Docimàsia
Docimàsia (del grec antic: δοκιμασία / dokimasía) prové del verb δοκιμάζειν / dokimadsei, que significa «provar» o «assajar». També es pot traduir com «examinar».
La docimàsia en l'antiga Grècia
[modifica]A l'antiga Grècia, la docimàsia (δοκιμασία) era l'examen oficial que estaven subjectes les persones, i de vegades els animals[1] i els objectes.[2] Això es feia en general per a comprovar la seva capacitat per a complir amb el seu càrrec públic (jutge, orador, polític o retòric).
Des de l'època clàssica, Atenes va imposar una docimàsia als joves lliures lliure (del grec antic: ἔφηϐος / éfebos, «efeb») abans d'integrar-los a la ciutadania (del grec antic: πολίτης / polítes, «ciutadà»). A partir del segle iv aC, aquest procediment va ser obligatori quan es requeria una concessió de ciutadania als estrangers de la ciutat.
Els càrrecs públics
[modifica]Les magistratures
[modifica]En Atenes, els ciutadans elegits o designats per sorteig a un càrrec públic eren examinats abans pels tesmotetes (del grec antic: θεσμοθέτης / thesmothétae, literalment «el que defineix la llei»), amb l'excepció dels ciutadans elegits per a compondre la Bulé (del grec antic: Βουλή / Boulé, «Consell» o «Assemblea»), que va patir la docimàsia part dels seus predecessors.
L'examen se centrava en l'elegibilitat del càrrec, és a dir, en els criteris d'edat (un mínim de 30 anys), la pertinença a una classe censitària,[Nota 1] l'absència de l'exclusió a causa d'acumulació de càrrecs incompatibles, l'exercici previ del mateix càrrec, o el càstig d'atímia (del grec antic: ἀτιμία / atimía, literalment «sense honor»).[3]
Els retòrics
[modifica]La dokimasia rhetoron (docimàsia dels retòrics) era un jurament que fèien els retòrics als tribunals, jurant per la mort i la ruïna de la família.[4]
Els efebs
[modifica]Els joves (efebs) havien de sotmetre's a la docimàsia per a verificar la seva edat i per a inscriure's a la llista de ciutadans del seu demos (del grec antic: δῆμος / demos, literalment «territori habitat i cultivat»).[2]
Els nous ciutadans
[modifica]En 427 aC, la ciutat de Platea va ser destruïda durant la Guerra del Peloponès. Els seus ciutadans van fugir cap a Atenes i van rebre la ciutadania atenenca, possiblement després d'haver aprovat la docimàsia de la seva nacionalitat i de la seva amistat amb la seva nova ciutat.[5]
L'obligació de la docimàsia per a adquirir la ciutadania atenesa no està datada abans del segle iv aC. Posteriorment, s'atorgava la ciutadania com una recompensa adaptada a les bondats de l'estranger honrat.[6] El procediment va ser imitat ràpidament, al segle iii aC, per altres ciutats que desitjaven augmentar la seva població d'una manera controlada.[6]
La docimàsia en la medicina
[modifica]En la medicina, el terme docimàsia s'utilitza per a entendre la complexitat de les proves dissenyades per a determinar si un fetus va néixer viu o mort.[7]
Una de les proves que es realitzen en l'autòpsia es diu docimàsia hidroestàtica, ideada per Galé, que consisteix en la col·locació dels pulmons i el cor del fetus en l'aigua: si els pulmons floten i el cor s'enfonsa, vol dir que els pulmons contenen aire i per tant el nen va néixer viu i va respirar. En cas que el cor també flota, això indicaria la producció de gas per putrefacció i per tant la prova no seria fiable, ja que no s'assegura que la flotabilitat dels pulmons es deu a l'aire inspirat. Per tant l'autòpsia s'ha de complementar amb altres verificacions.
La docimàsia en la química
[modifica]En química, la docimàsia és l'art de fer els assajos conduents per a determinar quelcom, especialment la naturalesa i la proporció dels metalls útils continguts en un mineral o en un aliatge.[7]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Feyel, 2006, p. 33-55.
- ↑ 2,0 2,1 Volkman, 1975.
- ↑ Oxford Dictionary of the Classical World
- ↑ Hansen, 1993, p. 158, nota 50.
- ↑ Kapparis, 1995, p. 359-380.
- ↑ 6,0 6,1 Feyel, 2007, p. 19-49.
- ↑ 7,0 7,1 Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. Docimàsia
Bibliografia
[modifica]- Feyel, Christophe. La dokimasia des animaux sacrifiés (en francès). Revue de philologie, de littérature et d'histoire anciennes, vol. LXXX, 2006. ISSN 0035-1652
- Feyel, Christophe. La dokimasia des nouveaux citoyens dans les cités grecques (en francès). Revue des Études Grecques, vol. 120, 2007. DOI 10.3406/reg.2007.7855
- Hansen, Mogens Herman. The Ancient Greek City-State: Symposium on the Occasion of the 250th Anniversary of the Royal Danish Academy of Sciences and Letters July, 1-4 1992 (en anglès), 1993.
- Kapparis, K. The athenian decree for the naturalisation of the Plataeans (en anglès). Greek, Roman and Byzantine Studies, 36, 1995.
- Volkmann, Hans. Dokimasia (en alemany). Der Kleine Pauly, vol. 2. Deutscher Taschenbuch Verlag, 1975.