Vés al contingut

Cori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaCori
Diagrama mostrant el primer estadi observat d'un embrió humà. Modifica el valor a Wikidata
TEE5.11.3.1.1.0.3
Recursos externs
Grayp.60
EB Onlinescience/chorion-frondosum Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Fetus humà dins de l'amni.

El cori (anomenat capa laberíntica en gossos i ratolins)[1][2] és una de les membranes que existeix durant la gestació entre el fetus en desenvolupament i la seva mare. Es desenvolupa a partir del sincitiotrofoblast[3] i envolta l'embrió i altres membranes. Les vellositats coriòniques[4] emergeixen del cori, envaeixen l'endometri, i permeten el pas dels nutrients de la sang materna a la sang del fetus.[5]

L'estudi de mostres de d'aquestes vellositats del cori permet el diagnòstic precoç d'anomalies genètiques fetals amb una alta fiabilitat.[6] El procediment d'extracció, anomenat coriocentèsi o biòpsia corial, està indicat en determinades situacions i es pot fer per via transcervical o transabdominal. Com que és un mètode invasiu, cal tenir en compte els possibles riscs i ha d'efectuar-se amb precaució.[7][8]

Capes del cori

[modifica]

El cori està estructurat histològicament en 3 capes:[9]

∗ Capa reticular: Limitant amb la capa esponjosa de l'amni i formada per cèl·lules fusiformes, col·lagen tipus I, III, IV, V, VI i proteoglicans.

∗ Capa basal: Formada per fibres de col·lagen tipus IV, laminina i fibronectina.

∗ Capa trofoblàstica: Formada per cèl·lules rodones i poligonals, que varien la seva distància intercel·lular en funció de la proximitat amb el decidu.

Patologies del cori

[modifica]

Corioamnionitis

[modifica]

És una Infecció/inflamació del cori i de l'amni que afecta el líquid amniòtic i posa en perill la gestació.[10]

Vil·lositis

[modifica]

Infiltració de leucòcits polimorfonuclears (granulòcits) i mononuclears (agranulòcits) en l'estroma de les vellositats coriòniques. Acostuma a ser crònica. Més que una patologia corial per se és un signe d'un procés de major amplitud. Apareix sovint en les infeccions transplacentàries víriques, bacterianes, fúngiques o parasitàries. La infecció materna per citomegalovirus -sovint difícil de detectar- pot ocasionar vil·lositis, preeclàmpsia d'inici precoç[11] i un part preterme, a banda de tenir un efecte citopàtic directe sobre el fetus.[12] S'ha observat una associació amb valor predictiu entre la vil·lositis crònica materna i el desenvolupament d'enterocolitis necrotitzant i/o alteracions neurocognitives en nens de menys de 2 anys.[13] Quan l'origen dels canvis inflamatoris en les vellositats és desconegut, pot tractar-se d'un fenomen immunològic de refús antifetal.[14][15] En aquests casos -sense evidència de microorganismes causals, anomenats en anglès Villitis of Unknown Etiology- destaca la presència de limfòcits T i macròfags placentaris (cèl·lules de Hofbauer)[16] a les vellositats. A vegades, dita forma de vil·lositis cursa amb vasculitis i/o trombosi dels vasos corials, les quals són complicacions serioses de l'embaràs.[17] En casos determinats de vil·lositis crònica d'origen desconegut recurrent, causant de greus problemes gestacionals, un tractament preventiu amb corticoides i aspirina ha donat bons resultats.[18]

Intervil·lositis crònica histiocitària

[modifica]

No té una etiologia clara. És una alteració trofoblàstica caracteritzada per un infiltrat inflamatori crònic, amb monòcits, histiòcits (un tipus de macròfag circulant), edema i fibrosi a/de l'espai intervil·lós, sense destrucció tissular. Es considera una entitat anatomopatològica diferent a la vil·lositis d'origen desconegut, fortament associada amb l'avortament recurrent,[19][20] però ha estat descrita la coincidència dels dos trastorns en un elevat nombre de casos. La malaltia fou identificada l'any 1987 per primera vegada, el seu diagnòstic només és postnatal i comporta també un retard del creixement fetal.[21] Des del punt de vista histopatològic, cal esmentar que les cèl·lules inflamatòries que es veuen en aquest trastorn són positives al marcador immunohistoquímic CD68.[22] La intervil·lositis crònica es veu en dones amb malària placentària, principalment provocada per Plasmodium falciparum. Ara bé, en dits casos els histiòcits contenen material pigmentat i habitualment també existeixen lesions a les vellositats. Per això, i ja que té diverses característiques pròpies com ara una etiologia coneguda i unes possibilitats de recurrència pràcticament nul·les, s'ha proposat que la intervil·lositis vinculada amb la infecció palúdica es consideri una alteració particular des d'un punt de vista clínic.[23]

Mola hidatiforme

[modifica]

