Alessandro Del Piero (Conegliano, Província de Treviso, Itàlia, 9 de novembre de 1974), conegut com el Pinturicchio,[1] Godot,[1] L'Uccellino,[2] Alessandro Magno,[3] Alessandro Il Grande i[4] Il Capitano,[5] és un futbolista italià actualment retirat. Va començar la seva carrera futbolística amb el Calcio Padova, el 1988, i amb el qual va debutar com a professional tres anys més tard.
Després de jugar durant dues temporades al club paduà va ser transferit a la Juventus FC, on es va estar fins al juny de 2012. Amb el club torinès va obtenir 12 títols a nivell nacional (sis Serie A, una Serie B, una copa italiana, quatre supercopes italianes) i quatre a nivell internacional (una Lliga de Campions de la UEFA, una supercopa d'Europa, una Copa Intercontinental i una Copa Intertoto de la UEFA). A més, posseeix el rècord de ser el futbolista amb més partits disputats i més gols marcats amb la Juventus.[6][7][8][9]
Amb la selecció de futbol d'Itàlia va participar en quatre Eurocopes i en tres edicions de la Copa Mundial de Futbol, sent el seu millor resultat en el campionat obtingut a la Copa del Món de Futbol de 2006 després de guanyar França per 5-3 a la tanda de penals a la final.[10]
L'any 2000 va ser reconegut com el futbolista més ben pagat del món,[11] i el 2004 va ser inclòs a la llista FIFA 100 elaborada per l'exfutbolista Pelé a petició de la FIFA.[12] Alguns dels seus premis individuals han estat el Golden Foot, guanyant d'uns 1000 vots,[13] el Trofeu Bravo i el Pallone d'Argento. Amb 44 gols en 92 partits és el novè màxim golejador històric de la Lliga de Campions de la UEFA.[14]
Alessandro Del Piero va néixer a Conegliano el 9 de novembre de 1974. És fill de Gino, un electricista, i Bruna, mestressa de casa. Té dos germans: el més gran, Stefano, va ser futbolista professional durant poc temps amb la Unione Calcio Sampdoria, però va patir una greu lesió i va haver de retirar-se del futbol, sent actualment el seu representant;[15] i una germana adoptada de nacionalitat romanesa anomenada Beatrice.[16] Va passar tota la seva infància a la casa de la seva família a San Vendemiano (Província de Treviso). Jugava al futbol al pati de darrere de casa seva amb dos amics, Nelso i Pierpaolo.[17]
Tot i haver estat dedicat al futbol durant tant de temps, té un diploma en comptabilitat.[18] Després de cinc anys de festeig amb Sonia Amoruso, es van casar en secret el 12 de juny de 2005, a la petita parròquia de Mongreno, Torí.[19] La cerimònia va ser realitzada pel rector Luigi Ciotti, fundador i president del «Grup d'Abel», una associació voluntària de Torí.[20] El seu primer fill, Tobías, va néixer el 22 d'octubre de 2007 a la clínica Sant'Anna de la ciutat de Torí.[21] El 4 de maig de 2009, va néixer la seva segona filla anomenada Dorotea.[22] El 27 de desembre de 2010, va néixer la seva tercera filla a la qui va anomenar Sasha.[23]
Fora del món del futbol i de manera regular practica el golf, tennis i bàsquet.[24] És fanàtic i amic personal del base de Los Angeles Lakers, el canadenc Steve Nash,[15] i de l'excantant de la banda Oasis, Noel Gallagher.[25] L'any 2005, va aparèixer al vídeo Lord Don't Slow Me Down, autografiant-se la samarreta i entregant-la als membres de la banda.[26] El 2006, amb l'ocasió dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006 de Torí, va ser un dels rellevistes que va portar la torxa olímpica.[27]
Va començar a practicar el futbol al camp de la Parròquia de Saccon,[28][29] on entrenava de nit gràcies a un petit sistema d'electricitat que havia construït el seu pare.[30] Després va passar a l'equip de la seva ciutat natal, l'Associazione Calcio San Vendemiano exercint com a porter, ja que la seva mare pensava que d'aquesta manera era més probable que no sortís del partit ferit.[31] Això no obstant, el seu germà Stefano li va dir que era bo jugant a l'atac i va canviar-se de posició.[32]
Mentre jugava al San Vendemiano, el capellà del poble (també president de l'equip) va parlar amb alguns dirigents del Calcio Padova, inicialment sense èxit, ja que existia preocupació a causa de la prima contextura d'Alex.[33] Això no obstant, el 1992 va ser transferit per l'equip paduà i va ser inscrit a l'equip juvenil. Als 16 anys va aconseguir la seva primera oportunitat al futbol professional i va debutar a la Serie B tenint a l'exfutbolista Mauro Sandreani com a entrenador. La temporada següent va jugar deu partits i va fer el seu primer gol en la victòria del Padova contra el Ternana Calcio per 5-0.[34]
L'estiu de 1993, gràcies a les gestions de Giampiero Boniperti, va ser transferit a la Juventus Football Club per cinc mil milions de lires italianes, firmant un contracte per 150 milions de lires per temporades més premis,[35] després d'haver estat rebutjat per l'Associazione Calcio Milan, complint així el somni de poder pertànyer a la societat torinesa d'Alessandro.[31] Tot i que Giovanni Trapattoni el va promoure de seguida al primer equip, va ser transferit a l'equip juvenil on Antonello Cuccureddu entrenava, convertint-se de seguida líder de l'equip. Junt amb Fabrizio Cammarata, Christian Manfredini, Lorenzo Squizzi i Jonathan Binotto van conduir al club a guanyar el Torneig de Viareggio i el títol del Campionat Primavera.
