Destiny's Child
|
|||||
 (2013)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | Girl's Tyme | ||||
| Tipus | grup de música | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1990, Houston | ||||
| Data de dissolució o abolició | 2006 | ||||
| Activitat | |||||
| Activitat | 1990 – 2006 | ||||
| Segell discogràfic | Columbia Records Elektra Records Music World Entertainment | ||||
| Gènere | Rhythm and blues i música hip-hop | ||||
| Format per | LeToya Luckett (1990–2000) LaTavia Roberson (1990–2000) Kelly Rowland (1990–) Beyoncé (1990–) Michelle Williams (2000–) Farrah Franklin (2000–2001) | ||||
| Altres | |||||
Premis | |||||
| Lloc web | destinyschild.com | ||||
               
 | |||||
Destiny's Child va ser un grup grup de música de noies nord-americanes l'última i més coneguda formació de les quals estava formada per Beyoncé Knowles, Kelly Rowland i Michelle Williams.
El grup va començar la seva carrera musical com a Girl's Tyme, format el 1990 a Houston, Texas.[1] Després d'anys d'èxit limitat, el quartet format per Knowles, Rowland, LaTavia Roberson i LeToya Luckett va signar un contracte el 1997 amb Columbia Records com a Destiny's Child. El grup es va donar a conéixer després del llançament de la cançó "No, No, No" i el seu segon àlbum més venut, The Writing's on the Wall (1999), que contenia els senzills número u "Bills, Bills, Bills" i "Say My Name". Tot i l'èxit comercial i de la crítica, el grup va estar ple de conflictes interns i problemes legals, ja que Roberson i Luckett van intentar separar-se del mànager del grup, Mathew Knowles, al·legant favoritismes a Beyoncé i Kelly.
A principis de 2000, tant Roberson com Luckett van ser substituïdes per Williams i Farrah Franklin; no obstant això, Franklin va abandonar al cap de cinc mesos, deixant el grup com un trio. El seu tercer àlbum, Survivor (2001), els temes del qual el públic va interpretar com una canalització de l'experiència del grup, va produir els èxits mundials "Independent Women", "Survivor" i "Bootylicious". El 2001, van anunciar un parèntesi per seguir carreres en solitari.[2] El trio es va reunir dos anys després per publicar el seu cinquè i últim àlbum d'estudi, Destiny Fulfilled (2004), que va produir els èxits internacionals "Lose My Breath" i "Soldier ". Des de la dissolució oficial del grup el 2006, Knowles, Rowland i Williams s'han reunit en diverses ocasions, com a l'espectacle del descans de la Super Bowl del 2013 i al festival de Coachella del 2018.
Destiny's Child ha venut més de seixanta milions de discos a tot el món fins a l'actualitat.[3] Billboard classifica el grup com un dels majors trios musicals de tots els temps,[4] el novè artista/banda amb més èxit de la dècada de 2000,[5] va situar el grup en el lloc 68 de la seva llista All-Time Hot 100 Artists el 2008[6] i al desembre de 2016, la revista les va situar en la 90a posició d'artistes de discoteques més reeixit de tots els temps.[7] El grup va ser nominat a 14 premis Grammy, guanyant dues vegades el premi a la millor interpretació de R&B per un duo o grup amb veu i una vegada a la millor cançó de R&B.
Premis i nominacions
[modifica]Destiny's Child ha guanyat tres premis Grammy entre catorze nominacions. El grup també ha guanyat cinc American Music Awards, dos BET Awards, un BRIT Award, un Guinness World Record i dos MTV Video Music Awards.
Discografia
[modifica]- Destiny's Child (1998)
- The Writing's on the Wall (1999)
- Survivor (2001)
- 8 Days of Christmas (2001)
- Destiny Fulfilled (2004)
Referències
[modifica]- ↑ «Destiny's Child's Long Road To Fame (The Song Isn't Called 'Survivor' For Nothing)». MTV, 13-06-2005. Arxivat de l'original el 9 febrer 2014. [Consulta: 4 juny 2014].
- ↑ Staff, Billboard; Staff, Billboard. «Destiny’s Child To Take Hiatus» (en anglès americà), 06-12-2001. [Consulta: 28 juny 2022].
- ↑ Waxman, Olivia «Beyoncé and Destiny's Child to Release Original Track for First Time in Eight Years». time.com, 11-01-2013 [Consulta: 11 juny 2013].
- ↑ «Billboard Greatest Trios of All Time». Billboard. Arxivat de l'original el 30 abril 2008. [Consulta: 13 maig 2008].
- ↑ «Best of the 2000s. Artists of the Decade». Billboard p. 1. Prometheus Global Media. Arxivat de l'original el 13 setembre 2010. [Consulta: 7 juliol 2012].
- ↑ «The Billboard Hot 100 All-Time Top Artists». Billboard. Nielsen Business Media, Inc. Arxivat de l'original el 13 setembre 2008. [Consulta: 17 novembre 2008].
- ↑ «Greatest of All Time Top Dance Club Artists : Page 1». Arxivat de l'original el 7 juliol 2017. [Consulta: 21 abril 2020].