És una degeneració quística edematosa de les vellositats coriòniques, que afecta la placenta i a la resta del complex de l'òvul. Aproximadament, la seva incidència és de 1/1000 embarassos, sobre tot entre multípares o primípares d'edat avançada. Pot ser no invasora o ser perforant (antigament anomenada corioadenoma destruens o variant invasora de la malaltia trofoblàstica gestacional). Si aquest és el cas, ecogràficament s'aprecia una massa ecogènica vascularitzada que infiltra el miometri. A la RM pelviana sovint es veuen zones destruïdes a la cara interna miometral.[24] Les moles invasores poden produir perforacions uterines,[25] formar metàstasis a distancia[26] o progressar cap a un coriocarcinoma.[27] El procés etiològic de les moles és poc conegut, si bé es creu que pot existir un component genètic, divers segons sigui el tipus de mola.[28][29] La forma complerta és una patologia placentària d'origen androgenètic diploide (derivada dels cromosomes paterns), caracteritzada per degeneració hidròpica i hiperproliferació anormal de les vellositats associada a l'absència d'embrió.[30] La forma incomplerta presenta un cert nombre de vellositats normals. L'augment de l'hormona hCG circulant ocasionat pel teixit trofoblàstic anormal de la mola hidatiforme (o d'un coriocarcinoma) pot comportar alteracions tiroidals, com l'hipertiroïdisme, que -de vegades- es presenten en forma de tirotoxicosi.[31] En els casos de mola hidatiforme recurrent (MHR), es diferencien dos grups de pacients, un amb MHR d'origen androgenètic i un altre amb MHR amb complement diploide i origen biparental. El segon grup té un diagnòstic reproductiu dolent i la causa del seu trastorn ha estat relacionada amb mutacions en els gens NLRP7 y KHCD3L.[32]

Mola de Breus

[modifica]

Descrita per primera vegada per l'obstetra austríac Karl Breus l'any 1892. És un trombohematoma subcoriònic massiu de més d'1 cm de gruix i que ocupa, almenys, el 50% de la superfície fetal formant una massa fibrinosa. Acostuma a comportar una morbimortalitat fetal i perinatal alta (avortament, oligohidramni, retard del creixement intrauterí, mort intrauterina, despreniment prematur de placenta, part preterme).[33] Es pot presentar acompanyant un hematoma preplacentari derivat d'un sagnat dels vasos fetals de la superfície de la placenta.[34] S'ha descrit algunes vegades en dones sotmeses a tractament trombolític preventiu amb heparines de baix pes molecular.[35] Normalment, es manifesta per metrorràgies abundants i els estudis ecocardiogràfics permeten fer el diagnòstic diferencial amb altres patologies corials.[36] Durant el primer trimestre de gestació aquest tipus de mola no sempre es veu com una zona anecogènica "en mitja lluna" que envolta el sac embrionari. Es pot mostrar com una regió ecogènica poc diferenciada, un fet que complica molt el diagnòstic.[37] L'eco-doppler té especial utilitat a l'hora de valorar el grau d'afectació del sistema circulatori fetal.[38] En les mares la complicació més freqüent és l'anèmia, encara que en alguns casos s'ha observat hipertensió pulmonar greu o tromboembòlia pulmonar.[39]

Coriocarcinoma

[modifica]

També anomenat epitelioma maligne del cori, corioepitelioma o tumor trofoblàstic.[40] Pot ser gestacional, postgestacional[41] o no gestacional. La meitat, aproximadament, dels coriocarcinomes gestacionals tenen el seu origen en una mola hidatiforme. És un tipus de càncer molt agressiu i altament metàstasic. Té tendència a metastatitzar el cervell,[42] els pulmons, els ronyons i el fetge. Les manifestacions metastàtiques poden sorgir temps després d'iniciada la neoplàsia primària.[43] Les cèl·lules trofoblàstiques tenen una notable afinitat pels vasos sanguinis i per això aquests tumors metastatitzen principalment per la via hematògena. Al pulmó, moltes vegades, les metàstasis del coriocarcinoma presenten un aspecte particular (rodones, denses, múltiples i radioopaques), anomenat "en bala de canó".[44] Excepcionalment, les metàstasis d'un coriocarcinoma gestacional poden afectar la mare i també al nounat.[45] És un càncer sensible a diferents agents quimioteràpics o a combinacions de d'aquests compostos.[46] Gairebé sempre apareix després d'un embaràs (en un 50% per malignització d'una mola hidatiforme), excepte les poques vegades en les que s'inicia en un teratoma. A diferència de la mola, la proliferació cel·lular és del tot desordenada i les vellositats corials perden la seva estructura característica. S'observen grans aberracions nuclears, amb patrons histològics variats, i el creixement de la massa tumoral pot penetrar el miometri fins a perforar l'úter.[47] Rarament, aquest càncer es presenta sense estar relacionat amb la gestació, derivat d'un tumor ovàric primari[48] amb diferenciació trofoblàstica. Aquesta forma s'ha de tractar quirúrgicament i amb una combinació particular de quimioteràpics (bleomicina, etopòsid i platí).[49] De vegades, és difícil determinar el seu origen, ja que pot sorgir d'altres tumors d'estirp epitelial.[50] En ser un tumor de cèl·lules germinals pot aparèixer als testicles (en la seva forma pura representa només un 0,19% de tots els tumors testiculars).[51] Deriva en aquests casos de la línia trofoblàstica de les neoplàsies in situ de les cèl·lules germinals.[52] Són tumors que metastatitzen amb facilitat i precoçment i -a l'igual que la resta de coriocarcinomes- sovint a pulmons, fetge o cervell. El 50% dels pacients presenten metàstasis en el moment del diagnòstic de coriocarcinoma testicular i molts d'ells les tenen en òrgans diferents. Rares vegades es localitzen en el tracte gastrointestinal, sent l'estómac l'estructura afectada preferentment.[53]

