Eduard Nápravník
Aparença
Eduard Francevič Nápravník | |
Nom original | (cs) Eduard Nápravník |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 agost 1839 Býšť (Txèquia) |
Mort | 23 novembre 1916 (77 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi, Sant Petersburg |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, compositor, pedagog musical |
Gènere | Òpera i música clàssica |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Olga Schröder |
Eduard Francevič Nápravník, també conegut com a Eduard Fràntsevitx Napràvnik (en rus: Эдуа́рд Фра́нцевич Напра́вник) (Býšť, Königgrätz, 24 d'agost de 1839 – Sant Petersburg, Imperi Rus, 23 de novembre de 1916), fou un compositor i conductor d'orquestra txec i rus.
Estudià música en l'Escola d'orgue de Praga, després fou professor de l'Institut musical d'en Maydl, de Praga, després director d'orquestra de la capella privada del príncep Iussúpov, a Sant Petersburg, i més tard (des de 1869) director en cap d'orquestra del teatre Imperial de Rússia. Des de 1869 fins al 1881 dirigí els concerts de la Societat imperial russa de Música.
Composicions
[modifica]- Nijegorodsi (Els habitants de Nijni Nóvgorod) (1869).
- Harold (1886).
- Dubrovski (1895).
- Francesca de Rimini (1903).
- Quatre Simfonies.
- Una Suite.
- El dimoni, poema simfònic (sobre el poema de Mikhaïl Lérmontov)
- L'Orient, poema simfònic.
- Una Fantasia russa, per a piano i orquestra.
- Diversos lieder.
- Una Obertura solemne.
- Diverses marxes.
- La música per al Don Joan, d'Aleksei Konstantínovitx Tolstoi.
- Les melodies per a cant i orquestra El Voivoda, El Cosac, Tamara.
- Música di camera.
I diverses peces per a piano, etc.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm 37, pàg. 1058 (ISBN 84-239-4537-5)