Estrígil
Un estrígil, una estlèngida o una xistra (del grec ξύστρα o στλεγγίς i el llatí strigilis) és un rascador de metall llarg i fi que en la cultura grecoromana es feia servir per netejar-se el cos d'oli.
Va ser utilitzat primer pels etruscs després dels seus combats i posteriorment pels romans, com a forma de rentar-se a les termes.
Fins a l'època imperial es desconeixia el sabó i el seu ús mai no va estar molt difós entre els romans que s'untaven el cos amb oli i després el retiraven amb l'estrígil.[1]
En la cultura grega era tradició que els atletes sortissin a la sorra tots coberts per olis que, al final de la competició, es retiraven cerimoniosament juntament amb la pols i la brutícia del cos. Aquest ritual és el que va plasmar Lisip en el seu Apoxiomen.
No obstant això, algunes fonts clàssiques indiquen que l'estrígil també podia ser usat abans del bany i en absència d'aplicació d'olis prèvia per afavorir la transpiració i retirar les capes de pell morta. Així ho indica Aristòtil, i davant el grau d'abrasió del mètode, Hipòcrates recomana emprar l'esponja en el seu lloc, especialment en el cas de malaltia cutània aguda.[2]
Sarcòfags
[modifica]Es diu sarcòfag amb estrígils quan està tallat amb solcs paral·lels en forma de S que recorden a les marques deixades per aquests. Servia amb freqüència com a motiu decoratiu de sarcòfags romans i paleocristians.
Referències
[modifica]- ↑ Cowell, Frank. Life in ancient Rome. Nueva York: Putnam, 1980, p. 90. ISBN 9780399503283.
- ↑ Sansone, David. Greek athletics and the genesis of sport. Berkeley: University of California Press, 1988. ISBN 9780520060999.
-
Estrígils romans del segle I aC. -
Un atleta rentant-se l'esquena. -
Sarcòfag amb estrígils de l'Abadia de Sant Víctor de Marsella
Vegeu també
[modifica]