Coriangiosi

[modifica]

Es tracta d'una alteració infreqüent, causada per un patró anòmal de creixement de les vellositats coriòniques que implica un gran augment del nombre de capil·lars a dites vellositats. El principal criteri histopatològic per diagnosticar-la és la presència de més de 10 capil·lars a -com a mínim- 10 vellositats terminals en -com a mínim- 3 camps microscòpics de baix augment de la placenta (~40X).[54] Normalment es veu a placentes de gestacions a termini. La seva etiologia és desconeguda, tot i que es creu que una hipoperfusió crònica placentària és un dels mecanismes causals. Aquesta patologia s'ha descrit en dones que viuen en zones de gran altitud, anèmiques, fumadores, amb gestació múltiple, diabètiques o que pateixen infeccions urinàries recurrents.[55][56] Alguns autors consideren la coriangiosi una reacció adaptativa conseqüent a fenòmens hipòxics i no una genuïna lesió de la placenta, ja que ha estat observada repetidament la seva presència en gestacions no complicades.[57] En qualsevol cas, valorant-la com un marcador d'hipòxia crònica uterina, s'ha associat amb un elevat índex de cesàries en casos en els que coincideixen diversos factors de risc.[58]

Corioangioma

[modifica]

És un tumor vascular benigne del teixit corial placentari, descrit per primera vegada l'any 1798 pel metge anglès Clarke.[59] No és un tumor trofoblàstic i es creu que deriva del mesènquima coriònic primitiu. S'observa en un ~1% de tots els embarassos i és el tipus histològic de tumor placentari més freqüent. Si la seva mida és inferior a 4 cm, no comporta complicacions perinatals. Quan sobrepassa els 4-5 cm (fet poc freqüent, que es presenta cada 1/16000-1/50000 gestacions), s'anomena corioangioma gegant i pot ocasionar greus alteracions de l'hemodinàmica fetal i insuficiència placentària.[60] És una de les causes de polihidramnios i d'hidropesia fetal.[61][62] Eventualment, poden provocar la mort fetal i greus complicacions hemorràgiques maternes.[63] Les tècniques poc invasives d'ablació i embolització s'utilitzen en cirurgia prenatal per tractar els grans corioangiomes,[64] tot i que alguns d'ells tenen un curs erràtic i evolucionen sense produir complicacions fetals.[65] Alguns dels més grans evolucionen cap a una necrosi progressiva que fa necessària la pràctica d'una cesària.[66] En determinats casos, diagnosticats durant el segon trimestre de gestació, pot ser convenient una lligadura dels vasos que irriguen el tumor.[67] Un petit nombre de corioangiomes es poden considerar atípics, ja que presenten canvis d'hipercel·lularitat i una inusual abundància de mitosis fàcil de confondre amb un procés cancerós. Emperò, són benignes i no requereixen tractaments especials.[68]

Pseudoquistosi coriònica

[modifica]

Es caracteritza per la presència de formacions quístiques llacunars sense epiteli parietal. Acostuma a presentar-se en mares diabètiques o amb preeclàmpsia i pot ser un signe d'hipòxia uterina.[69] La mida dels quists és molt petita, sovint microscòpica, i requereix mètodes especials per diagnosticar de forma poc invasiva el trastorn durant la gestació, com ara la tomografia de coherència òptica 3D.[70]

Quist subcoriònic

[modifica]

