Copiadora Verifax

La Copiadora Verifax, Gevacopy o també coneguda com a fotocopiadora de negatiu, és una fotocopiadora que usa una tècnica col·loidal humida de transferència per difusió, patentada per Yutzi H.C i Yackel I.C. (1947).^[1]^[2] La font de llum es projecta cap a la part superior travessant el negatiu i reflectint-se -més o menys, segons el color- contra l'original que es vol copiar. Té una base que conté la cubeta amb el líquid revelador i el temporitzador d'exposició.^[3]

A causa de la seva extremada senzillesa va tenir gran difusió fins a finals de la dècada dels 60's, en què va ser superada per la gran popularitat de les xerocòpies que usen paper normal. Les còpies tenien una certa olor i perdien contrast amb el temps.

Transferència per difusió

La DT (Transferència per difusió) es va generalitzar a diversos països a partir de 1960:^[2]

Copyrapid d'Agfa;
Gevacopy de Gevaert (1950);
Verifax de Kodak (1952-1976);^[4]
Copyproof (1980?);

Altres productes no destinats específicament a processos de còpia, però que empren una tecnologia PMT similar inclouen: Kodak Ektaflex (1981); Polaroid - sèpia (1948), Polaroid - Blanc Negre (1950), Polaroid - Color (1963).

Procés

Per fer una còpia:

Es col·loca el full de l'original a copiar sobre un paper translúcid sensibilitzat (negatiu-Matrix) sobre el cristall (amb el costat brillant cap amunt).
S'exposa a la llum durant uns 15 seg (com més temps, més clara surt la còpia final).
Es treu l'original i s'introdueix el negatiu-Matrix en el revelador durant 30 seg, traient el negatiu finalitzat amb els corrons de pressió.
El negatiu encara humit així obtingut es col·loca llavors en íntim contacte amb un "full de paper de transfer positiu" fent passar el conjunt una altra vegada a través dels corrons amb suau pressió.
Per acabar, els dos fulls se separen i queda una còpia de l'original en el paper de transferència, lleugerament humida, que cal deixar assecar.^[3]

Vegeu també

Referències

↑ Michael R. Peres. The Focal Encyclopedia of Photography. Taylor & Francis, 20 de juny de 2014, p. 11–. ISBN 978-1-136-10614-9.
↑ ^2,0 ^2,1 cool.conservation-us.org
↑ ^3,0 ^3,1 Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, enero de 1965, p. 128–. ISSN 01617370.
↑ Lillian Hoddeson; Vicki Daitch True Genius: The Life and Science of John Bardeen. Joseph Henry Press, 11 de novembre de 2002, p. 242–. ISBN 978-0-309-50064-7.

Enllaços externs

Vídeo demostratiu d'una Filmadora Tèrmica de Fotolits Arxivat 2015-01-21 a Wayback Machine.
Filmadora Tèrmica de Fotolits Arxivat 2014-07-07 a Wayback Machine.

[Peres2014-1] Michael R. Peres. The Focal Encyclopedia of Photography. Taylor & Francis, 20 de juny de 2014, p. 11–. ISBN 978-1-136-10614-9.

[Cool-2] 2,0 ^2,1 cool.conservation-us.org

[Corporation1965-3] 3,0 ^3,1 Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, enero de 1965, p. 128–. ISSN 01617370.

[HoddesonDaitch2002-4] Lillian Hoddeson; Vicki Daitch True Genius: The Life and Science of John Bardeen. Joseph Henry Press, 11 de novembre de 2002, p. 242–. ISBN 978-0-309-50064-7.

[1]

[2]

[3]

[4]