Dorothy Maharam
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r juliol 1917  Parkersburg (Virgínia Occidental) | ||
| Mort | 27 setembre 2014 (97 anys) | ||
| Formació | Carnegie Institute of Technology Bryn Mawr College Institut d'Estudis Avançats de Princeton | ||
| Director de tesi | Anna Johnson Pell Wheeler | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques i teoria de la mesura | ||
| Ocupació | matemàtica, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Rochester | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Arnold Greenland (en)  , Vincent Christopher Peck (en) , Cesar Ernesto Silva (en) i Theodore Avery Bick (en) | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Arthur Harold Stone | ||
Dorothy Maharam Stone (Parkersburg, Virgínia Occidental, 1 de juliol de 1917 - Brookline, Massachusetts, 27 de setembre de 2014) va ser una matemàtica estatunidenca que va fer contribucions importants a la teoria de la mesura. Porten el seu nom el teorema de Maharam i l'àlgebra de Maharam.[1][2][3][4]
Biografia
[modifica]Dorothy Maharam va obtenir la llicenciatura a l'Institut Carnegie de Tecnologia, de la Universitat Carnegie Mellon, el 1937, i el doctorat al Bryn Mawr College el 1940, sota la supervisió d'Anna Johnson Pell Wheeler, la principal matemàtica nord-americana de la seva època, amb una dissertació titulada On measure in abstract sets. Part de la seva tesi va ser publicada a Transactions of the American Mathematical Society. Després va fer estudis postdoctorals a l'Institut d'Estudis Avançats a Princeton, Nova Jersey, on va ser la primera becària d'un programa Emmy Noether en matemáticas, gràcies a uns fons recollits per la professora Wheeler destinats a donar suport a joves dones matemàtiques.[4][5]
Maharam va ser professora a diverses universitats dels Estats Units i Gran Bretanya. Després d'haver treballat a la Universitat de Purdue, va ser professora visitant al Wellesley College de 1950 a 1951, i professora de la Universitat de Manchester de 1952 a 1961. Després de tornar als Estats Units, va començar a impartir classes a la Universitat de Rochester, on va romandre durant molts anys, amb breus interrupcions per a complir amb beques de treball postdoctoral a la Universitat Yale, la Universitat de Berkeley i la Universitat Nacional d'Austràlia.[4][5]
Gràcies a les seves contribucions a les matemàtiques, Maharam ha obtingut reconeixement internacional. Va ser pionera en la recerca de mesures finitament additives en enters.[4] El teorema de Maharam té un paper important en la teoria dels espais de Banach, va ser publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America el 1942. Un altre dels seus articles, publicat a la revista Annals of Mathematics el 1947, va introduir l'àlgebra de Maharam, àlgebres de Boole completes amb submesures contínues.[5]
Vida familiar
[modifica]Mentre estudiava a Princeton, hi va conèixer el seu col·lega matemàtic Arthur Harold Stone, amb qui es casaria a l'abril de 1942.[4][5] Van tenir dos fills, Ellen i David, que també es van dedicar a les matemàtiques. Maharam es va retirar el 2001 i va morir el setembre de 2014.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Gale, Thomson. American Men & Women of Science: Q-S, 2003, p. 1022. ISBN 0787665290.
- ↑ «Dorothy Stone Obituary».
- ↑ R. Daniel Mauldin, R. M. Shortt, Casar E. Silva. Measure and measurable dynamics. Proceedings of a Conference in honor of Dorothy Maharam Stone held September 17-19, 1987 (en anglès). Providence, Rhode Island: American Mathematical Society, vol. 94, 1989.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Riddle, Larry. «Dorothy Maharam Stone» (en inglés). Biographies of Women Mathematicians. Agnes Scott College, 22-02-2023. [Consulta: agost 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Macho Stadler, Marta. «Dorothy Maharam Stone, una respetada especialista en teoría de la medida» (en castellà). Mujeres con ciencia, 07-12-2021. [Consulta: 4 agost 2024].