Generalment, es considera un tipus de quist placentari superficial. Poden ser múltiples i s'observen en un ~5-7% de placentes a termini. Alguns d'ells tenen ≥ 10 cm de diàmetre i presenten un hematoma intraquístic.[71] De vegades, comprimeixen els vasos de la membrana corioamniòtica i compliquen el curs de la gestació. Poden causar un retard del creixement fetal.[72] Aquesta patologia implica un seguiment ultrasonogràfic acurat abans de valorar una possible intervenció.[73]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sarkar, AA; Sabatino, JA; Sugrue, KF; Zohn, IE «s/PMC4768308/ Abnormal labyrinthine zone in the Hectd1-null placenta» (en anglès). Placenta, 2016 Feb; 38, pp: 16-23. DOI: 10.1016/j.placenta.2015.12.002. PMC: 4768308. PMID: 26907377 [Consulta: 26 febrer 2015].
  2. ↑ Romanucci, D «Placentation in the Dog -Tesi doctoral-» (en anglès). Kansas State College-Dep. Zoology, 1951, pàg. 32 [Consulta: 26 febrer 2015].
  3. ↑ Dempsey, EW; Luse, SA «Regional specializations in the syncytial trophoblast of early human placentas» (en anglès). J Anat, 1971 Ab; 108 (Pt 3), pp: 545-561. PMC: 1234189. PMID: 5575316 [Consulta: 26 febrer 2015].
  4. ↑ LifeMap «Chorionic Villus» (en anglès). A: Anatomical Compartments, Placenta. LifeMap Sciences, Inc, 2020; Jun 1 (rev), pàgs: 5. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2016 [Consulta: 2 agost 2020]. Arxivat 18 de novembre 2016 a Wayback Machine.
  5. ↑ Boyd, JD; Hamilton, WJ; Boyd, CA «The surface of the syncytium of the human chorionic villus» (en anglès). J Anat, 1968 Mar; 102 (Pt 3), pp: 553-563. PMC: 1231489. PMID: 5656142 [Consulta: 26 febrer 2015].
  6. ↑ Shin, YJ; Chung, J; Kim, DJ; Ryu, HM; et al «Quantitative fluorescent polymerase chain reaction for rapid prenatal diagnosis of fetal aneuploidies in chorionic villus sampling in a single institution» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2016 Nov; 59 (6), pp: 444-453. DOI: 10.5468/ogs.2016.59.6.444. PMC: 5120063. PMID: 27896246 [Consulta: 5 maig 2017].
  7. ↑ Saura, R; Longy, M; Horovitz, J; Grison, O; et al «Risks of transabdominal chorionic villus sampling before the 12th week of amenorrhea» (en castellà). Prenat Diagn, 1990 Jul; 10 (7), pp: 461-467. ISSN 0197-3851. DOI: 10.1002/pd.1970100708. PMID: 2235905 [Consulta: 24 juliol 2020].
  8. ↑ García-Posada R, Borobio V, Bennasar M, Illa M, et al «Biopsia corial transcervical: guía práctica» (en castellà). Diagn Prenat, 2012 Gen-Mar; 23 (1), pp: 2-10. DOI: 10.1016/j.diapre.2011.11.007. ISSN: 2173-4127 [Consulta: 30 agost 2017].
  9. ↑ Rivera, R; Caba, F; Smirnow, M; Aguilera, J; Larraín, A «Fisiopatología de la ruptura prematura de las membranas ovulares en embarazos de pretérmino» (en castellà). Rev Chil Osbstet Ginecol, 2004; 69 (3), pp: 249-255. DOI: 10.4067/S0717-75262004000300013. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 9 març 2017].
  10. ↑ Higgins, RD; Saade, G; Polin, RA; Grobman, WA; et al «Evaluation and Management of Women and Newborns With a Maternal Diagnosis of Chorioamnionitis: Summary of a Workshop» (en anglès). Obstet Gynecol, 2016 Mar; 127 (3), pp: 426-436. DOI: 10.1097/AOG.0000000000001246. PMC: 4764452. PMID: 26855098 [Consulta: 2 març 2017].
  11. ↑ Higgins, L; Vause, S; Tower, C «Cytomegalovirus infection in association with early onset pre-eclampsia» (en anglès). BMJ Case Rep, 2010 Nov 19; 2010, pp: bcr0320102803. DOI: 10.1136/bcr.03.2010.2803. PMC: 3030220. PMID: 22789552 [Consulta: 2 agost 2020].
  12. ↑ Stanek, J «Placental infectious villitis versus villitis of unknown etiology» (en anglès). Pol J Pathol, 2017; 68 (1), pp: 55-65. DOI: 10.5114/pjp.2017.67616. ISSN: 1233-9687. PMID: 28547981 [Consulta: 4 juny 2017].
  13. ↑ Torrance HL, Bloemen MC, Mulder EJ, Nikkels PG, et al «Predictors of outcome at 2 years of age after early intrauterine growth restriction» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 2010 Ag; 36 (2), pp: 171-177. DOI: 10.1002/uog.7627. ISSN: 0960-7692. PMID: 20217892 [Consulta: 16 desembre 2017].
