Samuel Eto'o

Samuel Eto'o

(2011)
Nom original	(fr) Samuel Eto’o Fils
Biografia
Naixement	Samuel Eto'o Fils 10 març 1981 (43 anys) Douala (Camerun)
President Federació Camerunesa de Futbol
11 desembre 2021 –
Dades personals
Altres noms	La pantera negra El lleó indomable
Alçada	180 cm
Pes	75 kg
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	1997 - 2019
Nacionalitat esportiva	Camerun
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Club actual	Antalyaspor Kulübü
Núm. esportiu	9
Trajectòria   Equip 1996–1997 Reial Madrid Castella 1997–1998 → cessió:  CD Leganés 30 (4) 1997–2000 Reial Madrid CF 3 (0) 1999–1999 → cessió:  RCD Espanyol 0 (0) 2000–2000 → cessió:  RCD Mallorca 19 (6) 2000–2004 RCD Mallorca 120 (48) 2004–2009 FC Barcelona 144 (108) 2009–2011 FC Inter de Milà 67 (33) 2011–2013 Anži Makhatxkalà 53 (25) 2013–2014 Chelsea FC 21 (9) 2014–2015 Everton FC 14 (3) 2015–2015 UC Sampdoria 18 (2) 2015–2018 Antalyaspor 73 (44) 2018–2018 Konyaspor 13 (6) 2018–2019 Qatar SC Doha 17 (6)   Selecció nacional 1997–2014   Camerun 118 (56)
Participà en
2014	Mundial de Futbol 2014
2010	Copa d'Àfrica de Nacions 2010
2010	Mundial de Futbol 2010
2008	Copa d'Àfrica de Nacions 2008
2006	Copa d'Àfrica de Nacions 2006
2004	Copa d'Àfrica de Nacions 2004
2002	Copa d'Àfrica de Nacions 2002
2002	Copa del Món de Futbol de 2002
2000	Copa d'Àfrica de Nacions 2000
2000	Jocs Olímpics d'Estiu de 2000
1998	Mundial de Futbol 1998
Família
Germans	David Eto'o Etienne Eto'o
Premis
(2015)  Golden Foot (març 2014)  Orde al Mèrit de la República del Daguestan (2006)  Trofeu Pitxitxi (2003, 2004, 2005, 2010)  Futbolista africà de l'any  European Medal of Tolerance (en)
Lloc web	samueletoo-officiel.com

Samuel Eto'o Fils (Nkon, Yaoundé, Camerun, 10 de març del 1981) és un exfutbolista camerunès d'ètnia bamoun amb nacionalitat espanyola. Exjugador de la selecció de futbol del Camerun i del Futbol Club Barcelona, actualment està retirat. Es va retirar el 7 de setembre de 2019. Eto'o ha estat guardonat amb el premi de Futbolista africà de l'any els anys 2003, 2004, 2005 i 2010, i és l'únic jugador africà en haver-ho aconseguit en quatre ocasions.

Primers anys

Samuel Eto'o és el fill d'un comptable d'una constructora que es va traslladar des de Douala a Yaoundé, la capital del país. Va néixer a Nkon, un poblat molt proper a la ciutat. Quan tenia 2 anys, la família es va traslladar a viure a Yaoundé i quan en va fer 6, se'n va tornar a Douala.

Carrera esportiva

Real Madrid

La trajectòria de Samuel Eto'o Fils es caracteritza per la seva precocitat i per la seva contundència. Amb unes condicions físiques excepcionals, el davanter camerunès ja va fer el salt al futbol europeu ben aviat, en la temporada 1997-98, quan el Reial Madrid va contractar-lo i va cedir-lo al CD Leganés (2a Divisió) quan només tenia 16 anys. Amb 17 anys i 3 mesos, ja va ser el jugador més jove del Mundial de França 98. Era l'únic dels 704 inscrits en la competició que havia nascut els anys vuitanta.

Després de disputar 30 partits amb el club i marcar només quatre gols, va tornar a Madrid al final de la temporada 1998/99. El gener de 1999 va ser cedit al RCD Espanyol, amb el qual només va jugar un partit, contra el Reial Valladolid a la Copa del Rei.

