Vés al contingut

Desprat

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Desprat
Imatge
Dades
TipusMasia i casa pairal Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle X Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud499 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Esteve d'en Bas (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Ignasi Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 07′ 01″ N, 2° 27′ 32″ E / 42.11708°N,2.45887°E / 42.11708; 2.45887
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC10728 Modifica el valor a Wikidata

Desprat o El Prat és una casa pairal de Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció

[modifica]

És una casa senyorial de grans dimensions, amb teulada a dues vessants. A la façana principal hi ha molts elements escultòrics, entre ells l'escut nobiliari a la part més alta de la façana, els balcons amb motius de pedra treballada d'estil gòtic.[1] Passat el portal hi ha un pati empedrat i una escala amb escultures amb motius d'animals. A la façana esquerra hi ha tres arcs, el del mig de grans dimensions, que conformen una galeria. Al davant i encerclant la casa hi ha una petita muralla i un gran jardí.[1]

Història

[modifica]

Segons tradició de família, la casa existia ja al segle x i es tenen notícies que l'any 1277, n'era senyor en Guillem Primer, ascendent de la família dels reis d'Aragó.[1]

A principis del segle xix, Esteve Desprat i de Gayolà marxà a Londres per a fer de preceptor del duc de Norfolk.[2] Mort sense descendència, fou succeït per la seva germana Maria Lluïsa,[3] que es va casar amb el militar Francisco de Galtero, natural de Màlaga.[4][2] L'hereva del matrimoni, Nicolasa de Galtero i Desprat,[5] es va casar amb el també militar Francesc de Casanova i Mir.[6][2][4] El 1900, el seu fill Eduard de Casanova i de Galtero (1840-1916)[7] va rebre el títol de marquès de Galtero de mans del papa Lleó XIII,[8] i el 1908, va restaurar la casa.[1]

Es va casar amb Maria de Vallès i Mas,[9] filla del baró de la Pobla Tornesa i vescomte de Bétera.[2] El seu fill Guillem de Casanova i Vallès es va casar amb Rosalia Dasí i Moreno, marquesa de Dosaigües, i tingueren una filla que morí a la casa als 15 anys.[2] A la seva mort, llegà la propietat a la seva neboda i fillola Roser d'Ugarte i de Casanova (1918-2014),[10][2] casada amb Manuel de Delás i de Jaumar (1911-1999),[11] VI baró de Vilagaià. L'actual propietari és el seu fill Manuel de Delàs i d'Ugarte, casat amb Socorro Hernández.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mas Desprat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Les cases pairals de Sant Esteve d'en Bas: El Prat». Puigsacalm, 109, març-maig 2011, pàg. 17-20.
  3. «María Luisa Desprat y de Gayolá». geneanet. Juan Ramon de Ros.
  4. 4,0 4,1 de Cadenas y Vicent, Vicente. Caballeros de la Orden de Santiago que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el siglo XIX. Segunda edición. Madrid: Hidalguía, 1993, p. 488. ISBN 84-87204-53-8. 
  5. «Nicolasa de Galtero y Desprat de Savasona». geneanet. Juan Ramon de Ros.
  6. «Francisco de Casanova y de Mir». geneanet. Juan Ramon de Ros.
  7. «Eduardo de Casanova y de Galtero». geneanet. Juan Ramon de Ros.
  8. de Cadenas y López, Ampelio Alonso. Suplemento al Elenco de grandezas y títulos nobiliarios españoles: Títulos vacantes y títulos extranjeros cuyo uso fue autorizado en España. Apéndice II. Madrid: Hidalguía, 1991, p. 40. ISBN 84-87204-29-5. 
  9. «María de Vallés y de Mas». geneanet. Juan Ramon de Ros.
  10. «Rosario de Ugarte y de Casanova». geneanet. María Socorro de Delàs Hernández.
  11. «Manuel de Delás y de Jaumar». geneanet. María Socorro de Delàs Hernández.