- ↑ 1,0 1,1 «I Soprannomi dei Giocatori» (en italià). juworld.net. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Pipino il breve» (en italià). pipinoilbreve.it. Arxivat de l'original el 2009-05-15. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Alessandro Magno» (en italià). RAI, 1998. Arxivat de l'original el 2008-06-09. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Del Piero record: la Signora saluta Alessandro il grande» (en italià). mytag.it. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Del Piero da record: ma non sono felice» (en italià). sport.sky.it, 2010. Arxivat de l'original el 2010-04-08. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Statistiche - Classifiche Giocatori» (en italià). juworld.net. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Reti - Totale» (en italià). [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ «Del Piero sets Juve scoring record» (en anglès). People Daily, 2006. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Presenze - Totale» (en italià). [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ «Italia gana su cuarto Mundial en la tanda de penalties» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ «Your Verdict: 100 greatest ever footballers» (en anglès), 2000. Arxivat de l'original el 2009-06-11. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ «Pele's list of the greatest» (en anglès). BBC, 2004. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ «Alessandro del Piero ganó el "Golden Foot 2007"» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ Davide Rota i Jarek Owsianski. «Champions Cup/Champions League Topscorers - Overall» (en anglès). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 2007. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ 15,0 15,1 «Alessandro Del Piero» (en italià). juventus.com. Arxivat de l'original el 2010-12-27. [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ «Alex Del Piero» (en italià). kom.it. Arxivat de l'original el 2013-01-01. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ «Le luci di Del Piero» (en italià). RAI, 2001. Arxivat de l'original el 2012-05-13. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ «Intervista ad Alex Del Piero» (en italià). zai.net. [Consulta: 8 gener 2009].
- ↑ «Del Piero, dribbling sull'altare» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2005. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ «Torino, nozze segrete per Alex Del Piero» (en italià). La Repubblica, 2005. [Consulta: 19 gener 2009].
- ↑ «Del Piero, giorni d'oro E' nato il figlio Tobias» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2007. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ «Del Piero papà: nata Dorotea» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2009. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ Timothy Ormezzano. «Del Piero di nuovo papà» (en italià). La Repubblica, 2010. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ «FIFA World Cup @ Yahoo.com» (en anglès). Fifaworldcup.yahoo.com. Arxivat de l'original el 2007-02-20. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ Rick Broadbent. «Del Piero remaining loyal to the Old Lady» (en anglès). The Times, 2006. [Consulta: 19 gener 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Del Piero gets shirty whit Noel» (en anglès). The Sun, 2008. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ «Also Alex with the Olympic flame» (en anglès). juventus.com, 2006. Arxivat de l'original el 2007-10-14. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ Marisa Fumagalli. «Le ruspe nel campetto di Del Piero» (en italià). Corriere della Sera, 2009. [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ Anna Sandri. «Ruspe cancellano i primi gol di Alex» (en italià). La Stampa, 2009. Arxivat de l'original el 2014-04-29. [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ Germano Bovolenta, Nicola Cecere i Lodovico Maradei. «Ronaldo vs Del Piero cioe' il massimo» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2009. [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ 31,0 31,1 «Alex Del Piero» (en italià). specialissimo.it. [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ «Alessandro Del Piero Trivia» (en anglès). alessandrodelpiero.org. Arxivat de l'original el 2008-03-30. [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ Roberto Perrone. «il ragionier Del Piero: 5 gol in 350 minuti. pare anormale tanta e' la sua normalita'» (en italià). Corriere della Sera, 1994. [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ «Del Piero spegne 200 "candeline"» (en italià). TGcom, 2006. [Consulta: 20 gener 2013].
- ↑ Roberto Perrone, Stefano Agresti i Carlo Grandini. «Del Piero, tre passi nel futuro Juve» (en italià). Corriere della Sera, 1994. [Consulta: 20 gener 2013].
Alessandro Del Piero - Premis i guardons |
|---|
|
Itàlia
