Constant de Lebesgue
En anàlisi numèrica, més concretament en interpolació polinòmica, s'anomena la constant de Lebesgue a un nombre que permet veure si una distribució de nodes és numèricament estable o no.[1] És a dir, actua com a nombre de condició d'aquesta distribució.
Introducció
[modifica]En anàlisi numèrica, moltes vegades és necessari dur a terme la interpolació de funcions mitjançant polinomis. Un tema important a tractar és el de si augmentant el nombre de nodes, aconseguirem que el polinomi interpolador convergeixi cap a la funció real. És per resoldre aquesta qüestió que és necessària la constant de Lebesgue.
Cal recordar, a més a més, la definició de polinomis de Lagrange. Sigui un conjunt de n+1 nodes, definim el cardinal j-èsim de grau n de Lagrange com:
Per acabar, cal dir que en aquest article utilitzarem la següent notació:
Aquesta és la norma que ens permetrà treballar i a partir de la qual podrem conèixer la precisió amb la que hem interpolat una funció.
Definició
[modifica]Primer de tot cal una definició:
|
On és el cardinal j-èsim de Lagrange associat a la distribució de nodes. Definim, doncs, la constant de Lebesgue de la següent manera:
|
Utilitat
[modifica]Suposem que és el polinomi interpolador de la funció en l'interval , i que és el polinomi interpolador que passa pels mateixos nodes.
Distribucions regulars de nodes
[modifica]Podem conèixer les constants de Lebesgue per algunes distribucions molt concretes dels nodes d'interpolació. Per exemple, la constant per una distribució equiespaiada dels nodes és:
Hi ha altres distribucions de nodes que són més estables, com per exemple els nodes de Txebixev. La seva constant de Lebesgue és:
Referències
[modifica]- ↑ Rivlin, Theodore J. The Chebyshev Polynomials. Wiley, 1974, p. 12. ISBN 047172470X.