Vés al contingut

European Space Operations Centre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEuropean Space Operations Centre

ESOC Mission Control Room a Darmstadt
Dades
Nom curtESOC
TipusIGO
ObjectiusControl de terra de naus espacials
Idioma oficialen, fr
Història
Creació8 de setembre de 1967
Governança corporativa
Seu 
Organització
Head of EstablishmentThomas Reiter
Treballadors>750
Entitat matriuAgència Espacial Europea

Lloc webLloc web de l'ESOC
NotesESOC és un dels cinc centres principals de propietat i operat per l'Agència Espacial Europea

L'European Space Operations Centre (ESOC o en català: Centre Europeu d'Operacions Espacials) serveix com a centre principal de control de missions de l'Agència Espacial Europea (ESA) i està ubicat a Darmstadt, Alemanya. La funció principal de l'ESOC és l'operatòria de les naus espacials no tripulades en nom de l'ESA i la posada en marxa i les primeres fases d'òrbita (launch and early orbit phases o LEOP) com també missions de tercers.[1] El Centre també és responsable d'una sèrie d'operacions relacionades amb les activitats dins de l'ESA i en cooperació amb la indústria i els socis internacionals, incloent l'enginyeria de sistemes terrestres, desenvolupament de programari, la dinàmica de vol i de navegació, el desenvolupament d'eines de control de la missió i de les tècniques i els estudis de les deixalles espacials.[2]

Les activitats principals i actuals de l'ESOC comprenen l'operació de les missions planetàries i solars (Mars Express, Venus Express, Rosetta i Cluster II), missions d'astronomia i física fonamentals (Herschel, Planck, Integral i el XMM Newton) i observació terrestre (CryoSat2 i GOCE).

L'ESOC és responsable del desenvolupament, operació i manteniment de les estacions terrestres de la European Space Tracking (ESTRACK). Els equips del Centre també estan involucrats en la investigació i desenvolupament relacionats amb els conceptes avançats de control de la missió i reconeixement de situacions espacials, i les activitats de normalització relacionades amb la gestió de freqüència; operacions de la missió, el seguiment, telemetria i telecomandament, i, brossa espacial Arxivat 2010-01-25 a Wayback Machine..[3]

Missions

[modifica]

Les activitats principals i actuals de l'ESOC comprenen[4] les missions planetàries i solars (Mars Express, Venus Express, Rosetta i Cluster II), missions d'astronomia i física fonamentals (Herschel, Planck, Integral i el XMM Newton) i observació terrestre (CryoSat2 and GOCE).

A més a més, els equips del segment terrestre i el control de missió per les següents missions estan en preparació[4] i en formació:

  1. BepiColombo
  2. LISA Pathfinder
  3. Missió Gaia
  4. Swarm (missió de l'ESA)
  5. ADM-Aeolus
  6. Sentinel (missió espacial)

ESTRACK

[modifica]

ESOC alberga el centre de control per a la xarxa d'estacions de seguiment europeu de l'agència (ESTRACK). El nucli de la xarxa compren de 10 estacions en set països: Kourou (Guaiana Francesa), Maspalomas, Villafranca i Cebreros (Espanya), Redu (Bèlgica), Santa Maria (Portugal), Kiruna (Suècia), Perth i Nova Norcia (Austràlia) i Malargüe (Argentina). Els operadors treballen les 24 hores al dia, durant tot l'any, a l'ESOC per conduir el seguiment,[5] pujant telecomandes i descarregant telemetria i dades.

Activitats

[modifica]
Un model del XMM-Newton a l'ESOC

A més de les operacions de missions, una sèrie d'altres activitats també tenen lloc al Centre, la majoria de les quals estan directament relacionades amb les activitats d'operacions espacials de l'ESA.

  • Desenvolupament de programari: Sistemes de control de missions i les eines de gestió de les naus espacials[7]
  • Enginyeria d'estació terrestre: Disseny i desenvolupament de tecnologia de seguiment en l'espai profund[9]
  • Brossa espacial: Coordinació de la investigació de brossa de l'ESA i cooperació amb les agències d'arreu[10]
  • Control de freqüència: Ajuda la gestió de l'espectre de ràdio utilitzat per tots els operadors de satèl·lits[11]

Història

[modifica]

El European Space Operations Centre va ser inaugurat formalment a Darmstadt, Alemanya, el 8 de setembre de 1967 pel llavors Ministre d'Investigació de la República Federal d'Alemanya, Gerhard Stoltenberg. El seu paper va ser proporcionar el control de satèl·lits per a l'European Space Research Organisation (ESRO), que avui es coneix com la seva organització successora, l'Agència Espacial Europea (ESA).[12]

Les instal·lacions de l'ESOC compten avui en dia amb 90 treballadors a la zona oest de Darmstadt; s'empra el personal i els recursos prèviament assignats al European Space Data Centre (ESDAC), que s'havia establert en el 1963 per dur a terme càlculs orbitals.[12] Aquests van ser augmentats pel personal transferit de control de la missió de l'ESTEC per operar satèl·lits i administrar la xarxa d'estacions de seguiment ESTRACK.[13][14]

Dins de només vuit mesos, l'ESOC, com a part de l'ESRO, ja estava operant la seva primera missió, controlant l'ESRO-2B, un satèl·lit d'investigació científica i el primer de molts operats des l'ESOC per l'ESRO, posteriorment ESA.[12]

En el juliol de 2012, l'ESOC va operar 56 missions[15] que abasta la ciència, l'observació de la Terra, observatoris orbitals, la meteorologia i la física espacial.

Ubicació i expansió

[modifica]
ESOC a Darmstadt

L'ESOC està ubicat[16] a la zona oest de la ciutat de Darmstadt, a uns 500m de l'estació de ferrocarril principal, a Robert-Bosch-Straße 5. En el 2011, l'ESA va anunciar[17] la primera fase de la modernització anomenada ESOC II, seguit d'un projecte d'expansió valorat en 60 milions d'euros. El nou edifici estarà ubicat davant de Robert-Bosch-Straße, davant del centre actual.

Treballadors

[modifica]

A l'ESOC, l'ESA dona feina a aproximadament 800 persones, de les quals unes 250 són permanents i 550 contractats. L'equip de l'ESOC són rutinàriament enviats a treballar a un altre establiment de l'ESA, estacions ESTRACK, l'ATV Control Centre (Tolosa), el Columbus Control Centre (Oberpfaffenhofen) i en les instal·lacions associades a diversos països.[18]

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]