Vés al contingut

Els Verds (Àustria)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Die Grünen)
Infotaula d'organitzacióEls Verds - Els Verds Alternatius
Die Grünen – Die Grüne Alternative
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaEcologisme, Social progressisme,
Centre-esquerra
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació12 de febrer de 1986 (VGÖ-ALÖ)
1993 (Die Grünen), Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Verd Europeu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaWerner Kogler Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantEva Glawischnig-Piesczek
JoventutsYoung Greens (en) Tradueix (2010–2017) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Format per
Afiliació internacionalGlobal Verda
Afiliació europeaVerds Europeus
Consell Federal
5 / 61
Consell Nacional
26 / 183
Eurodiputats
3 / 19
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.gruene.at

Facebook: diegruenen X: Gruene_Austria Instagram: diegruenen Youtube: UC5fz65IdlRTPMUoBLCJBZWA Flickr: 28784222@N08 Modifica el valor a Wikidata

Els Verds (en alemany Die Grünen - Die grüne Alternative) és un partit polític ecologista austríac.[1] Es va formar el 1986 amb el nom Grüne Alternative, modificat el 1993 per Die Grünen - Die grüne Alternative (Grüne). Forma part del Partit Verd Europeu i de Global Greens.

A les eleccions legislatives austríaques de 2019 va entrar de nou al parlament austríac i va entrar en un govern de coalició del Partit Popular d'Àustria (ÖVP) i Els Verds el 7 de gener de 2020 encapçalat per Sebastian Kurz, però va Kurz va dimitir el 9 d'octubre de 2021 degut a un escàndol polític per manipulació de sondatges d'opinió, [2] i la coalició va seguir endavant encapçalada per Alexander Schallenberg. A les eleccions legislatives austríaques de 2024 que va guanyar el Partit Liberal d'Àustria (FPÖ) els verds van va perdre 10 escons.[3]

Líders del partit

[modifica]
Eva Glawischnig-Piesczek.
  1. Freda Meissner-Blau (1986-1988)
  2. Johannes Voggenhuber (1988-1992)
  3. Peter Pilz (1992-1994)
  4. Madeleine Petrovic (1994-1995)
  5. Christoph Chorherr (1995-1997)
  6. Alexander van der Bellen (1997-2008)
  7. Eva Glawischnig-Piesczek (2008-2017)
  8. Ingrid Felipe (2017)
  9. Werner Kogler (2016-Actualitat)

Resultats electorals

[modifica]
Any Vots % Resultat +/- Govern
1983 93.798 (#4) 1,90
0 / 183
Extraparlamentari
1986 234.028 (#4) 4,82
8 / 183
Augment8 Oposició
1990 225.084 (#4) 4,78
10 / 183
Augment2 Oposició
1994 338.538 (#4) 7,31
13 / 183
Augment3 Oposició
1995 233.208 (#5) 4,81
9 / 183
Disminució4 Oposició
1999 342.260 (#4) 7,40
14 / 183
Augment5 Oposició
2002 464.980 (#4) 9,47
17 / 183
Augment3 Oposició
2006 520.130 (#3) 11,04
21 / 183
Augment4 Oposició
2008 509.936 (#5) 10,43
20 / 183
Disminució1 Oposició
2013 582.657 (#4) 12,34
24 / 183
Augment4 Oposició
2017 192.638 (#6) 3,80
0 / 183
Disminució24 Extraparlamentari
2019 664.055 (#4) 13,90
26 / 183
Augment26 Coalició amb l'ÖVP
2024 378,113 (#5) 8.0
15 / 183
Disminució11 Per determinar

President

[modifica]
Any Candidat 1a volta 2a volta
Vots % Resultat Vots % Resultat
1986 Freda Meissner-Blau 259,689 5.5 Derrota (3r) N/A
1992 Robert Jungk 266,954 5.7 Derrota (4t) N/A
1998 Gertraud Knoll 566,551 13.6 Derrota (2n) N/A
2004 no van participar
2010 no van participar
2016 Alexander Van der Bellen 913,218 21.3 2a Posició 2,472,892 53.8 Victòria
2022 2,299,592 56.7 Victòria N/A

Parlament Europeu

[modifica]
Any Vots % Escons +/–
1996 258,250 6.8 (#4)
1 / 21
1999 260,273 9.3 (#4)
2 / 21
Augment 1
2004 322,429 12.9 (#4)
2 / 18
=
2009 284,505 9.9 (#5)
2 / 17
=
2014 410,089 14.5 (#4)
3 / 18
Augment 1
2019 532,194 14.1 (#4)
2 / 19
Disminució 1
2024 390,503 11.08 (#4)
2 / 20
=

Referències

[modifica]
  1. Riding the populist wave: Europe's mainstream right in crisis. Cambridge, UK New York, NY: Cambridge University Press, 2021. ISBN 978-1-009-00686-6. 
  2. «Dimiteix el primer ministre d'Àustria per un escàndol de manipulació de sondatges d'opinió». Vilaweb, 09-10-2021. [Consulta: 9 octubre 2021].
  3. «Victòria sense precedents de l'extrema dreta al Parlament d'Àustria». 3CAT, 29-09-2024. [Consulta: 2 octubre 2024].