007, p. 45-46.
  24. ↑ Mitchinson, 1981, p. 74.
  25. ↑ «Reclining figure 1938 LH192a» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-01-22. [Consulta: 4 octubre 2012].
  26. ↑ «Henry Moore» (en italià). Peggy Guggenheim collection. Arxivat de l'original el 2015-06-06. [Consulta: 5 octubre 2012].
  27. ↑ «Large Reclining Figure 1983 (LH 192b)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2011-12-03. [Consulta: 5 octubre 2012].
  28. ↑ «Large Reclining Figure 1984 (LH 192b)» (en anglès). Henry Moore.org. Arxivat de l'original el 2011-11-29. [Consulta: 6 octubre 2012].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Mitchinson, 1981, p. 86.
  30. ↑ 30,0 30,1 Mitchinson, 1981, p. 82.
  31. ↑ Mitchinson, 1981, p. 99.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Mitchinson, 1981, p. 96.
  33. ↑ «Reclining Figure 1945 (LH252)» (en anglès). Henry moore.org. Arxivat de l'original el 2015-11-23. [Consulta: 5 octubre 2012].
  34. ↑ Feldman, 2006, p. 209.
  35. ↑ Hedgecoe, 2005, p. 212.
  36. ↑ Mitchinson, 1981, p. 96-97.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 «Henry Moore Sculpture Centre» (en anglès). Art Gallery of Ontario. Arxivat de l'original el 2017-05-12. [Consulta: 18 octubre 2012].
  38. ↑ «Imatge de l'escultura de guix on s'aprecia les teranyines inscrites». Tate. [Consulta: 16 octubre 2012].
  39. ↑ Flynn, 2002, p. 152.
  40. ↑ Lewison, 2007, p. 65.
  41. ↑ 41,0 41,1 Mitchinson, 1981, p. 118.
  42. ↑ Hedgecoe, 2005, p. 99.
  43. ↑ «Reclining Figure: External Form» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 9 octubre 2012].
  44. ↑ «Reclining Figure: External Form 1953-54» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 octubre 2012].
  45. ↑ «Reclining Figure: External Form 1953-54 (LH 299)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 octubre 2012].
  46. ↑ 46,0 46,1 Mitchinson, 1981, p. 114.
  47. ↑ «Reclining figure nº2» (en anglès). henry-mooore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 octubre 2012].
  48. ↑ «Reclining figure nº2» (en anglès). henry-mooore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 octubre 2012].
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Mitchinson, 1981, p. 115.
  50. ↑ «Reclining Figure No.4 1954 (LH 332)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 octubre 2012].
  51. ↑ «Reclining Figure No.4 1954 (LH 332)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2013-01-22. [Consulta: 9 octubre 2012].
  52. ↑ Lewison, 2007, p. 63.
  53. ↑ «Reclining Figure 1956 (LH 402)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 octubre 2012].
  54. ↑ «Reclining Figure 1956 (LH 402)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2012-11-17. [Consulta: 9 octubre 2012].
  55. ↑ Mitchinson, 1981, p. 136.
  56. ↑ 56,0 56,1 Mitchinson, 1981, p. 140.
  57. ↑ «Draped Reclining Figure 1957 (LH 412)» (en anglès). heny-moore-org. Arxivat de l'original el 2014-08-13. [Consulta: 9 octubre 2012].
  58. ↑ Mitchinson, 1981, p. 141.
  59. ↑ Borrás, Feldman i Treves, 2006, p. 22.
  60. ↑ «Working Model for UNESCO Reclining Figure 1957 (LH 415)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 octubre 2012].
  61. ↑ Mitchinson, 1981, p. 143.
  62. ↑ Lewison, 2007, p. 60-61.
  63. ↑ «La Colección de obras de arte de la UNESCO» (en castellà). UNESCO.org. [Consulta: 10 octubre 2012].
  64. ↑ Lewison, 2007, p. 68.
  65. ↑ «Draped Reclining Woman 1957-58 (LH 431)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 10 octubre].
  66. ↑ «Draped Reclining Woman 1957-58 (LH 431)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2012-11-17. [Consulta: 10 octubre].
  67. ↑ 67,0 67,1 Mitchinson, 1981, p. 154.