  14. ↑ Kim, CJ; Romero, R; Chaemsaithong, P; Kim, JS «Chronic inflammation of the placenta: definition, classification, pathogenesis, and clinical significance» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2015 Oct; 213 (Supl 4), pp: S53-69. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.08.041. PMC: 4782598. PMID: 26428503 [Consulta: 17 març 2017].
  15. ↑ Kim, MJ; Romero, R; Kim, CJ; Tarca, AL; et al «Villitis of Unknown Etiology is Associated with a Distinct Pattern of Chemokine Up-regulation in the Feto-maternal and Placental Compartments: Implications for Conjoint Maternal Allograft Rejection and Maternal Anti-fetal Graft-versus-Host Disease» (en anglès). J Immunol, 2009 Mar 15; 182 (6), pp: 3919-3927. DOI: 10.4049/jimmunol.0803834. PMC: 2754231. PMID: 19265171 [Consulta: 17 març 2017].
  16. ↑ Reyes, L; Golos,. «Hofbauer Cells: Their Role in Healthy and Complicated Pregnancy» (en anglès) pp: 2628. DOI: 10.3389/fimmu.2018.02628. [Consulta: 24 juliol 2020].
  17. ↑ Tamblyn, JA; Lissauer, DM; Powell, R; Cox, P; Kilby, MD «The immunological basis of villitis of unknown etiology - review» (en anglès). Placenta, 2013 Oct; 34 (10), pp: 846-855. ISSN 0143-4004. DOI: 10.1016/j.placenta.2013.07.002. PMID: 23891153 [Consulta: 17 març 2017].
  18. ↑ Boog G, Le Vaillant C, Alnoukari F, Jossic F, et al «Combining corticosteroid and aspirin for the prevention of recurrent villitis or intervillositis of unknown etiology» (en anglès). J Gynecol Obstet Biol Reprod (Paris), 2006 Jun; 35 (4), pp: 396-404. DOI: 10.1016/s0368-2315(06)76411-0. ISSN: 2468-7847. PMID: 16940908 [Consulta: 16 desembre 2017].
  19. ↑ Boyd, TK: Redline, RW «Chronic Histiocytic Intervillositis: A Placental Lesion Associated With Recurrent Reproductive Loss» (en anglès). Hum Pathol, 2000 Nov; 31 (11), pp: 1389-1396. ISSN 0046-8177. PMID: 11112214 [Consulta: 24 juliol 2020].
  20. ↑ Rodríguez Bújeza, AB; Román de la Peña, A; González Blanco, I; Torres Nieto, MA; et al «Intervellositis histiocítica crónica y aborto de repetición» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2002 Gen; 45 (2), pp: 72-75. DOI: 10.1016/S0304-5013(02)75734-8. ISSN: 0304-5013 [Consulta: 19 juny 2017].
  21. ↑ Sabra S, Zurriaga CR, Saborit A, Gómez Roig MD «A series of rare chronic histiocytic intervillositis cases and its association with fetal growth restriction» (en anglès). Gynecol Obstet Res Open J, 2016; 3 (2), pp: 26-31. Arxivat de l'original el 23 de juny 2022. DOI: 10.17140/GOROJ-3-133. ISSN: 2377-1542 [Consulta: 19 juny 2017].
  22. ↑ Freitag L, von Kaisenberg C, Kreipe H, Hussein K «Expression analysis of leukocytes attracting cytokines in chronic histiocytic intervillositis of the placenta» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2013 Maig; 6 (6), pp: 1103–1111. ISSN: 1936-2625. PMC: 3657363. PMID: 23696928 [Consulta: 19 juny 2017].
  23. ↑ Contro E, deSouza R, Bhide A «Chronic intervillositis of the placenta: A systematic review» (en anglès). Placenta, 2010 Des; 31 (12), pp: 1106-1110. DOI: 10.1016/j.placenta.2010.10.005. ISSN: 0143-4004. PMID: 21035849 [Consulta: 17 desembre 2017].
  24. ↑ Kang, O; Desai, PK «Invasive mole» (en anglès). Radiopaedia.org, 2010; Jun 19, pàgs: 2 [Consulta: 13 juny 2017].
  25. ↑ Hilario de la Rosa, J; Rui Wamba, MJ; Usandizaga, JM «Mola invasora y abdomen agudo: a propósito de un caso» (en castellà). Clin Invest Ginecol Obstet, 2002 Mar; 21 (3), pp: 110-113. ISSN 0210-573X [Consulta: 2 agost 2020].
  26. ↑ Yao, K; Gan, Y; Tang, Y; Tang, J; et al «An invasive mole with bilateral kidney metastases: A case report» (en anglès). Oncol Lett, 2015 Des; 10 (6), pp: 3407–3410. DOI: 10.3892/ol.2015.3768. PMC: 4665133. PMID: 26788142 [Consulta: 2 agost 2020].
  27. ↑ Kaneta, Y; Yoshiyama, R; Inagaki, N; Toyoshima, K; et al «Gestational Choriocarcinoma Whose Responsible Pregnancy was a Complete Hydatidiform Mole Identified by PCR Analysis with New Sequence Tagged Site Primers» (en anglès). Jpn J Clin Oncol, 1999 Oct; 29 (10), pp: 504-508. ISSN 1465-3621. DOI: 10.1093/jjco/29.10.504. PMID: 10645807 [Consulta: 2 agost 2020].
  28. ↑ Golfier, F «Mola hidatiforme» (en castellà). Orphanet, 2011; Mar, pàgs: 3 [Consulta: 27 febrer 2015].
