Crednerita
 Crednerita | |
|---|---|
 Crednerita de la pedrera Torr Works, Cranmore, Somerset, Anglaterra | |
| Fórmula química | CuMnO₂ |
| Epònim | Heinrich Credner  |
| Localitat tipus | Glücksstern mine, Gottlob hill (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.AB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.05 – Anhang |
| Dana | 7.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | plaques primes de sis cares; radial, semiesfèric o agregats esferulítics; revestiments terrosos |
| Estructura cristal·lina | a = 5.58Å, b = 2.87Å, c = 5.87Å, β = 104° |
| Color | negre |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra, marronosa |
| Diafanitat | opaca |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cnr |
| Referències | [1][2] |
La crednerita és un mineral de la classe dels òxids, que rep el seu nom del geòleg i mineralogista alemany Karl F. H. Credner (1809-1876). Va ser descoberta l'any 1847 a la mina Glücksstern, Gottlob Hill, Friedrichroda, Thuringia, Alemanya.
Característiques
[modifica]La crednerita és un òxid de coure i manganès, amb fórmula CuMnO₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant plaques primes de sis cares. També s'hi pot trobar de manera radial, semiesfèrica o en agregats esferulítics, així com formant revestiments terrosos. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crednerita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.
Formació i jaciments
[modifica]Es tracta d'un mineral secundari format a baixa temperatura, potser indicant un ambient químic reductor. Sol trobar-se associada a altres minerals com: psilomelana, hausmannita, malaquita, volborthita, barita, calcita, wad, cerussita, hidrocerussita i mendipita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita tan sols a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès).[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Crednerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2015].
- ↑ «Crednerite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 juliol 2015].
- ↑ Rosell Riba, Joan. Rocabruna i el seu entorn. La mina de les Ferreres. GMC, 2014, p. 128 [Consulta: 14 gener 2024].|coautors=Josep L. Garrido, Joan Viñals, Valentín Bártulos, Joan Vinyoles, Xavier Ortiz, Pedro Mingueza, Gemma Masons, Fermí Bobi}}