  68. ↑ «Reclining Figure on Pedestal 1959-60 (LH 456)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2014-09-05. [Consulta: 10 octubre 2012].
  69. ↑ Mitchinson, 1981, p. 156.
  70. ↑ Hedgecoe, 2005, p. 143.
  71. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.1 1959 (LH 457)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2014-08-13. [Consulta: 11 octubre 2012].
  72. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.1 1959 (LH 457)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 11 octubre 2012].
  73. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.1 1959 (LH 457)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 11 octubre 2012].
  74. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.2 1960 (LH 458)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 octubre 2012].
  75. ↑ Feldman, 2006, p. 153.
  76. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.3 1961 (LH 478)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 15 octubre 2012].
  77. ↑ Mitchinson, 1981, p. 157.
  78. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.3 1961 (LH 478)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 15 octubre 2012].
  79. ↑ Mitchinson, 1981, p. 164.
  80. ↑ «Three Piece Reclining Figure No.1 1961-62 (LH 500)» (en anglès). henry-moore-org. Arxivat de l'original el 2014-08-13. [Consulta: 15 octubre 2012].
  81. ↑ «Henry Moore OM, CHThree Piece Reclining Figure No. 2: Bridge Prop 1963» (en anglès). Tate. [Consulta: 16d'octubre 2012].
  82. ↑ «Three Piece Reclining Figure No.2: Bridge Prop 1963 (LH 513)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2012-01-20. [Consulta: 16 octubre 2012].
  83. ↑ Mitchinson, 1981, p. 165.
  84. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.5 1963-64 (LH 517)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 octubre 2012].
  85. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.5 1963-64 (LH 517)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2012-03-03. [Consulta: 16 octubre 2012].
  86. ↑ Mitchinson, 1981, p. 173.
  87. ↑ Lewison, 2007, p. 88.
  88. ↑ Hedgecoe, 2005, p. 156.
  89. ↑ Mitchinson, 1981, p. 201.
  90. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.9 1968 (LH 576)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2014-11-11. [Consulta: 18 octubre 2012].
  91. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.9 1968 (LH 576)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2014-12-26. [Consulta: 18 octubre 2012].
  92. ↑ «Two Piece Reclining Figure No.9 1968 (LH 576)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2013-01-18. [Consulta: 18 octubre 2012].
  93. ↑ «Two Piece Reclining Figure: Points». Moore at Kew. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 18 octubre 2012].
  94. ↑ «Two Piece Reclining Figure: Points 1969-70 (LH 606)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 18 octubre 2012].
  95. ↑ «Two Piece Reclining Figure: Points 1969-70 (LH 606)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2014-08-13. [Consulta: 18 octubre 2012].
  96. ↑ Lewison, 2007, p. 89.
  97. ↑ «Reclining Figure 1969-70 (LH 608)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 octubre 2012].
  98. ↑ «Reclining Figure 1969-70 (LH 608)» (en anglès). henry-moore.org. Arxivat de l'original el 2014-08-13. [Consulta: 18 octubre 2012].
  99. ↑ Mitchinson, 1981, p. 234.
  100. ↑ «Reclining Figure: Arch Leg 1969-70 (LH 610)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2015-01-09. [Consulta: 19 octubre 2012].
  101. ↑ «Reclining Figure: Arch Leg 1969-70 (LH 610)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2014-08-13. [Consulta: 19 octubre 2012].
  102. ↑ «Reclining Figure: Arch Leg 1969-70 (LH 610)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 octubre 2012].
  103. ↑ «Large Four Piece Reclining Figure 1972-73 (LH 629)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 octubre 2012].
  104. ↑ «Large Four Piece Reclining Figure 1972-73 (LH 629)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 octubre 2012].
  105. ↑ Hedgecoe, 2005, p. 177.
  106. ↑ Lewison, 2007, p. 83.
  107. ↑ 107,0 107,1 Mitchinson, 1981, p. 266.
  108. ↑ «Working Model for Three Piece Reclining Figure: Draped 1975 (LH 654)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 octubre 2012].
  109. ↑ «Working Model for Three Piece Reclining Figure: Draped 1975 (LH 654)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 octubre 2012].