  29. ↑ Savage, PM; Sita-Lumsden, A; Dickson, S; Iyer, R; et al «The relationship of maternal age to molar pregnancy incidence, risks for chemotherapy and subsequent pregnancy outcome» (en anglès). J Obstet Gynaecol, 2013 Ma; 33 (4), p. 406-411. DOI: 10.3109/01443615.2013.771159. PMID: 23654327 [Consulta: 28 febrer 2015].
  30. ↑ Candelier, JJ «La môle hydatiforme complète» (en francès). Med Sci (Paris), 2015 Oct; 31 (10), pp: 861-868. DOI: 10.1051/medsci/20153110012. ISSN: 1958-5381. PMID: 26481025 [Consulta: 12 juny 2017].
  31. ↑ Kamath BR, Rao KJ, Mayadunne AA «Thyrotoxicosis in pregnancy: A case report» (en anglès). J Sci Res Med Sci, 2001 Oct; 3 (2), pp: 113-115. ISSN: 1029-4066. PMC: 3174707. PMID: 24019717 [Consulta: 15 maig 2017].
  32. ↑ Galaz-Montoya, CI; Razo-Aguilera, G; Grether-González, P; Aguinaga-Ríos, M «Aspectos genéticos de la mola hidatidiforme» (en castellà). Perinatol Reprod Hum, 2015 Jul-Set; 29 (3), pp: 113-117. DOI: 0.1016/j.rprh.2015.12.005. ISSN: 0187-5337 [Consulta: 12 juny 2017].
  33. ↑ Nishida N, Suzuki S, Hamamura Y, Igarashi K, et al «Massive Subchorionic Hematoma (Breus' Mole) Complicated by Intrauterine Growth Retardation» (en anglès). J Nippon Med Sch, 2001 Feb; 68 (1), pp: 54-57. DOI: 10.1272/jnms.68.54. ISSN: 1347-3409. PMID: 11180702 [Consulta: 13 juny 2017].
  34. ↑ Loi K, Tan KT «Massive pre-placental and subchorionic haematoma» (en anglès). Singapore Med J, 2006 Des; 47 (12), pp: 1084-1086. ISSN: 0037-5675. PMID: 17139407 [Consulta: 3 desembre 2017].
  35. ↑ De Sancho MT, Khalid S, Christos PJ «Outcomes in women receiving low-molecular-weight heparin during pregnancy» (en anglès). Blood Coagul Fibrinolysis, 2012 Des; 23 (8), pp: 751-755. DOI: 10.1097/MBC.0b013e328358e92c. PMC: 4004025. PMID: 22964770 [Consulta: 3 desembre 2017].
  36. ↑ de Miguel, S; Álvarez, C; Suárez, P; Gutiérrez, S; et al «Diagnóstico prenatal de trombohematoma subcoriónico masivo (mola de Breus)» (en castellà). Rev Chil Obstet Ginecol, 2016; 81 (2), pp: 126-129. DOI: 10.4067/S0717-75262016000200008. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 13 juny 2017].
  37. ↑ Baldawa, PS «Imaging Diagnostic Dilemma of Large Subchorionic Hematoma» (en anglès). Indian Journal of Clinical Practice, 2014 Mar; 24 (10), pp: 970-973. ISSN: 0971-0876 [Consulta: 13 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ Richards DS, Bennett BB «Prenatal ultrasound diagnosis of massive subchorionic thrombohematoma» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 1998 Maig; 11 (5), pp: 364-366. DOI: 10.1046/j.1469-0705.1998.11050364.x. ISSN: 1469-0705. PMID: 9644779 [Consulta: 9 octubre 2017].
  39. ↑ Hasbun, J; Morales, C; Conte, G; Blumel, B; Muñoz, H «Trombohematoma subcoriónico masivo: una patología placentaria emergente» (en castellà). Rev Chil Obstet Ginecol, 2010; 75 (5), pp: 329-338. DOI: 10.4067/S0717-75262010000500010. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 9 octubre 2017].
  40. ↑ Bishop, BN; Edemekong, PF «Choriocarcinoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 29; NBK535434 (rev), pàgs: 8. PMID: 30571055 [Consulta: 25 juliol 2019].
  41. ↑ Agustín, A; Savirón, R; Lerma, D; et al «Coriocarcinoma postgestacional» (en castellà). Rev Chil Obstet Ginecol [online], 2015; 80 (5), pp: 405-411. DOI: 10.4067/S0717-75262015000500009. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 30 agost 2017].
  42. ↑ Song, L; Li, Q; Yin, R; Wang, D «Choriocarcinoma with brain metastasis after term pregnancy: A case report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Oct; 97 (42), pp: e12904. DOI: 10.1097/MD.0000000000012904. PMC: 6211910. PMID: 30335019 [Consulta: 25 juliol 2020].
  43. ↑ Izaguirre, GA; Rivas, BA; Hasbun, B; Henríquez, DT «Hallazgo incidental post mortem de coriocarcinoma uterino con metástasis multiorgánica. Reporte de caso» (en castellà). Rev Latinoamer Patol Clin, 2016; 63 (4), pp: 196-201. ISSN: 0185-6014 [Consulta: 26 abril 2017].
  44. ↑ Weerakkody, Y «Choriocarcinoma». Radiopaedia.org, 2017; Gen 23, pàgs: 3 [Consulta: 25 juny 2017].