RCD Mallorca

La temporada 1999-00 va tornar de nou al Reial Madrid, aleshores entrenat per John Benjamin Toshack, qui va aconsellar que fos cedit, aquesta vegada al RCD Mallorca, on va aterrar el 19 de febrer de 2000 i on va militar durant quatre temporades. En aquesta etapa, el club mallorquí compartia els drets sobre el jugador amb el Reial Madrid. Com a jugador mallorquinista va esdevenir el màxim golejador de l'entitat balear en tota la seva història a la Lliga, amb 54 gols.

El Reial Madrid, la presidència del qual havia guanyat Florentino Pérez, va intentar vendre'l per 7 milions d'euros al Deportivo de La Corunya, però Eto'o s'hi va negar i va restar de nou cedit al Mallorca, després de guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Sydney amb la selecció del seu país, davant d'Espanya.

La temporada 2001-2002, amb Luis Aragonés com a entrenador, va jugar 33 partits, va marcar 13 gols i el Mallorca va disputar la primera fase de la Champions League. En la següent, però, amb aragonès a l'Atlètic de Madrid, Eto'o, que es va deixar portar pel seu temperament, va viure un any negatiu, amb targetes i expulsions.

El 2003, però, va conquerir la Copa del Rei, amb un gran partit a la final (va marcar 2 dels 3 gols que va encaixar el Recreativo de Huelva). A més, en aquesta temporada 2002-2003, va recuperar l'olfacte golejador i va marcar 15 gols a la Lliga i 5 a la Copa. Tot i que ell volia anar a un equip més important, va jugar una temporada més en l'equip balear, amb Aragonés, que els va salvar del descens gràcies als 9 gols que Eto'o va marcar en els vuit últims partits. Aquell any va guanyar la seva primera Pilota d'Or d'Àfrica, guardó que reeditaria el 2004.

FC Barcelona

Arriba al Barça l'estiu del 2004 després d'unes llargues negociacions amb el RCD Mallorca i Reial Madrid i del pagament d'un traspàs de 24 milions d'euros. Amb la seva arribada, Eto'o es converteix en el primer jugador camerunès de la història del FC Barcelona.

El seu primer any al Barça va significar la seva primera Lliga, competint en popularitat amb el "mediàtic" Ronaldinho. Eto'o, als seus vint-i-quatre anys, tenia ja, a més de dues Pilotes d'Or africanes, un envejable palmarès, amb dues Copes d'Àfrica (2000 i 2002), un or olímpic, una Copa del Rei amb el Mallorca i una Lliga amb el Barça.

Durant la Lliga es va comportar com una persona madura i no es va extralimitar amb els àrbitres ni amb els rivals, com solia ser habitual en ell i com va passar en la celebració del títol, quan va tenir una polèmica sortida de to en referir al Reial Madrid. Tot i que es va retractar de les seves paraules, el Comitè de Competició li va imposar una multa de 12.000 euros.

El seu gran objectiu era ser pichichi, però a Eto'o no li van atribuir un dels gols que ell i l'àrbitre van comptabilitzar i es va quedar a un d'igualar al que finalment seria màxim golejador, l'uruguaià del Vila-real Diego Forlán.

Tot i repetir una vegada i una altra que al Barça era feliç, dues setmanes abans d'acabar la temporada ja va reivindicar una millora de contracte, convençut que anava a ser Pitxitxi i Bota d'Or, però en els dos últims partits no va veure porta i fins i tot va fallar un penal, desequilibrat per l'ansietat. Tot i així, la directiva va escoltar les seves demandes i li va millorar el contracte, ampliant-lo fins a l'any 2010, com es faria amb Deco i Ronaldinho.

L'any 2005 va obtenir el premi del Fifa World Player al tercer millor jugador del món i durant aquella mateixa temporada va aconseguir el Pitxitxi de la lliga espanyola en marcar 26 gols. A nivell col·lectiu, el Barça va ser campió de la lliga espanyola i de la Champions League.

La següent temporada va ser l'altra cara de la moneda: Eto'o, a causa d'una lesió, es va perdre la primera meitat de la temporada i el seu equip va patir una sequera total de títols, deixant escapar la lliga en les darreres jornades.