  110. ↑ «Working Model for Three Piece Reclining Figure: Draped 1975 (LH 654)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 20 octubre 2012].
  111. ↑ «Three Piece Reclining Figure: Draped 1975 (LH 655)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2012-10-24. [Consulta: 20 octubre 2012].
  112. ↑ «Three Piece Reclining Figure: Draped 1975 (LH 655) llengua=anglès». henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 octubre 2012].
  113. ↑ Lewison, 2007, p. 88-89.
  114. ↑ «Reclining Figure: Angles 1979 (LH 675)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 octubre 2012].
  115. ↑ «Reclining Figure 1982 (LH 677a)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 octubre 2012].
  116. ↑ Mitchinson, 1981, p. 277.
  117. ↑ Mitchinson, 1981, p. 278-279.
  118. ↑ «Working Model for Draped Reclining Figure 1976-79 (LH 705)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 octubre 2012].
  119. ↑ «Working Model for Draped Reclining Figure 1976-79 (LH 705)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 21 octubre 2012].
  120. ↑ Mitchinson, 1981, p. 284.
  121. ↑ Borrás, Feldman i Treves, 2006, p. 215.
  122. ↑ «Reclining Figure: Hand 1979 (LH 709)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 octubre 2012].
  123. ↑ «Reclining Figure: Hand 1979 (LH 709)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 21 octubre 2012].
  124. ↑ «Reclining Figure: Hand 1979 (LH 709)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2013-01-22. [Consulta: 21 octubre 2012].
  125. ↑ Feldman, 2006, p. 179.
  126. ↑ Feldman, 2006, p. 183.
  127. ↑ «Two Piece Reclining Figure: Cut 1979-81 (LH 758)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 octubre 2012].
  128. ↑ «Two Piece Reclining Figure: Cut 1979-81 (LH 758)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2014-08-13. [Consulta: 21 octubre 2012].
  129. ↑ «Reclining Woman: Elbow 1981 (LH 810)» (en anglès). henry moore.org. Arxivat de l'original el 2012-04-29. [Consulta: 22 octubre 2012].

Bibliografia

[modifica]
  • Borrás, Maria Lluïsa. «Henry Moore, pare de l'escultura britànica actual». A: Henry Moore. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 2006. ISBN 978-84-7664-906-0. 
  • Bozal, Valeriano. «La escultura occidental». A: Historia del Arte Tomo II (en castellà). Barcelona: Carroggio, 1983. ISBN 84-7275-313-7. 
  • Eustace, Suzanne. «Obres». A: Henry Moore. Barcelona: Fundació "La Caixa", 2006. ISBN 978-84-7664-906-0. 
  • Feldman, Anita. «Moore i Espanya, humanisme en la modernitat». A: Henry Moore. Barcelona: Fundació "La Caixa", 2006. ISBN 978-84-7664-906-0. 
  • Flynn, Tom. El cuerpo en la escultura (en castellà). Madrid: Akal, 2002. ISBN 978-84-4601-154-5. 
  • Heard Hamilton, George. «Las escuelas y los maestros independientes». A: Pintura y Escultura en Europa 1880-1940 (en castellà). Madrid: Cátedra, 1989. ISBN 84-376-0230-0. 
  • Hedgecoe, John. Henry Moore Una visión monumental (en castellà). Singapur: Taschen, 2005. ISBN 3 8228 4159 5. 
  • Lewison, Jeremy. Henry Moore 1909-1986 (en castellà). Colonia: Taschen, 2007. ISBN 978-3-8228-5328-3. 
  • Mitchinson, David; Russoli, Franco. Henry Moore con comentarios del artista (en castellà). Barcelona: Polígrafa, 1981. ISBN 84-343-0331-0. 
  • Preckler, Ana María. Historia del Arte Universal de los siglos XIX y XX Volumen 2 (en castellà). Madrid: Complutense, 2003. ISBN 978-84-7491-707-9. 
  • Treves, Toby. «Moore i l'escultura prehispànica». A: Henry Moore. Barcelona: Fundació "La Caixa", 2006. ISBN 978-84-7664-906-0. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Figura_reclinada&oldid=34203735»