  45. ↑ Mailly N, Delord JP, Dubois A, Gandia P «Choriocarcinome placentaire métastatique chez la mère et son nouveau né: à propos d'un cas» (en francès). J Radiol, 2008 Abr; 89 (49), pp: 517-520. DOI: 10.1016/S0221-0363(08)71458-6. ISSN: 2211-5706. PMID: 18477961 [Consulta: 25 juny 2017].
  46. ↑ Hiramatsu, Y; Masuyama, H; Ishida, M; Murakami, K; Sakurai, M «Term delivery choriocarcinoma patient with brain and lung metastases successfully treated by etoposide, methotrexate, actomycin D, cyclophosphamide and vincristine (EMA-CO) chemotherapy» (en anglès). Acta Med Okayama, 2005 Oct; 59 (5), pp: 235-238. DOI: 10.18926/AMO/31972. ISSN: 0386-300X. PMID: 16286962 [Consulta: 2 abril 2017].
  47. ↑ Yousefi, Z; Mottaghi, M; Rezaei, A; Ghasemian, S «Abnormal Presentation of Choriocarcinoma and Literature Review» (en anglès). Iran J Cancer Prev, 2016 Ab 24; 9 (2), p. e4389. DOI: 10.17795/ijcp-4389. PMC: 4951767. PMID: 27482332 [Consulta: 28 febrer 2017].
  48. ↑ Oladipo, A; Mathew, J; Oriolowo, A; Lindsay, I; et al «Nongestational choriocarcinoma arising from a primary ovarian tumour» (en anglès). BJOG, 2007 Oct; 114 (10), pp: 1298-1300. DOI: 10.1111/j.1471-0528.2007.01486.x. ISSN: 1471-0528. PMID: 17877684 [Consulta: 9 març 2017].
  49. ↑ Lv L, Yang K, Wu H, Lou J, Peng Z «Pure choriocarcinoma of the ovary: a case report» (en anglès). J Gynecol Oncol, 2011 Jun 30; 22 (2), pp: 135-139. DOI: 10.3802/jgo.2011.22.2.135. PMC: 3152755. PMID: 21860741 [Consulta: 30 agost 2017].
  50. ↑ Park, SY; Lee, DE; Park, HJ; Kim, KC; Kim, Y «Retroperitoneal nongestational choriocarcinoma in a 25-year-old woman» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2014 Nov; 57 (6), pp: 544–548. DOI: 10.5468/ogs.2014.57.6.544. PMC: 4245352. PMID: 25469347 [Consulta: 9 març 2017].
  51. ↑ Puri, S; Sood, S; Mohindroo, S; Kaushal, V «Cytomorphology of lung metastasis of pure choriocarcinoma of testis in a 58-year-old male» (en anglès). J Cancer Res Ther, 2015 Oct-Des; 11 (4), pp: 1035. DOI: 10.4103/0973-1482.154010. ISSN: 0973-1482. PMID: 26881635 [Consulta: 9 març 2017].
  52. ↑ Williamson, SR; Delahunt, B; Magi-Galluzzi, C; Algaba, F; et al «The World Health Organization 2016 classification of testicular germ cell tumours: a review and update from the International Society of Urological Pathology Testis Consultation Panel» (en anglès). Histopathology, 2017 Feb; 70 (3), pp: 335-346. DOI: 10.1111/his.13102. ISSN: 1365-2559. PMID: 27747907 [Consulta: 9 abril 2017].
  53. ↑ Lowe K, Paterson J, Armstrong S, Walsh S, et al «Metastatic Testicular Choriocarcinoma: A Rare Cause of Upper GI Bleeding» (en anglès). ACG Case Rep J, 2015 Oct; 3 (1), pp: 36–38. DOI: 10.14309/crj.2015.94. PMC: 4612755. PMID: 26504875 [Consulta: 29 novembre 2017].
  54. ↑ Ziadie, M «Chorangiosis» (en anglès). PathologyOutlines.com, 2015; Oct 7, pàgs: 2 [Consulta: 31 agost 2017].
  55. ↑ De La Ossa, MM; Cabello-Inchausti, B; Robinson, MJ «Placental chorangiosis» (en anglès). Archives of Pathology & Laboratory Medicine, 2001 Set; 125 (9), pp: 1258. DOI: 10.1043/0003-9985(2001)125<1258:PC>2.0.CO;2. ISSN: 1543-2165. PMID: 11520290 [Consulta: 17 març 2017].
  56. ↑ González Santacruz, M; Tarazona Fargueta, JL; Alenda González, C; Jiménez Cobo, B «Muerte perinatal en una gestación múltiple asociada a corangiosis placentaria» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2006 Des; 65 (6), pp: 632-634. DOI: 10.1157/13095863. ISSN: 1695-9531. PMID: 17194339 [Consulta: 17 març 2017].
  57. ↑ Stanek, J «Chorangiosis of Chorionic Villi: What Does It Really Mean?» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2016 Jun; 140 (6), pp: 588-593. DOI: 10.5858/arpa.2015-0160-OA. ISSN: 1543-2165. PMID: 27232351 [Consulta: 15 novembre 2017].
  58. ↑ Petersen SS, Khangura R, Davydov D, Zhang Z, Sangha R «Placental Chorangiosis: Increased Risk for Cesarean Section» (en anglès). Case Rep Obstet Gynecol, 2017 Maig; 2017, pp: 5610945. DOI: 10.1155/2017/5610945. PMC: 5457765. PMID: 28607782 [Consulta: 15 novembre 2017].
  59. ↑ Clarke, J «Account of a Tumour Found in the Substance of the Human Placenta» (en anglès). Phil Trans R Soc Lond, 1798; Gen 1, pp: 361-368. DOI: 10.1098/rstl.1798.0016. ISSN: 1471-2970 [Consulta: 3 setembre 2017].