El 28 de setembre del 2006 es lesiona de gravetat jugant un partit de Champions League davant el Werder Bremen i és baixa amb l'equip català per als cinc mesos següents. El 25 de febrer del 2007, torna a jugar com a titular marcant un gol, fent respirar una altra vegada l'optimisme al camp del Barça.

Durant l'estiu del 2008 es produeix el canvi de l'entrenador al primer equip del FC Barcelona (Frank Rijkard és substituït per Pep Guardiola) i es pren la decisió de procedir a una renovació de les figures més destacades de l'equip, donat el pobre rendiment dels últims dos anys (Ronaldinho és transferit a l'AC Milan i Deco al Chelsea FC). Samuel Eto'o és assenyalat inicialment pel nou entrenador com a candidat a ser transferit i el club comença els contactes tant per a aconseguir el seu traspàs com per a la seva substitució. Tanmateix, va passant l'estiu i finalment no es concreta la sortida del jugador camerunès, a la vegada que es posa en relleu la disposició del nou entrenador de comptar amb ell per a la temporada següent i la del jugador a implicar-se amb la nova etapa de l'equip.

Finalment, l'estiu del 2009 marxa del Futbol Club Barcelona amb destinació Milà per a jugar amb l'Inter. L'acord entre ambdós clubs suposa la transferència del jugador suec Zlatan Ibrahimovic al Barça, a més del pagament de 45 milions d'euros al club llombard.

Eto'o és internacional absolut amb la selecció de Camerun, de la qual n'és un dels seus principals referents, tant a nivell esportiu com simbòlic.

Vida personal

Al seu país, on és més popular que el mateix president, hi ha una escola de futbol apadrinada per Eto'o, l'École de Football des Brasseries du Cameroun, inaugurada pel president Joan Laporta i un centre de formació que també compta amb el patrocini de Samuel, la Kadji Sport Academy. Gràcies també a la seva fama, funcionen a ple rendiment una penya oficial anomenada Association des Supporters F. C. Barcelona i una altra a la Universitat de Douala, la població on es va criar el futbolista. A més, es publica una revista mensual, Etoogol, que segueix la trajectòria del capità de la selecció camerunesa.

Eto'o dedica tot el temps que pot a la seva esposa, Georgette i als seus dos fills, Maella i Étienne, que vol seguir els seus passos, i manté contacte habitual amb qui ell anomena "el meu germà Blanc", el davanter Albert Luque, qui el va ajudar molt quan ambdós militaven a les files del RCD Mallorca. Implicat en causes solidàries, el seu objectiu és convertir-se en el número 1 del món, no només com a futbolista, sinó també en la seva lluita contra el racisme i en l'ajuda als nens desemparats d'Àfrica.

Té dos germans també futbolistes, David i Etienne Eto'o.

Camerun

El setembre de 2021, Samuel Eto'o, va anunciar la seva candidatura a la presidència de la Federació de Futbol del Camerun (Fecafoot).

