Eloy Alfaro
  | |
| Nom original | (es) José Eloy Alfaro Delgado |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 juny 1842 Cantó Montecristi (Equador) |
| Mort | 28 gener 1912 (69 anys) Quito (Equador) |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | Cementiri General de Guayaquil |
| President de l'Equador | |
| 16 gener 1906 – 12 agost 1911 ← Lizardo García – Carlos Freile Zaldumbide, Emilio Estrada → | |
| President de l'Equador | |
| 5 juny 1895 – 31 agost 1901 ← Vicente Lucio Salazar – Leónidas Plaza → | |
| Dades personals | |
| Ideologia | Liberalisme i laïcisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, comerciant |
| Partit | Partit Liberal Radical |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Liberalisme |
| Branca militar | Exèrcit de l'Equador |
| Rang militar | general de divisió |
| Conflicte | Liberal Revolution of Ecuador (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Ana Paredes Arosemena |
Signatura  | |
 | |
Eloy Alfaro Delgado (Montecristi, Equador, 1842 – Quito, Equador, 1912), militar i polític equatorià. President de l'Equador (05-06-1895 – 31-08-1901 i 16-01-1906 – 14-08-1911).
El general Eloy Alfaro és una de les figurs cabdals de la història equatoriana al tombant entre els segles XIX i XX. De família acomodada, inicialment es dedica al comerç, però de seguida es decanta cap a activitats polítiques, de caràcter liberal i enfrontat amb el conservadorisme del president Gabriel García Moreno. Les seves activitas l'obliguen a exiliar-se diverses vegades. El 1876 torna a l'Equador i amb el cop d'estat del general Ignacio Veintemilla entra al govern, tot i que aviat s'enemista amb el nou president i ha de tornar a l'exili.
La lluita contra la dictadura de Veintemilla centra les seves activitats a l'exili Amb el cop d'estat del 8 de juny de 1895 aconseguí el poder i el monopoli del parit liberal. Una vegada al poder emprengué una veritable revolució dins l'estat, basada en la separació definitiva entre Estat i Església, en la confiscació dels béns eclesiàstics, en la instauració de l'educació laica i pública i la legalització del matrimoni civil. També derogà definitivament la pena de mort, tot i que a vegades fou aplicada excepcionalment durant el seu mandat. Alfaro impulsà l'acabament del ferrocarril Guayaquil-Quito, fundà diversos instituts educatius i mostrà una certa preocupació pels problemes dels indígenes i de les dones.
Un aixecament a Guayaquil l'agost de 1911 contra Alfaro obliga l'ancià president a exiliar-se novament i el general Leónidas Plaza Gutiérrez imposa com a president a Carlos Freile Zaldumbide. Alfaro, intentant recuperar el poder, és fet presoner i confinat a la presó de Quito, que una manifestació assalta el 18 de gener de 1912 assassinant a Alfaro i a alguns dels seus lloctinents.
Referències
[modifica]
- Ayala Mora, Enrique. Nueva Historia del Ecuador (Corporación Editora Nacional, Quito, 1989).
- Salvador Lara, Jorge. Historia Contemporánea del Ecuador (Fondo de Cultura Económica, México, 1994).
| Precedit per: Vicente Lucio Salazar |
President de l'Equador 1895 – 1901 |
Succeït per: Leónidas Plaza |
| Precedit per: Lizardo García |
President de l'Equador 1906 – 1911 |
Succeït per: Carlos Freire Zaldumbide |