Cucurbita
 Fruits  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Cucurbitales |
| Família | Cucurbitaceae |
| Gènere | Cucurbita L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Cucurbita pepo |
.svg){kind=icon}
Cucurbita és un gènere de plantes angiospermes de la família de les cucurbitàcies (Cucurbitaceae). Són plantes natives d'Amèrica del Nord, Amèrica Central i Amèrica del Sud.[1]
En català qualsevol espècie cultivada d'aquest gènere es denomina carabasser i addicionalment pot rebre els noms de carabassera, carbasser i carbassera. Però aquestes denominacions són compartides amb d'altres gèneres de les cucurbitàcies com ara Cucumis, Lagenaria i Luffa.[2]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies anuals o perennes de tija reptant o enfiladissa, piloses i en algunes espècies amb circells ramificats. Poden atènyer grans dimensions, les tiges poder arribar a fer fins a 6 metres de llargària. Les fulles són de mida variable, palmades i més o menys lobulades, acostumen a tenir entre 3 i 7 lòbuls, tot i que de vegades només en tenen dos o cap. Els marges acostumen a ser serrats o dentats, de vegades amb un petit mucró. En algunes espècies són pudents. Les flors són grans i solitàries a les axil·les, presenten un receptacle en hipant de forma campanulada, cilíndrica o de cúpula, tenen 5 sèpals i un periant de color entre groc i taronja de forma campanulada amb 5 pètals soldats a la part inferior i cinc lòbuls , en algunes espècies són fragants. Les flors masculines, dites badocs en català, manquen de pistil·lodi i tenen un androceu format per tres estams, amb les teques de les anteres connates (soldades). A les flors femenines al gineceu ovari és ínfer, amb nombrosos òvuls, l'estil és curt i gruixut, habitualment amb tres estigmes bífids o fins a cinc lòbuls. L'androceu està representat per tres estaminodis. El fruit és una pepònide grossa, carnosa i amb moltes llavors.[3][4]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Cucurbita es reconeixen les 18 espècies següents:[1]
- Cucurbita andreana Naudin
- Cucurbita argyrosperma C.Huber
- Cucurbita cordata S.Watson
- Cucurbita cylindrata L.H.Bailey
- Cucurbita digitata A.Gray
- Cucurbita ecuadorensis Cutler & Whitaker
- Cucurbita ficifolia Bouché
- Cucurbita foetidissima Kunth
- Cucurbita galeottii Cogn.
- Cucurbita lundelliana L.H.Bailey
- Cucurbita maxima Duchesne
- Cucurbita melopepo L.
- Cucurbita moschata Duchesne
- Cucurbita okeechobeensis (Small) L.H.Bailey
- Cucurbita palmata S.Watson
- Cucurbita pedatifolia L.H.Bailey
- Cucurbita pepo L.
- Cucurbita radicans Naudin
Híbrids
[modifica]S'ha descrit el següent híbrid natural:[1]
- Cucurbita × scabridifolia L.H.Bailey
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Cucurbita:[1]
- Melopepo Mill.
- Ozodycus Raf.
- Pepo Mill.
- Pileocalyx Gasp.
- Sphenantha Schrad.
- Tristemon Scheele
Domesticació
[modifica]La utilització del fruits de les espècies d'aquest gènere és molt antiga, les restes arqueològiques demostren que eren utilitzats com a recipients a inicis de l'Holocè. La domesticació també es va fer molt aviat, s'estima que la primera espècie domesticada fou Cucurbita pepo farà uns 10.000 anys a Mèxic. Posteriorment i en diferents zones d'Amèrica altres quatre espècies foren domesticades per a la seva utilització com a aliment, incloses les llavors, Cucurbita argyrosperma, Cucurbita moschata, Cucurbita ficifolia i Cucurbita maxima.[7]
Conreu
[modifica]
D'entre tota la família de les cucurbitacees el gènere Cucurbita és el que menys ha menester calor. A partir de prop de 10 °C germina normalment. La sembra se sol fer l'abril o maig i cal una gran quantitat d'adob orgànic i molt d'espai. Creix amb gran rapiditat i els fruits acostumen a madurar a partir de l'agost.
Usos
[modifica]Les espècies cultivades són utilitzades per a l'alimentació humana, especialment els seus fruits, però també les llavors i fins i tot les flors.[8] La pasta de llavors moltes o la farina s'usen a la cuina.
Entre el 600 i 800 dC a l'imperi Chimú s'utilitzà per a comunicar amb un cordell que unia dos recipients fets amb el fruit ja assecat de la Cucurbita o la Lagenària o totes dues alhora.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cucurbita L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ «carabasser». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ Schaefer i Renner, 2011, p. 165.
- ↑ Nixon, Kevin C. Flora of North America (en anglès). vol. 6. via eFloras, Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria, 1977 [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ «Cucurbita L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 1010.
- ↑ Domic, Alejandra I.; VanDerwarker, Amber M.; Thakar, Heather B.; Hirth, Kenneth; Capriles, José M.; Harper, Thomas K.; Scheffler, Timothy E.; Kistler, Logan; Kennett, Douglas J. «Archaeobotanical evidence supports indigenous cucurbit long-term use in the Mesoamerican Neotropics» (en anglès). Nature. Scientific Reports volum=vol. 14, n. 1, 2024. DOI: 10.1038/s41598-024-60723-1.
- ↑ «Cucurbits (Cucurbita spp.)» (en anglès). Purdue University. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ Baldwin, Neil «There’s a 1,200-year-old Phone in the Smithsonian Collections Read more: http://www.smithsonianmag.com/innovation/theres-a-1200-year-old-phone-in-the-smithsonian-collections-180947641/#OgkHrXOhXdSA36H0.99 Give the gift of Smithsonian magazine for only $12! http://bit.ly/1cGUiGv Follow us: @SmithsonianMag on Twitter». Smithsonian Magazine, desembre 2013 [Consulta: 19 agost 2015].
Bibliografia
[modifica]- Schaefer, H.; Renner, S. S.. «Cucurbitaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. X. Springer, 2011, p. 112-174. DOI 10.1007/978-3-642-14397-7. ISBN 978-3-642-14396-0.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