Estadístiques de carrera

Club

Aparicions i gols per club, temporada i competició

Club	Temporada	Lliga			Copa		Europa		Altres		Total
		Divisió	Part.	Gols	Part.	Gols	Part.	Gols	Part.	Gols	Part.	Gols
CD Leganés (cedit)	1997–98	Segona Divisió	28	3	2	1	0	0	—		30	4
Reial Madrid CF	1998–99	La Liga	1	0	0	0	0	0	—		1	0
	1999–2000	La Liga	2	0	0	0	3	0	1	0	6	0
	Total		3	0	0	0	3	0	1	0	7	0
RCD Espanyol (cedit)	1998–99	La Liga	0	0	1	0	0	0	—		1	0
RCD Mallorca	1999–00 (cedit)	La Liga	13	6	0	0	—		—		13	6
	2000–01	La Liga	28	11	5	2	—		—		33	13
	2001–02	La Liga	30	6	1	1	9	3	—		40	10
	2002–03	La Liga	30	14	6	5	0	0	—		36	19
	2003–04	La Liga	32	17	2	0	7	4	2	1	43	22
	Total		133	54	14	8	16	7	2	1	165	70
FC Barcelona	2004–05	La Liga	37	25	1	0	7	4	—		45	29
	2005–06	La Liga	34	26	0	0	11	6	2	2	47	34
	2006–07	La Liga	19	11	2	1	3	1	3	0	27	13
	2007–08	La Liga	18	16	3	1	7	1	—		28	18
	2008–09	La Liga	36	30	4	0	12	6	—		52	36
	Total		144	108	10	2	40	18	5	2	199	130
Inter de Milà	2009–10	Serie A	32	12	2	1	13	2	1	1	48	16
	2010–11	Serie A	35	21	4	5	10	8	4	3	53	37
	2011–12	Serie A	0	0	0	0	0	0	1	0	1	0
	Total		67	33	6	6	23	10	6	4	102	53
Anzhi Makhachkala	2011–12	Russian Premier League	22	13	1	0	0	0	—		23	13
	2012–13	Russian Premier League	25	10	3	2	16	9	—		44	21
	2013–14	Russian Premier League	6	2	0	0	0	0	—		6	2
	Total		53	25	4	2	16	9	—		73	36
Chelsea FC	2013–14	Premier League	21	9	3	0	9	3	2	0	35	12
Everton FC	2014–15	Premier League	14	3	1	0	4	1	1	0	20	4
UC Sampdoria	2014–15	Serie A	18	2	—		—		—		18	2
Antalyaspor	2015–16	Süper Lig	31	20	1	0	—		—		32	20
	2016–17	Süper Lig	30	18	0	0	—		—		30	18
	2017–18	Süper Lig	15	6	0	0	—		—		15	6
	Total		76	44	1	0	—		—		77	44
Konyaspor	2017–18	Süper Lig	13	6	1	0	—		—		18	6
Qatar SC	2018–19	Qatar Stars League	17	6	3	3	—		3	1	23	10
Total carrea			587	293	46	22	111	48	20	8	764	371

Internacional

Aparicions i gols per selecció i any

Selecció nacional	Anys	Part.	Gols
Camerun	1997	3	0
	1998	5	0
	1999	1	0
	2000	9	5
	2001	9	2
	2002	13	5
	2003	7	2
	2004	9	4
	2005	6	1
	2006	5	5
	2007	3	1
	2008	11	11
	2009	8	5
	2010	12	8
	2011	9	4
	2012	2	0
	2013	4	2
	2014	3	1
Total		118	56

Palmarès

Campionats estatals

• 3 Lligues espanyoles (FC Barcelona, 2004-05, 2005-06 i 2008-09)
• 2 Supercopes d'Espanya (FC Barcelona, 2005 i 2006)
• 2 Copes del Rei (Reial Mallorca, 2002-03 i FC Barcelona, 2008-09)
• 2 Copa Catalunya (FC Barcelona, 2004-05 i 2006-2007)
• 1 Coppa Italia (Inter de Milà, 2009-10)
• 1 Lliga italiana (Inter de Milà, 2009-10)

Copes internacionals

• 1 Copa Intercontinental (Reial Madrid, 1998)
• 1 Campionat del Món de Clubs (Inter de Milà, 2010)
• 2 Copa Africana de Nacions (Selecció del Camerun, 2000 i 2002)
• 1 Medalla d'or de Futbol als Jocs Olímpics d'estiu del 2000 (Selecció del Camerun)
• 4 Lligues de Campions (Reial Madrid, 1999-00), (FC Barcelona, 2005-06, 2008-09), (Inter de Milà, 2009-10).

Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
	Sydney 2000	futbol masculí

Distincions individuals

• Elegit millor davanter de la Lliga de Campions 2005-2006, per la UEFA.
• Elegit millor Futbolista africà de l'any durant quatre anys: 2003, 2004, 2005 i 2010, per davant de jugadors com Drogba o Essien.
• Pitxitxi de la lliga en 1 ocasió (Temporada 2005-2006).
• Tercer golejador europeu el 2006.
• Tercer millor jugador del món la temporada 2005-2006, per la FIFA.

Enllaços externs

• Selecció dels millors gols