Vés al contingut

Consonant labiovelar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Patró de la llengua

Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.[1] Les consonants labiovelars són consonants de doble articulació en el vel i els llavis ([k͡p, g͡b, ŋ͡m]). També s'aplica el nom a les consonants velars labialitzades, com ara l'aproximant [w] o la consonant coarticulada [k ʷ].

Consonants pròpiament labiovelars

[modifica]

Les consonants pròpiament labiovelars són les oclusives i nasals que s'usen sobretot a l'Àfrica central i oriental, i són relativament comuns a la part oriental de Nova Guinea. Entre els sons labiovelars identificats en les llengües del món hi ha [k͡p, g͡b, ŋ͡m]. La llengua Yélî Dnye de l'illa Rossel, a Papua Nova Guinea, té consonats labioalveolars, a més de labiovelars. També en vietnamita apareix oclusives i nasals labiovelars, encara que només a final de paraula.

IPA Descripció Exemple
Llengua Ortografia IPA Significat
[k͡p] oclusiva labiovelar sorda Logba ò-kpàyɔ̀ [ò-k͡pàyɔ̀] 'Déu'
[g͡b] oclusiva labiovelar sonora Ewe Ewegbe [ɛβɛg͡be] 'la (llengua) Ewe'
[ŋ͡m] nasal labiovelar vietnamita cung [kuŋ͡m] 'sector'

Per pronunciar algun d'aquests sons, es tracta de pronunciar [k, g, ŋ] acostant simultàniament els llavis com es faria pronunciar [p, b, m]. Tot i que el 90% de l'oclusió labial i vetllar s'encavalquen; l'inici de l'articulació velar succeeix de manera molt lleugera abans que el labial, i la relaxació de l'oclusió labial passa ràpidament després de la velar. Aquestes petites diferències de simultaneïtat fa que la vocal precedent sona com si fos seguida d'una velar i la precedent com si fos precedida d'un labial i aquest detall fonètic justifica l'ordre d'escriptura [k͡p] i [g͡b]. No obstant això, aquests sons són clarament una única consonant; les característiques fonètiques són molt diferents de les seqüències dobles [kp] o [gb]. La llengua eggon, per exemple distingeix els fonemes entre les possibilitats /bg/, /gb/ i /g͡b/, ignorant el to. En aquesta llengua tenim per exemple:

Consonante aïllada Seqüència doble
pom pesar kba cavar
abu un gos bga colpejar, matar
aku una habitació ak͡pki un estómac
gom trencar g͡bga moldre, triturar
k͡pu morir kpu agenollar-se
g͡bu arribar gba dividir

Les oclusives labiovelars també apareixen com consonants ejectives [k͡p’] i consonants implosives [ɠɓ] (el circumflex de lligament no s'ha escrit per facilitar la lectura). També apareixen en altres llengües del món aproximants labiovelars, com és el cas del japonès.

Referències

[modifica]