Desprat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia i casa pairal  | |||
| Construcció | segle X | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Altitud | 499 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa) | |||
| Localització | Sant Ignasi | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 10728 | |||
Desprat o El Prat és una casa pairal de Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]És una casa senyorial de grans dimensions, amb teulada a dues vessants. A la façana principal hi ha molts elements escultòrics, entre ells l'escut nobiliari a la part més alta de la façana, els balcons amb motius de pedra treballada d'estil gòtic.[1] Passat el portal hi ha un pati empedrat i una escala amb escultures amb motius d'animals. A la façana esquerra hi ha tres arcs, el del mig de grans dimensions, que conformen una galeria. Al davant i encerclant la casa hi ha una petita muralla i un gran jardí.[1]
Història
[modifica]Segons tradició de família, la casa existia ja al segle x i es tenen notícies que l'any 1277, n'era senyor en Guillem Primer, ascendent de la família dels reis d'Aragó.[1]
A principis del segle xix, Esteve Desprat i de Gayolà marxà a Londres per a fer de preceptor del duc de Norfolk.[2] Mort sense descendència, fou succeït per la seva germana Maria Lluïsa,[3] que es va casar amb el militar Francisco de Galtero, natural de Màlaga.[4][2] L'hereva del matrimoni, Nicolasa de Galtero i Desprat,[5] es va casar amb el també militar Francesc de Casanova i Mir.[6][2][4] El 1900, el seu fill Eduard de Casanova i de Galtero (1840-1916)[7] va rebre el títol de marquès de Galtero de mans del papa Lleó XIII,[8] i el 1908, va restaurar la casa.[1]
Es va casar amb Maria de Vallès i Mas,[9] filla del baró de la Pobla Tornesa i vescomte de Bétera.[2] El seu fill Guillem de Casanova i Vallès es va casar amb Rosalia Dasí i Moreno, marquesa de Dosaigües, i tingueren una filla que morí a la casa als 15 anys.[2] A la seva mort, llegà la propietat a la seva neboda i fillola Roser d'Ugarte i de Casanova (1918-2014),[10][2] casada amb Manuel de Delás i de Jaumar (1911-1999),[11] VI baró de Vilagaià. L'actual propietari és el seu fill Manuel de Delàs i d'Ugarte, casat amb Socorro Hernández.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mas Desprat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Les cases pairals de Sant Esteve d'en Bas: El Prat». Puigsacalm, 109, març-maig 2011, pàg. 17-20.
- ↑ «María Luisa Desprat y de Gayolá». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ 4,0 4,1 de Cadenas y Vicent, Vicente. Caballeros de la Orden de Santiago que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el siglo XIX. Segunda edición. Madrid: Hidalguía, 1993, p. 488. ISBN 84-87204-53-8.
- ↑ «Nicolasa de Galtero y Desprat de Savasona». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ «Francisco de Casanova y de Mir». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ «Eduardo de Casanova y de Galtero». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ de Cadenas y López, Ampelio Alonso. Suplemento al Elenco de grandezas y títulos nobiliarios españoles: Títulos vacantes y títulos extranjeros cuyo uso fue autorizado en España. Apéndice II. Madrid: Hidalguía, 1991, p. 40. ISBN 84-87204-29-5.
- ↑ «María de Vallés y de Mas». geneanet. Juan Ramon de Ros.
- ↑ «Rosario de Ugarte y de Casanova». geneanet. María Socorro de Delàs Hernández.
- ↑ «Manuel de Delás y de Jaumar». geneanet. María Socorro de Delàs Hernández.