  60. ↑ López Soto, Á; Martínez Uriarte, J; Martínez Pérez, B; Rubio Ciudad, M; et al «Corioangioma gigante placentario» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2015; Des, pàgs: 6. Arxivat de l'original el 2017-03-18. DOI: 10.1016/j.pog.2015.08.005. ISSN: 0304-5013 [Consulta: 16 març 2017]. Arxivat 2017-03-18 a Wayback Machine.
  61. ↑ Abdalla, N; Bachanek, M; Trojanowski, S; Cendrowski, K; Sawicki, W «Placental tumor (chorioangioma) as a cause of polyhydramnios: a case report» (en anglès). Int J Womens Health, 2014 Nov 20; 6, pp: 955-959. DOI: 10.2147/IJWH.S72178. PMC: 4242403. PMID: 25429242 [Consulta: 26 abril 2017].
  62. ↑ Duro, EA; Moussou, I «Placental chorioangioma as the cause of non-immunologic hydrops fetalis; a case report» (en anglès). Iran J Pediatr, 2011 Mar;21 (1), pp: 113-115. ISSN: 1018-4406. PMC: 3446109. PMID: 23056775 [Consulta: 26 abril 2017].
  63. ↑ Marwah, S; Bansal, N; Gaikwad, H; Sharma, M «Giant chorioangioma of placenta: an infrequent placental cause for adverse feto-maternal outcome» (en anglès). Int J Reprod Contracept Obstet Gynecol, 2015 Jun; 4 (3), pp: 893-897. DOI: 10.18203/2320-1770.ijrcog20150122. ISSN: 2320-1770 [Consulta: 13 novembre 2017].
  64. ↑ Hosseinzadeh, P; Shamshirsaz, AA; Javadian, P; Espinoza, J; et al «Prenatal Therapy of Large Placental Chorioangiomas: Case Report and Review of the Literature» (en anglès). AJP Rep, 2015 Oct; 5 (2), pp: e196-202. DOI: 10.1055/s-0035-1558829. PMC: 4603846. PMID: 26495184 [Consulta: 19 abril 2017].
  65. ↑ Kataria N, Singh A, Bedi PK «Giant Placental Chorangioma: A Rare Case Report» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2016 Apr; 10 (4), pp: ED03-4. DOI: 10.7860/JCDR/2016/17222.7540. PMC: 4866112. PMID: 27190814 [Consulta: 31 agost 2017].
  66. ↑ Lobo-Antunes, I; Vinagre, C; Rodrigues, M; Ilgenfritz, R; et al «Spontaneous necrosis of a giant placental chorioangioma: case report» (en anglès). Reprod Clim, 2017 Gen-Abr; 32 (1), pp: 63-65. DOI: 10.1016/j.recli.2017.01.004. ISSN: 2358-288X [Consulta: 3 setembre 2017].
  67. ↑ Mubiayi N, Cordonnier C, Le Goueff F, Subtil D, et al «Les chorio-angiomes placentaires diagnostiqués au second trimestre de la grossesse: À propos de quatre observations» (en francès). J Gynecol Obstet Biol Reprod (Paris), 2002 Abr; 31(2 Pt 1), pp: 187-192. ISSN: 0368-2315. PMID: 12016418 [Consulta: 3 setembre 2017].
  68. ↑ Vellone VG, Calamaro P, Vignale C, Novaro G, et al «Atypical Cellular Chorangioma: A Potential Diagnostic Pitfall With Worrisome Aspects but a Favorable Prognosis» (en anglès). Int J Surg Pathol, 2015 Ag; 23 (5), pp: 364-368. DOI: 10.1177/1066896915585347. ISSN: 1940-2465. PMID: 25998317 [Consulta: 31 agost 2017].
  69. ↑ Stanek, J; Weng, E «Microscopic chorionic pseudocysts in placental membranes: a histologic lesion of in utero hypoxia» (en anglès). Pediatr Dev Pathol, 2007 Maig-Jun;10 (3), pp: 192-198. DOI: 10.2350/06-06-0110.1. ISSN: 1615-5742. PMID: 17535086 [Consulta: 7 març 2017].
  70. ↑ Ren H, Avila C, Kaplan C, Pan Y «High-resolution imaging diagnosis of human fetal membrane by three-dimensional optical coherence tomography» (en anglès). J Biomed Opt, 2011 Nov; 16 (11), pp: 116006. DOI: 10.1117/1.3646530. PMC: 3221713. PMID: 22112111 [Consulta: 27 novembre 2017].
  71. ↑ Hong SC, Yoo SW, Kim T, Yeom BW, et al «Prenatal diagnosis of a large subchorionic placental cyst with intracystic hematomas. A case report» (en anglès). Fetal Diagn Ther, 2007; 22 (4), pp: 259-263. DOI: 10.1159/000100786. ISSN: 1015-3837. PMID: 17369691 [Consulta: 27 novembre 2017].
  72. ↑ Raga, F; Ballester, MJ; Osborne, NG; Bonilla-Musoles, F «Subchorionic placental cyst: a cause of fetal growth retardation--ultrasound and color-flow Doppler diagnosis and follow-up» (en anglès). J Natl Med Assoc, 1996 Ma; 88 (5), pp: 285-288. ISSN 0027-9684. PMC: 2608065. PMID: 8667437 [Consulta: 19 abril 2017].
  73. ↑ Caseiro, L; Regalo, A; Esteves, T «Subchorionic Placental Cysts and its Controversial Management» (en anglès). Integrata Ginecologia e Obstetricia, 2016 Nov; 1 (1), pp: 1-3. ISSN: 0210-573X [Consulta: 19 abril 2017].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cori&oldid=34001016»